Conflicte a l’est d’Europa

Rússia ofega les protestes ciutadanes contra la mobilització de reservistes

L’anunci de Putin ha portat milers de russos a desafiar les lleis draconianes que castiguen la dissensió amb la versió oficial de la guerra

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Els russos no sortien al carrer des de principis de març, quan les autoritats ja es van encarregar d’apaivagar ràpidament les protestes contra l’ofensiva a Ucraïna. Des d’aleshores, les lleis s’han endurit. Noves normes han pres forma, com l’anomenada «llei dels ‘fakes’», que castiga les mentides difoses sobre les Forces Armades russes, qüestions com anomenar «guerra» a l’«operació militar especial» o donar una xifra de baixes militars diferent de l’oficial, que només s’ha actualitzat dues ocasions des del març, aquell mateix març i dimecres passat. Vulnerar aquesta llei pot suposar fins a 15 anys de presó i multes econòmiques. Fins i tot ha arribat a plantejar-se un projecte de llei per enviar al front qualsevol que protestés contra l’ofensiva. Va ser una iniciativa de l’LDPR, el Partit Liberal Demòcrata de Rússia, de tall ultranacionalista.

No només s’ha endurit la legislació. També es van fortificar els centres de les ciutats russes amb nombrosos agents de policia i s’ha perseguit els mitjans independents per donar un punt de vista diferent oficial. Ja no en queda cap que treballi des de Rússia. Al llarg d’aquest any han tancat Eco de Moscou (ràdio), Dozhd (canal de televisió), així com el diari Nóvaia Gazeta, dirigit pel premi Nobel Dmitri Muratov. Tots ells continuen treballant des de l’estranger.

Malgrat el forrellat, els russos van tornar a sortir als carrers dimecres en més d’una venintena de ciutats, en aquesta ocasió, per manifestar-se contra la mobilització de reservistes anunciada pel president Vladímir Putin. Lemes com «no a la mobilització, no a la guerra» o «envieu Putin a les trinxeres» van ressonar sobre l’asfalt fins que la policia va desmantellar totes les protestes, a cops quan va fer falta. Les primeres van prendre forma a les ciutats siberianes de Krasnoiarsk i Ulan-Udé, i així que el rellotge marcava les 19.00 en tots els usos horaris d’una país que en té ni més ni menys que 11, noves ciutats es van sumar a l’aldarull contra la mobilització. Ufa, Izhevsk, Iekaterinburg, Novosibirsk, Txeliàbinsk, Ankhangelsk o Kaliningrad van ser només algunes de les capitals provincials on els ciutadans van sortir a protestar. En una altra dotzena de localitats més petites també hi va haver manifestacions.

Les més nombroses, on es va detenir gran part dels 1.300 arrestats per la policia, es van produir a Moscou i Sant Petersburg, les dues principals urbs del país. Segons mitjans independents com Mediazona –declarat agent estranger pel Govern rus, alguns dels detinguts van rebre una citació judicial mentre estaven retinguts per les forces de seguretat.

Fugida de Rússia

Notícies relacionades

Altres russos van optar per fugir directament del país. Per això les fronteres amb Geòrgia, el Kazakhstan i Mongòlia van quedar ahir totalment col·lapsats davant l’èxode massiu de civils espantats. En alguns casos, la gent va optar fins i tot per sortir caminant del país, com va succeir en els passos fronterers d’Uralsk-Samara i Mashtakovo-Syrym que serveixen per entrar al Kazakhstan. Mentrestant, els preus dels vols continuen encarint-se. Els bitllets escassegen o es paguen a preus prohibitius. Els vols fins a Dubai –els únics en els quals quedaven places en el moment d’escriure aquestes línies-– costen prop de 8.000 euros al canvi, més de quatre vegades el salari mitjà de la Federació Russa.

Aquest mateix dijous ja se n’han anat els primers mobilitzats a rebre la formació prèvia abans d’anar front capdavant ucraïnès. Les imatges de comiats entre crits de joia i plors s’han vist en diferents punts de Iakutsk i Iacútia, dues regions de Sibèria, a la Rússia asiàtica.