Tres fuites als gasoductes Nord Stream 1 i 2 desencadenen les alarmes sobre un possible sabotatge

Les autoritats daneses han confirmat aquest dimarts tres fuites als gasoductes Nord Stream 1 i 2 registrades durant les últimes 24 hores. Es tracta de dues fuites al nord-est i una al sud-est de l’illa de Bornholm, situada al mar Bàltic, entre les costes de Dinamarca, Alemanya i Polònia. Totes les fuites s’han localitzat en aigües daneses.

Prèviament, l’operador rus havia informat d’una pèrdua de pressió als dos gasoductes. No es coneix un precedent similar a Nord Stream 1 i 2. Fa setmanes que el primer gasoducte no subministra gas a Europa –oficialment, per qüestions tècniques– i el segon mai va arribar a entrar en funcionament per decisió política d’Alemanya i els seus socis occidentals com a resposta a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna –i malgrat que la infraestructura està preparada–.

Les autoritats daneses han establert una zona d’exclusió al trànsit marítim al voltant de l’illa de Bornholm per evitar accidents, però asseguren que la població que habita les costes dels tres països pròxims no corre perill. En cas de navegar per les aigües afectades, els barcos podrien perdre la seva capacitat de propulsió i, en el pitjor dels casos, arribar a incendiar-se.

Possible sabotatge

A l’espera que les investigacions llancin més llum sobre l’incident, les autoritats implicades no exclouen cap hipòtesi, tampoc la del sabotatge. La primera ministra danesa, Mette Frederisken, ha dit que és poc versemblant que es tracti d’una casualitat que aquestes tres fuites arribin alhora. Ni tan sols el Kremlin descarta un sabotatge: «Ara no excloem cap escenari», ha dit Dmitri Peskov, portaveu del Govern rus. El Govern polonès, per la seva banda, apunta a una provocació de Moscou.

Diversos mitjans alemanys, entre els quals el setmanari ‘Der Spiegel i el diari berlinès ‘Tagesspiegel’, asseguren que cercles de seguretat alemanys i del Govern federal parteixen de la base que l’incident respon a un sabotatge. Cap dels mitjans cita, tanmateix, les fonts. L’objectiu seria generar inseguretat al mercat energètic europeu i un augment més gran dels preus, asseguren aquestes mateixes fonts.

L’Agència Federal de Xarxes, responsable del mercat energètic alemany, no va voler pronunciar-se sobre les tres fuites al mar Bàltic, però va assegurar que no posen en perill el sistema de subministrament energètic del país.

Gas noruec

L’incident coincideix amb l’entrada en funcionament de l’anomenada Baltic Pipe, un nou gasoducte que subministra gas noruec a Polònia a través de Dinamarca. El gasoducte és una prolongació de l’Europipe II, que ja connectava Noruega i Alemanya.

Notícies relacionades

Alemanya nacionalitzarà Uniper, el gegant del gas asfixiat per Rússia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«L’era d’hegemonia russa en el tema del gas arriba a la seva fi, una era marcada per l’extorsió, les amenaces i la coacció», ha dit el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, en l’acte simbòlic celebrat a la localitat polonesa de Goleniow, en el qual han participat representants dels Governs de Polònia, Dinamarca i Noruega.

El nou gasoducte, la construcció del qual ha costat al voltant de 1.600 milions d’euros i que compta amb una capacitat de 10.000 milions de metres cúbics per any, subministrarà previsiblement 6.500 milions de metres cúbics de gas a Polònia el 2023 i 7.500 milions el 2024. Fins fa pocs anys, Polònia rebia de Rússia al voltant de dos terços del gas natural que consumia. Varsòvia ja havia començat a reduir la seva dependència del gas rus abans de l’inici de la invasió d’Ucraïna.