Capella ardent a Edimburg | Cinc hores i mitja de cua per donar l’últim adeu a la reina Isabel II

19 hores: Comença la cua en els Meadows, un gran parc de la capital escocesa pròxim al temple en el qual s’ha ubicat el fèretre de la monarca. No es veu el final de la cua, per la qual cosa és impossible ser conscient de la magnitud de la gesta que s’acosta. Els ciutadans es col·loquen disciplinadament per ordre d’arribada i comencen a caminar cap a un destí incert. A aquella hora, el càlid sol que ha estat lluint tota la jornada comença a perdre intensitat i va guanyant terreny un vent gèlid. A aquella hora, la temperatura encara és suportable, uns 16 graus.

19.45 hores: El temps passa a poc a poc i comencen a travar-se les primeres relacions a la cua. La Gina, el Gordon i la Tara Tannock –mare, pare i filla– han vingut des de Saint Andrews, a 45 minuts d’Edimburg, per assistir a la capella ardent. Han arribat fa un parell d’hores, directes des de la feina. La Tara estudia Negocis a Aberdeen, però les classes no comencen fins la setmana que ve, així que podrà dormir tot el matí. La Gina expressa la seva tristesa per la mort de la reina: «Era com la mama de tots». El Gordon posa èmfasi en el seu llarg regnat. El sol s’amaga ràpid i la temperatura baixa de cop. La humitat comença a castigar. El telèfon marca 13 graus i baixant...

20.10 hores: La Dorothy és de Hong Kong, excolònia britànica, però viu des de fa any i mig a la capital escocesa. El seu fill ja residia aquí i ella i el seu marit, que estan jubilats, van decidir venir a viure amb ell. «A Hong Kong les coses estan molt malament. Molta gent se n’ha anat a viure a altres països», assegura. S’han acostat a presentar els seus respectes a la reina perquè consideren que «era una bona persona».

Cafè i WC portàtils

20.30 hores: Hi ha alguns llocs de cafè i de menjar (pocs, un parell), però també cal fer cua. Per a aquells amb conflictes fisiològics, hi ha uns oportuns WC portàtils en un extrem del parc. A la llunyania, uns joves fan malabars amb foc, un foc que es veu desitjable per entrar en calor en la llarga espera. La cua en els Meadows comença a fer-se interminable després de diverses ziga-zagues travessant el parc una vegada i una altra. Surt el tema de Guillem, el fill del rei. «Jo hauria preferit que hagués sigut ell el monarca», confessa la Gina. «Però Carles ho farà bé, ha tingut una bona mestra i fa 73 anys que es prepara per a això», apunta el Gordon.

21.00 hores: «¿A quina hora surt el teu vol?», pregunta el Gordon, preocupat per si la cosa s’allarga més enllà de la nit. Ell i la seva família han de tornar a Saint Andrews perquè aquest dimarts treballen. Ell té flexibilitat horària, però la Gina ha de fitxar a les 8 del matí. Comencen a flaquejar les forces.

21.20 hores: S’uneix a la conversa una parella de Stirling –també a 45 minuts d’Edimburg–, la María i l’Stuart, mexicana i escocès. L’espera dona per parlar de la família, dels límits de velocitat a les carreteres (ells també tornen a casa després de la capella ardent) i fins i tot d’higiene dental. Moltes persones van seguint les notícies i la cobertura en directe dels mitjans a través del mòbil. Mala idea: la BBC avisa que hi ha una cua d’una milla, 1,6 quilòmetres. En aquests moments, és més llarga. Un gaiter amenitza l’espera tocant ‘God save the King’.

21.45 hores: Una noia de l’organització explica a unes persones que passen per allà que en aquests moments la cua des del seu inici és de més de 15 hores. Mirades d’escepticisme entre els presents: ningú vol creure-la. L’esquena comença a fer mal i el fred insensibilitza els dits dels peus.

Dues hores per a la meta

22.00 hores: La Gina ha anat a buscar cafès per a tothom. Un amor. El que uneix la reina no ho separa ningú. Una altra dona de l’organització explica que queden 20 minuts (¡només!) per arribar al punt on entreguen les polseres grogues que donen accés a la catedral. «I teniu sort, perquè abans des d’allà eren quatre hores fins a Saint Giles, però ara són només dues» (¡¡només dues!!). Dubtes de si està mentint per donar ànims.

22.26 hores: La dona tenia raó. Polsera groga al canell. Només queden dues hores per al destí final.

23.05 hores: La cua passa junt amb una instal·lació que acull una festa universitària, un univers paral·lel en aquests dies de dol nacional. És la «Wellcome week», la setmana de benvinguda per als estudiants de la Universitat d’Edimburg. Se senten rialles i música al seu interior.

00.00 hores: Últim tram, es comença a veure llum al final del túnel. Un jove de la cua explica que a Londres ja hi ha 30 hores de cua per a la capella ardent que s’instal·larà a Westminster a partir de dijous. «Això ja és massa», coincideixen la Gina i la María amb ulls desorbitats. Al costat, un altre jove pregunta a una parella de policies «per a què és la cua». ¿De debò?

00.20 hores: Control de seguretat. No es poden entrar motxilles, però els vigilants de seguretat s’apiaden d’aquesta enviada especial, que porta el seu kit de treball i supervivència a sobre. Els companys d’espera es dispersen a causa d’aquest tràmit preceptiu per poder accedir al temple.

Notícies relacionades

Una multitud presenta els seus respectes a Isabel II a Edimburg «Jo estimava la reina»

Escòcia i la resta de focus de tensió territorial que esperen el rei Carles III

00.28 hores: La dona de l’organització ha clavat la seva predicció: ¡dues hores exactes! Arriba el moment d’entrar a la catedral de Saint Giles (Sant Gil o Sant Egidi), un edifici que va començar a construir-se al segle XII i l’estructura actual del qual data de finals del segle XIV. En realitat, aquesta església d’estil gòtic no és una catedral, ja que la diòcesi es troba a Saint Andrews. En silenci, dues cues passen pels dos costats del fèretre de la reina, cobert amb l’estendard reial d’Escòcia. Sobre aquest s’han col·locat flors collides a Balmoral i la corona d’Escòcia, elaborada amb or escocès i 22 pedres precioses i perles d’aigua dolça. Quatre guàrdies custodien el taüt.

00.31 hores: Tres minuts. Acaba el recorregut per la capella ardent. Al carrer de nou, el termòmetre marca 11 graus. A la sortida, els companys de cua es retroben i s’acomiaden com vells amics. El que ha unit la reina no ho separarà ningú.