L’ONU conclou que Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna

La missió d’investigació de l’ONU a Ucraïna ha conclòs, després de visitar aquest país el juny, que Rússia ha comès crims de guerra durant la seva invasió d’aquest país, segons va destacar aquest divendres el president d’aquesta comissió tripartida, Erik Mose, en la seva compareixença davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

«Ens va impactar el gran nombre d’execucions perpetrades en les àrees que visitem», va assenyalar l’expert noruec, que va indicar que la missió investiga aquest tipus d’assassinats a 16 localitats ucraïneses, tot i que ha rebut denúncies creïbles de crims d’aquest tipus en molts altres llocs.

Molts d’aquests assassinats es van perpetrar en persones prèviament detingudes, va destacar Mose, que va indicar que nombrosos morts presentaven les mans lligades a l’esquena, ferides al cap i talls al coll, indicis que demostren que es va tractar d’execucions sumàries.

El president de la comissió també va denunciar que soldats de la Federació Russa han comès violència sexual i de gènere, a víctimes «d’entre 4 i 82 anys», i que en alguns casos els seus familiars van ser forçats a veure com aquestes persones eren maltractades o torturades.

La missió –formada també pel colombià Pablo de Greiff i la bosniana Jasminka Dzumhur– «ha documentat casos en què nens van ser violats, torturats i detinguts il·legalment», sent assassinats en alguns casos.

Testimonis entrevistats per la missió van denunciar haver sigut sotmesos a pallisses, descàrregues elèctriques i nuesa forçada durant detencions il·legals, en alguns casos després de ser portats des d’Ucraïna a territori rus.

L’expert noruec també va denunciar el reiterat ús d’artefactes explosius en zones no militars, que han afectat àrees residencials, escoles, hospitals i altres infraestructures, que segons l’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans han causat la mort d’uns 6.000 civils en set mesos de conflicte.

«Una part dels atacs que investiguem van ser llançats sense distinció entre civils i combatents», va assenyalar Mose, al·ludint a una de les proves de possibles crims de guerra.

Les conclusions són les primeres que comunica la missió des de la seva creació per part del Consell de Drets Humans el mes de març passat, i cobreix especialment actes perpetrats al febrer i març a les zones pròximes a Kíiv, Txerníhiv, Khàrkiv i Sumi.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

«El recent descobriment de més fosses comunes il·lustra la gravetat de la situació», va destacar el president de la comissió, que va indicar que les autoritats ucraïneses van col·laborar en les indagacions, mentre que Rússia per ara s’ha negat a comunicar-s’hi.

Mose va matisar que la missió ha recollit dos incidents de maltractament a soldats russos per part de forces ucraïneses, un tipus de crims que «tot i que són menors en número, continuaran subjectes a la nostra atenció».