Els territoris ocupats d’Ucraïna inicien els referèndums per unir-se a Rússia

La votació ha començat a les 8.00 hores (les 7.00 hores a Catalunya) i s’estendrà fins a les 16.00 hores, una cosa que passarà igualment en els dies posteriors i fins al 27 de setembre, quan finalitzarà el procés. Rússia ha obert també col·legis electorals a diverses ciutats perquè els refugiats puguin anar a votar.

Les autoritats prorusses de Kherson han assenyalat que esperen que 750.000 persones vagin a votar, mentre que en el cens a Zaporíjia hi ha 500.000 persones, segons ha recollit l’agència russa de notícies TASS. En els dos casos, els participants hauran de respondre a una pregunta: «¿Està a favor que la regió abandoni Ucraïna, crear un estat independent i ser part de Rússia?».

En el cas de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, la independència de les quals va ser reconeguda pel president rus, Vladímir Putin, dies abans d’ordenar la invasió d’Ucraïna, els votants hauran de pronunciar-se sobre si donen suport «a l’entrada de la república a Rússia com a entitat constituent de la Federació Russa».

Moscou reconeixerà els resultats

El mateix Putin va afirmar dimecres en un discurs a la nació, en el qual va anunciar una «mobilització parcial» de la població per la guerra a Ucraïna, que Moscou reconeixeria el resultat d’aquests referèndums. «Farem el possible per donar condicions de seguretat perquè se celebrin referèndums i la població expressi la seva voluntat», va indicar. «Recolzarem la decisió sobre el seu futur, que serà adoptada per la majoria dels residents de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i les regions de Zaporíjia i Kherson», va ressenyar el president rus, que va advertir, a més, que Rússia podria utilitzar «tots els mitjans» en cas d’«amenaça a la integritat territorial» russa, incloent-hi les armes nuclears.

En aquesta línia s’ha expressat aquest mateix divendres el president de la Duma d’Estat russa, Viatxeslav Volodin, que ha demanat a la població d’aquestes regions que «voti lliurement» i que «no tingui por de res». «Prenguin una decisió per ser part de Rússia. Els recolzarem», ha apuntat en un missatge en el seu compte a Telegram en el qual ha incidit que els residents d’aquestes zones d’Ucraïna «tenen dret a l’autodeterminació, contemplada a la Carta de les Nacions Unides».

«La Unió Europea ha fet una altra amenaça al nostre país en relació amb els referèndums. Som conscients de les nostres decisions i res ens fa por. La UE no es va adonar del genocidi dels habitants del Donbass durant vuit anys i no va pensar en la seva seguretat. Va recolzar al règim de Kíiv, que disparava diàriament contra civils. Van morir ancians, dones i nens», ha denunciat.

Denúncies internacionals

Notícies relacionades

Mobilització complicada a Rússia: negativa dels civils, reclutaments a escoles i la presó com a alternativa

Rússia i Ucraïna fan l’intercanvi de presoners més gran des de l’inici de la guerra

Per la seva banda, el Parlament d’Ucraïna va aprovar dimecres la declaració d’inadmissibilitat dels referèndums d’adhesió a Rússia proposats per les autoritats prorusses en aquestes regions. Les autoritats prorusses de Crimea ja van celebrar el 2014 un referèndum sobre l’adhesió a Rússia el resultat de la qual va legitimar Putin per annexionar-se la península, un moviment no reconegut per la comunitat internacional.

Durant la jornada de dijous, l’OTAN va reafirmar que no reconeixerà el resultat de les votacions, ja que «no tenen legitimitat» i constitueixen una violació de la Carta de les Nacions Unides. En aquest sentit, el bloc va llançar un comunicat en el qual va fer una crida a «tots els estats» perquè rebutgin aquests intents de «conquesta territorial» per part de Rússia, insistint que les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia «són Ucraïna».