Fam i pobresa, crisi climàtica i energètica i guerra, reptes en la gran cita anual de l’ONU

Després que la pandèmia arrossegués 77 milions de persones al món a la pobresa, se'n van sumar 71 milions a aquesta llista entre el març i el juny d’aquest any. El Programa Mundial d’Aliments té calculat que 323 milions de persones patiran «inseguretat alimentària severa» fins al final del 2022, més del doble que abans de la pandèmia.

La crisi alimentària s’ha vist exacerbada per la guerra a Ucraïna, igual que l’energètica, i el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha proposat que s’elevin els impostos als beneficis rècord que estan obtenint les companyies de combustibles fòssils per l’augment dels preus de gas i petroli. I les dues crisis arriben en un moment de pressions inflacionàries generalitzadesque, com la creixent crisi de la vivenda, sacseja amb més força les comunitats i persones més pobres.

Com ha recordat el portuguès, la majoria de països en desenvolupament no tenen a més espai fiscal ni accés a recursos financers per garantir serveis bàsics per a la seva població. A més d’alimentar el potencial d’inestabilitat social, aquesta divergència econòmica, davant la qual el lusità apressa a emprendre una gran reforma del sistema financer, presenta el risc de reobrir la bretxa global entre nord i sud en el precís moment en què s’està intensificant també la confrontació entre Orient i Occident.

Malgrat que aquest any s’han aportat més diners que mai a l’ONU per fer front a les crisis, és insuficient, i l’organització, amb dèficit de finançament de l’ajuda humanitària, està havent d’acudir al seu Fons Central de Resposta d’Emergència per fer front a crisi en 11 països, de Birmània a Mali passant pel Pakistan, sacsejat per les inundacions, o Somàlia, amenaçada per la fam, com també passa al Iemen, Etiòpia, el Sudan del Sud, Nigèria i l’Afganistan.

La guerra d’Ucraïna ha marcat els últims mesos de l’ONU i també marcarà la cita aquesta setmana a Nova York. Dimecres passat Guterres recordava que «seria naïf» pensar que s’està més prop d’un acord de pau i va dir que «les opcions són mínimes en aquest moment», així que el focus es posarà a buscar avenços específics, com expandir les exportacions de gra i fertilitzants de Rússia i Ucraïna per alleujar la crisi alimentària a l’Àfrica i altres països de baixos ingressos, assegurar el tracte digne als presoners de guerra i garantir la seguretat de la central nuclear de Zaporíjia.

La guerra a Ucraïna (el president de la qual, Volodímir Zelenski, intervindrà per vídeo després de superar les protestes de Rússia al fet que ho fes), no és l’únic punt de fricció geopolítica en una llarga llista, on destaca la continua tensió entre els Estats Units i la Xina augmentada recentment per Taiwan. El món, però, està a més pendent que s’arribi a un acord per reactivar el pacte multilateral pel qual l’Iran es va comprometre a abandonar el seu programa nuclear militar i que va trencar Donald Trump. I s’ha d’assentar també la fràgil treva al Iemen, continuar dirimint com treballar amb l’Afganistan sota control talibà o afrontar la situació al Sahel.

Guterres ha sigut molt taxatiu en la denúncia del que considera «una resposta global a la crisi climàtica clarament inadequada». Poc després de tornar del Pakistan devastat per les inundacions va remarcar «la traïció i la injustícia al cor» d’aquesta resposta i va avançar que pensa utilitzar el conclave per urgir els països més rics a comprometre’s amb objectius més ambiciosos de reducció d’emissions, així com a donar més ajuda als països més pobres per adaptar-se al canvi climàtic.

L’ONU culmina avui dilluns una sessió especial sobre educació amb una cimera d’alt nivell que, tot i que tindrà absències pel funeral de la reina Isabel II, busca transformar i adaptar els sistemes educatius. Però per Guterres serà també fonamental que es presti atenció aquesta setmana a qüestions com els drets humans, el retrocés dels drets de dones i nenes o el populisme.

«La solidaritat concebuda a la Carta de l’ONU està sent devorada pels àcids del nacionalisme i l’interès propi, per un menyspreu escandalós pels més pobres i els més vulnerables, per polítics que juguen amb els pitjors instints de la gent per a guanys partidistes, per prejudicis, discriminació, desinformació i discurs d’odi que enfronten la gent, per un sistema financer global que penalitza els que en tenen menys i per corporacions de combustibles fòssils que estan matant el planeta per acumular beneficis», ha denunciat.