Europa inaugura una tardor política plena d’incerteses

Fins que Rússia no va envair Ucraïna i Moscou va començar a tancar l’aixeta del gas, fet que va disparar els preus del combustible, Brussel·les no va començar a prendre’s seriosament una crisi energètica que des d’aleshores no ha fet sinó agreujar-se. Fins al punt que Von der Leyen aprofitarà el discurs de la unió per presentar l’última bateria de propostes legislatives per intervenir el mercat elèctric europeu. Un paquet d’emergència que inclou mesures per reduir el consum d’electricitat (amb una retallada obligatòria del 5% en les hores pic, amb flexibilitat perquè els Estats fixin horaris, a més d’un 10% de retallada general), límits als beneficis extraordinaris de les empreses que utilitzen tecnologies més barates que el gas –com ara renovables i nuclear– per produir electricitat (de 180€/MWh, lleugerament per sota dels 200 € esmentats en esborranys anteriors) i una contribució obligatòria de les companyies de combustibles fòssils (petroleres, empreses de gas, de carbó i refineries) per mitjà d’una taxa d’almenys el 33% dels seus superbeneficis a partir de l’exercici fiscal del 2022. Els plans per topar el preu del gas procedent per canonada de Rússia no susciten de moment el consens entre els Vint-i-set i a priori Brussel·les deixarà aparcat de moment aquest front. Tot això se sumarà a les mesures per estalviar gas i augmentar les reserves adoptades abans de l’estiu.

La irrupció de la pandèmia de covid-19 va portar la Comissió Europea a suspendre temporalment, el març del 2020, les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement per donar marge de despesa als governs. Aquestes regles, que situen el llindar màxim del dèficit públic en el 3% i del deute en el 60% del PIB, continuaran suspeses fins a finals del 2023. La invasió de Rússia va obligar Brussel·les a prolongar la suspensió per continuar donant oxigen als estats membre davant una situació econòmica incerta tot i que el debat sobre la seva reactivació ja ha començat i serà una de les tasques en matèria econòmica amb què haurà de lidiar l’Executiu comunitari els pròxims mesos. Segons va confirmar a Praga el cap de setmana passat el vicepresident Valdis Dombrovkis, Brussel·les presentarà una proposta abans de finals d’octubre. Els governs volen que les normes sobre disciplina fiscal garanteixin una reducció del deute més realista, siguin més fàcils d’aplicar i tinguin en compte la necessitat d’invertir en la transició ecològica i digital.

La defensa de l’estat de dret s’ha convertit en un dels pilars de treball de l’equip de Von der Leyen. En els tres anys al capdavant de l’escola de comissaris a Brussel·les, els continus desafiaments de Polònia i Hongria han portat l’Executiu comunitari a obrir desenes de procediments d’infracció per aquesta raó. En l’últim informe anual, els dos països van copar el major nombre de recomanacions en matèria de reformes judicials, lluita contra la corrupció, llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació i sistema de contrapesos per garantir institucions independents. Una baralla que continua viva, particularment amb el Govern de Viktor Orbán, el pla de recuperació del qual es manté bloquejat després de l’activació del mecanisme de condicionalitat pressupostària per problemes amb l’estat de dret. Aquest estira-i-arronsa continuarà generant tensió amb l’equip de Von der Leyen, amb qui negocien la creació d’una autoritat anticorrupció independent per controlar l’ús dels fons europeus. En aquest àmbit Brussel·les té previst adoptar aquesta setmana una nova legislació per protegir periodistes i mitjans d’interferències polítiques.

Una de les primeres tasques que va assumir Von der Leyen tot just agafar les regnes de l’Executiu comunitari va ser adoptar el pacte verd europeu. Així que l’objectiu de basar la recuperació econòmica europea en la transformació ecològica i a aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050 va estar present ja en el seu primer discurs de la unió i probablement hi tornarà a estar aquest any. Les institucions europees ja han fixat la seva posició sobre la majoria de mesures del paquet sobre el clima, amb l’objectiu de retallar les emissions de CO₂ un 55% per al 2030, però la guerra de Rússia ha posat de manifest més que mai la importància d’impulsar l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, com a via per aconseguir la independència energètica d’un soci que, segons Brussel·les, no és fiable. L’Executiu comunitari també ha premut l’accelerador en matèria digital i els colegisladors ja han aconseguit tancar acords polítics sobre la llei de serveis digitals i de mercats digitals. S’esperen més propostes en aquest àmbit abans que acabi l’any. Per impulsar les dues agendes, la UE compta amb els plans de recuperació. Brussel·les ha donat llum verda a tots tret del d’Hongria, pendent de reformes en matèria d’estat de dret.