Les regions ocupades a Ucraïna anuncien referèndums per unir-se a Rússia

Amb el referèndum de Crimea en la memòria el Kremlin vol repetir el modus operandi utilitzat el 2014 a la península per engrandir el territori del país més gran del globus. Les diferents regions ocupades per les seves tropes a l’est i el sud d’Ucraïna han anunciat aquest dimarts plans immediats per sotmetre a votació la seva annexió a Rússia, una maniobra telegrafiada des de fa mesos que arriba en plena contraofensiva ucraïnesa i que podria ser l’avantsala d’una escalada del conflicte. Els plebiscits es contemplen a les províncies orientals de Lugansk i Donetsk, així com les meridionals de Kherson i Zaporíjia, aquesta última, només parcialment ocupada per les tropes russes. Si res es torça, es començarà a votar el 23 de setembre i s’acabarà el 27 d’aquell mateix mes.

La potencial escalada militar no ha trigat a ser confirmada per l’expresident rus, Dmitri Medvédev, qui ha presentat els plebiscits com un exercici de «justícia històrica» per tornar a Rússia territoris que van ser part integral de la Unió Soviètica. «Envair el territori de Rússia és un crim i si es comet, et permet utilitzar totes les forces de legítima defensa», va afirmar l’actual vicepresident del Consell de Seguretat. Medvédev va afegir que, «amb la integració de nous territoris» a Rússia, «la transformació geopolítica del món serà irreversible».

Hores abans de conèixer-se la convocatòria, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, havia afirmat en una entrevista a la cadena PBS que Rússia ha d’abandonar els territoris ocupats per aconseguir un «acord de pau», abans d’assenyalar que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, «vol acabar amb això al més aviat possible». Erdogan i Putin s’han reunit tres vegades aquest estiu i han forjat noves vies de col·laboració.

Els anuncis han arribat de forma gradual. A Kherson ha sigut el cap de l’administració civil militar de la regió, Vladímir Saldo, l’encarregat d’airejar els plans. «Havent considerat les peticions de les organitzacions públiques i residents de la regió, els líders de l’administració de la regió de Kherson han decidit celebrar un referèndum per incorporar la regió a la Federació Russa», va escriure en el seu canal de Telegram. Saldo va dir no tenir dubtes que el Kremlin acceptarà el resultat, un resultat que sembla donar per fet. «La regió de Kherson serà part de Rússia, i es convertirà en subjecte de ple dret del país».

En l’autodenominada República Popular de Donetsk, enclavada al Donbass, el líder de les forces separatistes, Dennis Pishilin, ha presentat el referèndum com un mecanisme per «restaurar la justícia històrica» per a la població local. «S’han guanyat el dret a ser part del gran país que sempre van considerar com la seva mare pàtria», va afirmar Pishilin. El desenllaç dels referèndums està cridat a no ser reconegut pel gruix de la comunitat internacional, com va passar al seu dia amb l’annexió de Crimea.

El ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, els ha descrit com «una farsa» i ha dit que el seu país no renunciarà als territoris ocupats. «Ucraïna té tot el dret a alliberar els seus territoris i continuarà alliberant-los independentment del que Rússia hagi de dir», va assegurar Kuleba

«Si utilitzant la seva llibertat d’expressió, ells –habitants del Donbass– volen formar part de Rússia, els donarem el nostre suport. I ells han de comprendre que esperem que expressin la seva voluntat lliurement», va dir, per la seva banda, el portaveu de la Duma russa (Cambra baixa), Viatxeslav Volodin, en declaracions a l’agència TASS .

Suport des de l’exterior        

Des de Lugansk, l’ambaixador rus en aquest Estat sense reconeixement, Rodion Miroshnik, va treure importància a la posició que puguin adoptar Occident. «No ens interessa l’actitud dels països occidentals als nostres processos, perquè ja l’ha manifestat en el camp de batalla», però sí que va valorar el potencial suport «dels BRICS» (acrònim de països emergents, el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El Kremlin reconeix la importància de comptar amb suport fora de les seves fronteres. Amb l’annexió de Crimea, la comunitat internacional no va reconèixer aquestes votacions com a neteges i en el dia d’avui la major part d’estats del món consideren aquesta península com a part d’Ucraïna. Tanmateix, uns quants països sí que van reconèixer la seva declaració d’independència i el seu posterior referèndum per passar a formar part de la Federació Russa. Entre els estats que van recolzar Moscou n’hi ha una desena, entre ells aliats com Bielorússia, Nicaragua, Corea del Nord, Veneçuela, Cuba i Síria, entre d’altres.

«La lògica darrere d’aquests (plebiscits) seria integrar il·legalment aquests territoris per dissuadir Ucraïna d’atacar-los, ja que, des del punt de vista rus, significaria atacar Rússia», assegura l’analista militar Denis Kolesnik. Kolensnik considera que aquest supòsit «és ridícul ja que l’exèrcit ucraïnès ja ha atacat la regió russa de Belgorod i res va canviar, els dos països mantenen un estat de guerra de facto».