La paràbola ultra del ‘barri maleït’ de Roma

Ara com ara, però, aquesta no és l’única peculiaritat del districte. La novetat és una altra: en els comicis locals de l’any passat, el centreesquerra va guanyar a tota la ciutat, tret d’en aquesta zona de la capital, on va triomfar una coalició liderada pel partit d’extrema dreta Fratelli D’Italia (Germans d’Itàlia). Un resultat electoral aconseguit a l’empara de l’enfonsament polític del populista Moviment 5 Estrelles (M5E) –que va governar a Roma del 2016 al 2021–, i que adquireix ara una altra dimensió de cara a les generals del 25 de setembre, en les quals Germans surt com a favorit. Una cosa que alegra Eusepe, que es considera «de dreta des de sempre, també quan en aquesta terra l’esquerra guanyava folgadament, fa ja tres dècades», afirma. «Ara a cada barri del districte hi ha presència de delegacions de Fratelli», afegeix Emanuele Buffolano, portaveu local de la formació.

La mutació dretana d’aquesta zona no ha sigut un procés immediat; malgrat el naixement romà el 1946 del postfeixista Moviment Social Italià, progenitor polític de Germans d’Itàlia, el contagi va necessitar temps. «Jo mateix he sigut regidor en aquest districte durant 28 anys, i em vaig presentar en tres ocasions com a cap de llista del meu partit. M’he entregat molt», diu Nicola Franco, l’avui minialcalde del districte, a l’afegir que «durant la pandèmia, fins i tot repartíem paquets d’ajuda alimentària a la població».

«És indubtable que també ens va beneficiar l’aburgesament d’una esquerra que s’ha allunyat del poble, així com totes aquestes promeses incomplertes dels 5 Estrelles», detalla repetint una retòrica molt freqüent en l’actual discurs de l’extrema dreta italiana. «Només cal recordar que, el 2016, els 5 Estrelles es van imposar aquí amb el 75%, i nosaltres l’any passat vam obtenir el 61%. Això malgrat que em van atacar fins i tot amb una foto en la qual aparec fent la salutació romana (feixista), un error de joventut», reconeix.

El resultat no ha sigut fútil. El pes del districte 6 de Roma, integrat per una desena de barris, tots perifèrics i allunyats del centre, suma uns 250.000 habitants (gairebé l’equivalent a una ciutat com Gijón), als quals s’ha d’afegir un nombre indefinit de persones no censades al ser en els marges de la societat. A Alessandra Laterza, gestora de l’única llibreria de Tor Bella Monaca, li sembla el veritable drama.

Laterza explica que, després de negar-se a vendre un llibre de Giorgia Meloni, la líder de Germans d’Itàlia, va ser víctima de múltiples amenaces, incloent-hi una carta firmada Benito Mussolini, el difunt dictador feixista d’Itàlia. «La DIGOS (Direcció d’Operacions Especials) va investigar aquests casos i va descobrir que darrere hi havia alguns exintegrants dels NAR [una organització terrorista neofeixista que va terroritzar Itàlia als anys 70]», assevera. «Per això des d’aleshores la policia em dona protecció quan, per exemple, organitzo o participo en actes molt freqüentats».

Notícies relacionades

Enrico Letta: «Hi ha una forta ingerència de Rússia per afavorir la dreta a Itàlia»

Itàlia inicia una campanya electoral crucial amb l’extrema dreta en clar avantatge

El teixit demogràfic del barri on treballa Laterza no amaga la tensió social. Al llarg de la Via de l’Arqueologia, i als carrers adjacents, és pràcticament impossible no percebre el que ratifiquen les dades. La realitat d’una zona amb una renda per càpita baixíssima (i que va decréixer encara més amb la pandèmia), on es cometen més delictes que en altres àrees de la ciutat, les xifres dels feminicidis espanten, i una desena de bandes criminals operen infiltrades pel virus de la Camorra napolitana i la ‘Ndrangheta calabresa. «Resultat d’aquest caldo de cultiu ha sigut també un abstencionisme electoral molt ampli en aquest districte», recorda l’investigador i funcionari públic Federico Tomassi. «És el reflex de la resignació», puntualitza.

Davant d’això, Franco, el minialcalde, ha optat per la via del pragmatisme, assegura. Defensar les arrels cristianes però permetre algun acte de l’Orgull gai. També reparar semàfors i carrers. Una eixerida gestió del territori en línia amb la presumida moderació que esbomben els líders nacionals. «Som a l’any 2022», afirma Franco.