Rússia acusa Occident d’«histèria» davant els referèndums a Ucraïna i diu que «els EUA, la UE i l’OTAN» són part del conflicte»

Durant quatre dies el debat de l’Assemblea General de les Nacions Unides ha sigut el púlpit des del qual nombrosos líders mundials han acusat Rússia i el seu president, Vladímir Putin, d’estar atacant amb la seva invasió d’Ucraïna no només la sobirania i integritat d’un país, sinó l’ordre mundial o els principis i institucions que l’han regit des del final de la Segona Guerra Mundial, així com d’injectar energia a múltiples crisis que estan afectant tot el planeta. Aquest dissabte, en canvi, amb la intervenció en el plenari de Serguei Lavrov, el ministre d’Afers Exteriors de la Federació Russa, ha arribat al conclave de Nova York un missatge molt diferent: un que acusa els Estats Units, la Unió Europea i l’OTAN de mirar de destruir Rússia i imposar un altre ordre.

«La russofòbia oficial d’Occident no té precedents. El seu abast ara és grotesc. No s’amaguen de declarar la intenció d’infligir no només una derrota militar a Rússia, sinó de destruir-la i desintegrar-la», ha denunciat Lavrov en la seva intervenció, en la qual ha denunciat com a «il·legals» les sancions imposades a Rússia. «És pura i crua dictadura o un intent d’imposar-la», ha assegurat.

El ministre d’Exteriors del Kremlin, que ha continuat eludint utilitzar el terme «guerra» i ha continuat parlant d’«operació militar especial», ha assenyalat particularment Washington i l’ha acusat d’estar expandint la doctrina Monroe que va aplicar a Llatinoamèrica i «intentant tornar el món sencer al seu pati del darrere». «Declarant-se triomfador de la guerra freda, Washington es va erigir a si mateix pràcticament com un enviat de Déu a la terra, sense obligacions però amb el dret sacrosant d’actuar amb impunitat on i quan volguessin», ha dit.

Lavrov ha ampliat la seva crítica a l’OTAN i a la Unió Europea, que en les seves paraules són «subjugats» dels EUA. I, posteriorment, en una tensa roda de premsa, ha assegurat que «la UE s’està convertint en una entitat dictatorial». També en aquesta compareixença davant els periodistes ha acusat tant Washington com Brussel·les de «no ser neutrals» i d’estar violant convencions amb l’ajuda militar i d’intel·ligència que estan prestant a Ucraïna.

Els referèndums

Tant en el seu discurs com en la trobada amb la premsa, Lavrov ha titllat d’«histèria» la reacció d’Occident als referèndums d’annexió que s’estan celebrant en territoris ocupats a Ucraïna, unes consultes que molts països, inclòs Espanya, han titllat de «farsa» i el resultat de les quals s’ha promès que no es reconeixerà.

El que no ha volgut dir Lavrov és si un cop que concloguin aquests referèndums el Kremlin considerarà atacs en aquests territoris d’Ucraïna com atacs a Rússia. Tampoc ha volgut entrar en detalls sobre les amenaces nuclears de Putin ha aquesta setmana. Després de la diatriba de denúncia sobre la «cultura de la cancel·lació», segons la qual els mitjans occidentals estan obviant que d’altres abans que Rússia van posar sobre la taula qüestions nuclears, ha conclòs la qüestió dient: «Tenim una doctrina de seguretat nuclear que és un document obert en el qual es recullen les instàncies en què el seu ús seria acceptable. Els insto a llegir-lo».

Enfrontament amb la premsa

Lavrov ha reaccionat amb enuig a diverses preguntes de la premsa. Quan una periodista alemanya li ha preguntat, per exemple, «per què hi ha tants russos que abandonen el país», ha respost amb ironia sobre tractats de llibertat de moviment. Quan una altra li ha plantejat si la Xina està pressionant Rússia perquè posi fi a la guerra, una afirmació que va suggerir Putin després de la seva reunió amb Xi Jinping a Xangai, el diplomàtic ha mirat de tergiversar la pregunta de la reportera posant a la seva boca paraules que no ha dit. I quan ella s’ha mantingut ferma, ell ha conclòs: «Pot dir que he evitat contestar la seva pregunta».

Notícies relacionades

Sánchez i la reforma de l’ONU

L’ONU conclou que Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna

«La naturalesa d’aquestes preguntes la necessiten per demonitzar Rússia», ha denunciat Lavrov, que mai, ni en el seu discurs ni a la sala de premsa, ha abandonat el to desafiador.

El pas per Nova York del titular d’Exteriors del Kremlin no sembla que ajudi a una potencial sortida negociada de la crisi. I tot i que Lavrov ha dit que si les forces occidentals intenten obrir converses «Rússia ho considerarà», també ha assegurat que Moscou «no farà el primer pas». «Són egòlatres, només pensen en els seus interessos, no respectarien un equilibri d’interessos», ha dit.