Les tres claus de l’èxit de l’ofensiva ucraïnesa

Rússia, mestra de la desinformació, s’ha vist àmpliament superada en aquest àmbit pel seu enemic, i ha acabat provant una mica de la seva pròpia medicina. Durant setmanes, les autoritats de Kíiv havien anunciat una imminent ofensiva al front sud pròxim a Kherson, una localitat propera a Crimea, per amenaçar la península annexionada el 2014 i ampliar la zona de litoral amb el mar Negre sota el seu control. Tot això va empènyer Moscou a reforçar les seves posicions en aquest àrea i a traslladar efectius i material d’altres fronts, incloent Khàrkiv, on s’han produït els principals avanços ucraïnesos. «L’anunci d’una operació de contraofensiva va allunyar importants tropes russes dels sectors en els quals les forces ucraïneses han portat a terme atacs decisius en els últims dies», ha constatat l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), un laboratori d’idees especialitzat en temes militars i establert a Washington. El resultat de tot això és ben visible en les astorades declaracions del responsable de Vitali Gantxev, al capdavant de l’autoritat d’ocupació a la regió de Khàrkiv al mateix canal d’informació permanent russa, que reconeixia obertament que havien sigut presos a contrapeu: «No tinc les dades, però parlant dels homes que ha acumulat l’Exèrcit ucraïnès, ens han superat en aproximadament vuit vegades».

Els EUA han estat reforçant en els últims mesos a l’Exèrcit ucraïnès amb els denominats HIMARS, sigles en anglès de Sistema de Cohets d’Artilleria d’Alta Mobilitat, o els míssils AGM88 HARM, acrònim en anglès de Míssil Antiradiació d’Alta Veliocitat. La primera arma és capaç d’arribar amb un marge d’error d’un metre a un objectiu situat a 80 quilòmetres de distància, cosa que ha permès a les forces ucraïneses destruir dipòsits de municions a la rereguarda i dificultar enormement el seu proveïment. Quan les tropes ucraïneses han atacat, els soldats russos amb prou feines tenien capacitat de foc per respondre.

En el cas dels projectils AGM88 HARM; aquests han aconseguit ser acoblats a avions ucraïnesos de fabricació soviètica tipus MIg, permetent destruir sistemes de radars i antiaeris i tirant per terra la suposada supremacia de l’aviació russa al cel. El succeït en els últims dies és la prova fefaent que «si es compten amb les capacitats adequades», la superioritat numèrica de l’oponent en homes i armes «deixa de ser important», ha valorat per a EL PERIÓDICO Mikhailo Samus, al capdavant del think tank ucraïnès New Geopolitics Research Network.

Els èxits militars ucraïnesos en el camp de batalla tenen un revers: la possibilitat que Rússia, superada sobre el terreny en forces convencionals però dotada d’armes no convencionals com a químiques o nuclears. «No estem encara en aquest punt... i els russos estan intentant establir una posició de més fortalesa», cosa que incrementa «una mica» la possibilitat de recórrer a atacs químics o nuclears, ha remarcat John Bolton, exassessor de Seguretat Nacional nord-americana, a l’emissora LBC.

La derrota inevitablement tindrà un efecte important en la moral de l’Exèrcit rus, que en cap moment des de l’inici de l’ofensiva ha demostrat una gran convicció en el camp de batalla sinó més aviat al contrari: se succeeixen les informacions i els detalls sobre el veritable estat anímic de les seves tropes. A Moscou, veus pertanyents a la denominada oposició cooptada, com el líder del Partit Comunista de la Federació Russa (KPRF), Guennadi Ziugànov, ha advocat durant una sessió celebrada a la Duma Estatal, la Cambra Baixa del Parlament, una mobilització general, una cosa que el president rus ha evitat deliberadament ja que faria saltar pels aires la seva versió que el conflicte no és més que una operació militar especial. «El que estic dient és que hi ha una guerra en marxa, i no tenim dret a perdre-la», ha clamat el màxim dirigent del KPRF.