Eleccions a Itàlia | Bèrgam, de zona zero de la covid a l’hecatombe climàtica

Aquesta última regió italiana i Bèrgam es van fer mundialment conegudes la primavera del 2020, quan una llarga columna de camions de l’Exèrcit va desfilar pel centre d’aquesta ciutat italiana per transferir desenes de víctimes de coronavirus, que ja no cabien als cementiris locals, a altres municipis. La imatge reflectia llavors la tragèdia d’una zona que s’havia convertit en un dels epicentres de la pandèmia de la covid-19.

Avui, ja recuperats d’allò, l’emergència és una altra. Primer la dura sequera d’aquest estiu i ara les ferotges calamarses estan posant en dificultat l’agricultura local. Una situació que, en algunes zones, ha fet desplomar dramàticament (fins al 50% de les collites) la producció de productes com el blat i fins i tot disminuït la producció de la llet de vaca. «Després de la prolongada sequera, les fortes calamarses són un altre dur cop per a un sector que està sent fortament afectat per la crisi climàtica», ha remarcat l’associació italiana d’agricultors Coldiretti.

El negacionisme, apartat

Es tracta d’una de les raons per la qual en el dia d’avui, fins i tot en plena campanya electoral per a les eleccions del 25 de setembre, les postures negacionistes de la crisi climàtica han desaparegut gairebé per complet de la confrontació política. Per contra, tots els grans partits a Itàlia han inclòs la lluita contra la crisi climàtica en els seus programes electorals. La ultradretana Lliga de Matteo Salvini fins i tot la cita 16 vegades en el seu. No sempre va ser així. El 2016, sent europarlamentari, Salvini va votar en contra de l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Per la seva banda, Giorgia Meloni, la líder del partit Germans d’Itàlia i favorita en els sondejos, també ha mantingut postures controvertides davant l’assumpte.

Tanmateix, l’explicació del gir és senzilla i remet a un fenomen mundial. Les enquestes fa ja anys que mostren com el clima extrem ha contribuït a augmentar la consciència sobre aquest problema a Itàlia, un país particularment afectat pel fenomen (el despreniment de part d’una glacera a les Dolomites va provocar al juliol la mort d’11 persones). Un recent estudi finançat per la Unió Europea i portat a terme a sis països europeus (Regne Unit, Irlanda, Noruega, Polònia, Alemanya i Itàlia) va arribar a la conclusió que el 78% dels italians voldria tenir més informació sobre com combatre la crisi climàtica, i nou de cada deu estan preocupats per l’impacte per a les futures generacions.

Notícies relacionades

Giorgia Meloni: «Amb Vox tenim una col·laboració sòlida»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Dit això, el debat polític sí que està en com resoldre el problema. En el cas del Partit Democràtic (PD), la principal força progressista del país, la solució proposada en el paper passa per més inversió en energies renovables i en la transició digital i ecològica plantejada per la UE. En canvi, la dreta de Meloni ha sigut criticada per una visió pròxima al desaparegut pensador conservador Roger Scruton, que feia una connexió entre ecologia i religió, i creia que les actuals solucions assolides la comunitat internacional no són la resposta adequada al problema.

«Seguir la ideologia de Greta Thunberg ens portarà a perdre milers d’empreses i milions de llocs de treball a tot Europa», va dir Meloni, en la seva aparició en un míting de Vox a Marbella al juny, al qualificar el Pacte Verd europeu de «fonamentalisme climàtic». Paraules que aviat podrien ser un nou maldecap per a Brussel·les.