El futur d’Itàlia
Els centurions de Giorgia Meloni
Vells ultradretans, exdemocristians i figures amb poca experiència a nivell nacional formen part del nucli dur de la líder de Germans d’Itàlia
Guido Crosetto, un dels cofundadors del partit ultradretà, és considerat un dels principals consellers de Meloni

Cada vegada que Giorgia Meloni proclamava algun eslògan de caire trumpista (per exemple, «¡Més orgull, italians!»), Ignazio La Russa somreia, delectant-se des de darrere de la tribuna en la qual parlava la líder de Germans d’Itàlia. Ha ocorregut en un míting que aquesta periodista va presenciar a Milà. Però així mateix en altres actes públics recents d’aquest partit de l’extrema dreta que acaba de guanyar les eleccions a Itàlia. La Russa ha sigut un rostre de la campanya electoral. També va ser un dels que va celebrar sense frens, el juliol passat, la caiguda del primer ministre sortint, Mario Draghi. Així s’ha visibilitzat el seu paper com un dels homes del moment de la galàxia ultradretana italiana, en què destaca un nucli dur de figures que des de temps acompanyen Meloni.
El cas de La Russa és emblemàtic. Ignazio La Russa és des de temps un home de poder, un que pertany a aquesta espècie política immortal a Itàlia que fa mig segle que hi és. Ha sigut ministre de Defensa, diputat o senador en gairebé una desena de legislatures, i tot això després que en els terribles 70 el vinculessin amb els militants més violents de la joventut postfeixista. A més, el seu pare va ser secretari del Partit Feixista de Benito Mussolini en una petita ciutat siciliana, i el seu germà, Romano, ha provocat indignació fa poc per fer la salutació feixista en un enterrament. El mateix Ignazio va començar jove en la política. Primer va integrar el Moviment Social Italià i després Aliança Nacional, fins que, a l’entendre que el vent havia canviat, va recolzar Meloni quan el 2012 aquesta va crear Germans d’Itàlia.
Un home per a les institucions
Un home per a les institucionsAmb aquest bagatge com a punt de partida, el seu protagonisme pot interpretar-se com un reconeixement a l’ala més radical de la formació de Meloni. Postures que, molt hàbilment, s’han amalgamat amb el pragmatisme de l’avui extinta Democràcia Cristiana (DC). Aquesta és l’ànima que representa Guido Crosetto, un altre cofundador del partit de Meloni. Ell és considerat un moderat que connecta amb el món de les elits. També ha exercit diversos càrrecs (tot i que de menor pes que La Russa), i els seus orígens polítics se situen en primer a la DC i després en el telepopulisme de Silvio Berlusconi, en el bàndol del qual es va mantenir fins al 2012.
Per això Crosetto, que també té vincles amb la indústria de les armes, és avui «un dels principals consellers de Meloni», com diu el politòleg Giovanni Pasquino, de la Universitat de Bolonya. Reflex és que els mitjans italians, sempre molt pròxims als jocs de poder, ho han entès i el busquen contínuament.
Una altra raó és que es creu que serà una veu en les negociacions amb les institucions. Un rol que, d’alguna manera, també pot ser complementat per Raffaelle Fitto, expresident regional de la Pulla, i també procedent de Força Itàlia. El nom de Fitto fins i tot ja s’ha esmentat com a possible ministre, alhora que la quarta figura de pes és Adolfo Urso, l’avui president del comitè del Parlament que vigila els serveis secrets, també descrit sovint com un dels incondicionals de Meloni. Dada curiosa: recentment, Urso ha fet diversos viatges (a Kíiv, Londres, i Washington, per citar-ne alguns) per encàrrec de Meloni.
La filla del neofeixista
Notícies relacionadesDesprés hi ha Giovanni Donzelli i Francesco Lollobrigida, que representen el grup més abundant en la formació. Polítics que, fins ara, tenen poca o cap experiència en càrrecs nacionals. Donzelli ha sigut regidor municipal i regional a Toscana. Lollobrigida, marit de la germana de Meloni, Arianna, també ha tingut llocs en administracions locals. I tots dos han fet campanya per atraure el vot juvenil.
El grup també l’integra Isabella Rauti, filla de Pino, un neofeixista que va recolzar l’anomenada República Social Italiana o República de Saló, un Estat titella de l’Alemanya nazi creat per Benito Mussolini el 1943 (quan el dictador italià ja havia fugit de Roma). En els comicis de diumenge passat, Rauti va vèncer Emanuele Fiano, fill d’un supervivent d’Auschwitz, i va aconseguir un escó per Milà. Alguns ja aposten que també per això es convertirà en un altre rostre femení de Germans d’Itàlia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- A les portes de la catedral de Barcelona Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Una de cada 350 El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí