La ultradreta ja condiciona el govern a Suècia, el bressol de la socialdemocràcia

Evitar rampells d’aquesta mena ha sigut una de les principals missions de Jimmie Åkesson des que el 2005, amb només 26 anys, es posés al capdavant de Demòcrates de Suècia, fundat el 1988 per líders del supremacisme nòrdic. El 2006, el logo del partit va passar de ser una torxa amb la bandera sueca flamejant –calc del que llavors exhibia el Front Nacional del Regne Unit, obertament neofeixista– a una inofensiva flor blava, una representació de l’’Anemone hepatica’, molt comuna en els boscos suecs. Åkesson, que abans d’ingressar a l’SD el 1995 va militar en les joventuts del Partit Moderat, va purgar de neonazis les seves files, va reclutar trànsfugues dels anomenats «partits burgesos» i va renunciar a l’Swexit en el seu camí a ser decisiu en la governabilitat de Suècia. «Un factor important és l’intent de desdemonitzar-se de l’extrema dreta, de presentar-se com a forces no tan radicals, que no significa que entre els militants i dirigents no hi hagi elements perillosos», explica Steven Forti, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre ‘Extrema derecha 2.0’. 

Sota la direcció d’Åkesson, Demòcrates de Suècia va passar del 2,9% dels vots el 2006 a entrar al Riksdag (Parlament suec) el 2010 amb un 5,7%, amb un programa que advocava de manera desinhibida per una política d’immigració més restrictiva, recuperar la cadena perpètua i l’expulsió immediata per als ciutadans estrangers que delinquissin. A aquest discurs, SD va contraposar-hi la defensa de l’Estat del benestar per als jubilats i les famílies amb fills, i va arribar a fer fins i tot un vídeo de campanya en el qual una àvia es disputava la pensió amb un grup de dones amb nicab. El 2014, després que Suècia admetés més de 160.000 refugiats sirians, l’SD va arribar al 12,9% dels vots, que es va convertir en el 17,6% en les eleccions generals del 2018. Després de l’última campanya electoral, marcada pel fort augment de la violència armada a les principals ciutats del país –des de començament d’any hi han mort 47 persones per tirotejos, més que en tot el 2021, recollia recentment la BBC– Demòcrates de Suècia ha obtingut un 20,5% dels vots. El resultat va forçar la dimissió de la primera ministra, la socialdemòcrata Magdalena Andersson: la suma de l’SD amb el bloc de centredreta (moderats, cristianodemòcrates i liberals) va obtenir la majoria per només tres escons, 176 davant de 173.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«El context electoral els ha sigut favorable, però no és una cosa puntual. L’SD ha augmentat els resultats de manera gradual durant molt de temps i s’ha convertit en un col·laborador acceptat en el Riksdag, almenys per alguns partits», adverteix Johan Martinsson, investigador de Ciències Polítiques i director de l’Institut SOM de la Universitat de Göteborg. Com a factors específics de l’augment de la ultradreta a Suècia, enumera «una immigració inusualment alta durant molts anys i de demandants d’asil, a més de la integració relativament pobra dels nous immigrants al mercat laboral. Sense oblidar la creixent preocupació pels crims violents, que han augmentat durant els últims set anys: en el debat públic, s’han vinculat a la immigració de manera més o menys explícita».

També els socialdemòcrates van endurir el discurs migratori en campanya. Magdalena Andersson va manifestar que no volia «Chinatowns a Suècia, ni Somalitowns o Little Italies», en unes declaracions que pretenien ser antigueto i que van acabar per passar-li factura. «La finestra d’Overton, el que és acceptable dir en una societat i el que no, s’ha mogut en els últims anys gràcies a la ultradreta. Això impacta en tots els partits polítics i en la societat però, com deia Le Pen, la gent prefereix l’original a la còpia», reflexiona Forti. A Suècia, el líder del Partit Moderat, Ulf Kristersson, es veu en la tessitura de formar govern sent la tercera força més votada. En l’últim any, conservadors, cristianodemòcrates i liberals han rebaixat el cordó sanitari que mantenien amb l’SD des que entrés al Parlament el 2010: sembla que ara s’obren a pactar amb el partit sense que entri a l’Executiu. Malgrat el seu afany de formar part d’un govern que posi Suècia «en primer lloc», Jimmie Åkesson ha declarat que no vol «forçar». Per al seu partit, el més important és la política del nou Executiu, ha declarat. Marcar-la, en la fórmula que sigui.