Així van votar les Itàlies: la victòria de Meloni, en dades, claus i gràfics

Itàlia és un país en el qual la participació al vot ha sigut històricament alta. Tanmateix, a partir del 2013, l’afluència a les urnes ha començat a descendir per sota del 80% i aquest fenomen ha sigut particularment accentuat a la Itàlia meridional. Durant la jornada electoral de diumenge, s’ha mantingut aquesta tendència. Calàbria, la Campània, la Pulla, la Basilicata, els Abruços i l’illa de Sicília han registrat una abstenció més gran que la d’altres regions del nord i centre del país. En el cas de Calàbria, una regió afectada pel desgovern i les infiltracions mafioses, només la meitat de la població (el 50,8%) dels habitants van decidir exercir el seu dret, uns 13 punts menys que en els anteriors comicis del 2018. I, dins d’aquesta regió, una de les localitats que més han patit el fenomen ha sigut Crotone, on només el 45% va acudir a votar. Un reflex de la magnitud de la desafecció per les institucions i la classe política italiana a les zones meridionals del país.

Malgrat que el Moviment 5 Estrelles (M5E) va perdre a nivell nacional més de la meitat dels vots que havia obtingut en els comicis del 2018, la formació populista ha aconseguit mantenir bona part del seu consens a Nàpols. De fet, en el Senat italià, l’M5S fins i tot va conquerir la regió de Nàpols, la Campània. La formació populista ha així mateix aconseguit els escons destinats als diputats d’altres localitats del sud del país, per exemple, els de les ciutats de Cosenza (Calàbria) i Foggia (la Pulla).

Com també ha passat en altres països, també en aquestes eleccions italianes s’ha tornat a veure la dicotomia ciutats ‘vs.’ zones rurals. De fet, malgrat els seus mals resultats a gairebé tot el país, la coalició liderada pel Partit Democràtic (PD) ha triomfat a grans urbs com Bolonya, Florència, Bolzano, Torí, Gènova i Roma. En aquesta última ciutat fins i tot va guanyar al barri perifèric de Tor Bella Monaca, la zona més pobra de la capital italiana, que l’any passat es va convertir en l’única administrada per una coalició liderada per Germans d’Itàlia. Observant encara més de prop es veu que, a més, el PD ha aconseguit els seus millors resultats a les zones cèntriques de les grans ciutats, repetint un patró ja vist en altres comicis.

La coalició liderada per Germans d’Itàlia, i integrada per Força Itàlia i la Lliga, ha triomfat àmpliament a les regions del nord del país. Tanmateix, la repartició del consens entre els socis de la coalició no s’ha mantingut igual a la d’altres anys. En particular, es nota un traspàs del vot de la Lliga a Germans d’Itàlia en regions com la Llombardia, el Vèneto, i el Piemont. Una cosa inconcebible fa quatre anys i que, segons els analistes, es deu també al fet que Germans d’Itàlia ha aconseguit atraure el vot de les petites i mitjanes empreses, que en els últims mesos han sigut les més afectades per la crisi energètica i la seva conseqüència directa, la inflació. Una peculiaritat: la de la Vall d’Aosta, on ha guanyat un partit autonomista, el Vall d’Aosta – Autonomia Progrés Federalisme.

D’acord amb dades de l’agència YouTrend, els joves italians d’entre 18 i 24 anys han votat majoritàriament pels 5 Estrelles i els partits centristes, encarnats per la formació Atienza-Itàlia Viva, que lideren Matteo Renzi juntament amb un dels seus antics ministres, Carlo Calenda. Per contra, els entre els 55 i 65 anys s’han decantat més pel centreesquerra, i els de més de 65 anys, per Germans d’Itàlia. Força Itàlia, en canvi, ha aconseguit més èxit entre els d’entre 40 i 60 anys.