Aquest és l’arsenal nuclear de Putin

El gener del 2021, Rússia mantenia un arsenal militar d’aproximadament 4.495 caps nuclears. Al voltant de 2.585 eren ogives estratègiques ofensives, de les quals unes 1.625 estaven desplegades en míssils balístics terrestres i marítims i en bases de bombarders. Rússia també tenia aproximadament 1.910 caps nuclears no estratègics (tàctiques), cosa que suposa un lleuger augment respecte a l’estimació per al gener del 2020. S’estima que totes les ogives no estratègiques són als magatzems centrals i que unes 1.760 ogives retirades més esperen ser desmantellades, cosa que dona un un inventari total d’aproximadament 6.255 ogives.

El 2020, Rússia va continuar complint amb els límits d’ogives finals prescrits pel tractat russo-nord-americà del 2010 sobre mesures per augmentar la reducció i limitació de les armes estratègiques ofensives (Nou START), segons l’institut suec SIPRI. Aquest tractat limita el nombre de forces nuclears estratègiques desplegades per Rússia i els Estats Units.

El gener del 2021, Rússia tenia unes 2.585 ogives assignades per al seu ús potencial per part de llançadors estratègics: bombarders de llarg abast, míssils balístics intercontinentals (ICBM) amb base a terra i míssils balístics llançats des de submarins (SLBM). Aquesta xifra suposa un augment d’aproximadament 145 ogives en comparació amb el gener del 2020.

Respecte als avions i armes llançades des de l’aire, el comandament de l’Aviació de Llarg Abast de Rússia opera una flota d’aproximadament 13 bombarders Tu-160 (Blackjack) i 55 Tu-95MS (Bear). La càrrega màxima possible als bombarders és de gairebé 740 armes nuclears, però, com que només una part dels bombarders és plenament operativa, s’estima que el nombre d’armes assignades és inferior, al voltant de 580. El SIPRI estima que aproximadament 200 podrien estar desplegades i emmagatzemades en les dues bases de bombarders estratègics: Engels a la província de Saràtov i Ukrainka a Amur.

El gener del 2021, les Forces Estratègiques de Coets de Rússia (SRF) –la branca de les forces armades que controla els míssils balístics intercontinentals– comptaven amb 11 divisions de míssils agrupades en tres exèrcits que desplegaven un nombre estimat de 310 míssils balístics intercontinentals de diferents tipus. Aquests míssils poden portar un

màxim d’unes 1.189 ogives, però el SIPRI estima que els han descarregat per portar al voltant de 800 ogives per mantenir a Rússia per sota del límit del Nou START per a les ogives estratègiques desplegades. Aquestes ogives representen aproximadament la meitat de les 1.625 ogives estratègiques desplegades per Rússia. La força russa de míssils balístics intercontinentals es troba en ple procés de modernització per reemplaçar tots els míssils de l’era soviètica per nous tipus.

El gener del 2021, l’Armada russa comptava amb una flota de 11submarins balístics nuclears (SSBN, per les seves sigles en anglès). Cada SSBN pot estar equipat amb 16 míssils balístics i la flota russa pot portar un total de 816 ogives. És

possible que la càrrega d’ogives d’alguns míssils s’hagi reduït per complir el límit total d’ogives del Nou START. Com a resultat, s’estima que només estan desplegades unes 624 de les 816 ogives.

L’Armada russa també està desenvolupant el Posidó o Estatus-6 (Kanyon), un torpede estratègic de llarg abast de propulsió nuclear. El torpede està destinat per al seu futur desplegament en dos nous tipus de submarins d’ús especial.

El gener del 2021, Rússia tenia unes 1.910 ogives assignades per a ús potencial de les forces no estratègiques, un lleuger augment d’unes 35 ogives respecte a principis del 2020. Les armes nuclears no estratègiques de Rússia –la majoria de les quals tenen doble capacitat, fet que significa que també poden ser armades amb ogives convencionals– estan destinades a ser utilitzades per vaixells i submarins, avions, sistemes de defensa aèria i de míssils, i míssils de l’Exèrcit.