Escòcia i la resta de focus de tensió territorial que esperen el rei Carles III

A Escòcia, la ministra principal, la nacionalista Nicola Sturgeon, va anunciar a finals de juny la seva intenció de celebrar un segon referèndum d’independència el 19 d’octubre de 2023. Davant la negativa del Govern de Boris Johnson, Sturgeon va sol·licitar un dictamen al Tribunal Suprem del Regne Unit, que ha de decidir si Edimburg té competències per convocar una consulta sense l’aval de l’Executiu de Londres i del Parlament de Westminster.

Els experts dubten que els jutges donin llum verda a Sturgeon. «És molt poc probable que el Tribunal Suprem arribi a la conclusió que la celebració d’un referèndum estigui dins les competències del Parlament escocès», explica a EL PERIÓDICO James Mitchell, analista polític i professor de Ciències Polítiques de la Universitat d’Edimburg. El pla b de Sturgeon és plantejar les pròximes eleccions generals del Regne Unit –que, si no s’avancen, s’haurien de celebrar a finals del 2024– com un referèndum de facto de manera que si el Partit Nacionalista Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès) obté més del 50% dels vots, això constituiria un mandat per negociar la independència. «Les negociacions requeririen que el Govern del Regne Unit acceptés el mandat, i això és més que dubtós», afegeix Mitchell.

Suport a la monarquia

En qualsevol cas, una eventual independència d’Escòcia no implicaria automàticament que aquest territori es desvinculés de la monarquia. Segons la proposta de l’ex primer ministre escocès Alex Salmond per a la consulta del 2014, el nou país hauria mantingut com a cap de l’Estat Isabel II i «Sturgeon continuarà emfatitzant el seu suport i el del seu partit a la monarquia», afirma el professor de la Universitat d’Edimburg. No obstant, Mitchell apunta que les relacions seran «formals i bones mentre la independència no sembli probable» i el nou rei no faci declaracions que puguin provocar una reacció. «Hi ha un element republicà en l’SNP i ni Sturgeon ni Carles voldran fomentar-lo».

Segons l’últim sondeig, elaborat a mitjans d’agost per Panelbase, el 49% d’escocesos recolzarien la independència davant el 51% que la rebutjarien. El suport a la monarquia és molt més majoritari, a jutjar per les dades de l’enquesta de YouGov del maig passat: el 42% d’escocesos creuen que és bona per al país i el 22%, dolenta.

Com suggeria Mitchell, la clau de les noves relacions d’Escòcia amb Carles III serà el que digui i faci el monarca. Segons el rol constitucional del sobirà del Regne Unit, aquest ha de mantenir la neutralitat política. La seva mare es va mantenir fidel a aquest precepte, tot i que, segons recorden aquests dies els mitjans britànics, en dues ocasions va deixar entreveure el seu rebuig a una escissió d’Escòcia. La primera, el 1977, amb motiu del jubileu de plata, quan va recordar els beneficis de la unió un dia després que l’SNP aconseguís avenços significatius en les eleccions locals. La segona, diumenge abans del referèndum de 2014 quan va assegurar: «Espero que la gent pensi amb molt de compte sobre el futur».

La Commonwealth, ¿en perill?

Però més enllà d’Escòcia, on el rei ha sigut molt present aquests dies amb motiu dels actes de comiat d’Isabel II, que va morir al castell de Balmoral dijous passat i el fèretre de la qual va arribar aquest diumenge a Edimburg, els problemes més immediats poden arribar d’alguns membres de la Commonwealth, la mancomunitat de nacions creada arran de l’ensorrament de l’imperi britànic i que engloba 54 països sobirans independents i semiindependents.

El primer ministre d’Antigua i Barbuda, Gaston Browne, va anunciar aquest diumenge la seva intenció de celebrar un referèndum per decidir si es converteix en república «en els pròxims tres anys» si és reelegit el 2023. «Aquest no és un acte d’hostilitat [...], és el pas final per completar aquest cercle d’independència, per garantir que siguem veritablement una nació sobirana», va explicar Browne en una entrevista amb la cadena de televisió anglesa ITV.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Antigua i Barbuda es va independitzar del Regne Unit el 1981 però és un dels 15 països, incloent-hi el Regne Unit, que tenen el monarca britànic com a cap d’Estat. Jamaica és un altre d’aquests territoris. Durant el viatge oficial que van fer els avui prínceps de Gal·les el març passat, quan la parella va haver de fer front a protestes pel passat esclavista del Regne Unit, el primer ministre, Andrew Holness, va afirmar que el país està fent passos cap a un règim republicà. És una transició «inevitable», va remarcar. I Austràlia també té en els seus plans convocar un referèndum sobre la monarquia, tot i que el cap de l’Executiu, el republicà Anthony Albanese, va afirmar en una entrevista a Sky News que aquest tindrà lloc en cas que sigui reelegit en els pròxims comicis.

El camí iniciat per Barbados el novembre passat, quan es va convertir en república, 55 anys després d’aconseguir la independència del Regne Unit «és el senyal que la pressió pel canvi està arribant a un moment crític», afirmava aquest diumenge David Olusoga, professor de la Universitat de Manchester, a ‘The Observer’. «No hi ha escapatòria de la història ni per al nou monarca ni per a la Commonwealth, la institució per la qual la difunta reina va fer tant, durant tant temps, per mantenir unida», afegia.