Eleccions brasileres: l’activisme de la ultradreta i el factor militar

«El que necessitem és senzill. Necessito que em posis allà, el 2 (d’octubre)», els va demanar Lula als brasilers que encara no saben què fer diumenge. Les últimes enquestes han tret Bolsonaro de les seves caselles. El seu somni d’emular la italiana Giorgia Meloni sembla no tenir fonament. La necessitat de garantir el seu pas a segona volta i apostar llavors a tot o res també s’ha posat en entredit, almenys pels sondejos. El capità retirat no deixa de propagar la sospita sobre la transparència de les eleccions. «Si tinc menys del 60% dels vots és perquè va passar una cosa anormal al Tribunal Superior Electoral (TSE) tenint en compte la quantitat de gent que va als meus esdeveniments i com soc rebut a tots els llocs on vaig», li ha dit a l’empresari i presentador del canal paulista SBT, Silvio Santos.

«Els jutges que van treure Lula de la presó i el van fer elegible són exactament els mateixos que condueixen el procés electoral brasiler i dificulten la participació de la comissió de transparència per evitar la possibilitat de qüestionaments diumenge a la nit», va bramar, mentre el seu rival es preparava per al míting a São Paulo. «El PT promet el paradís i entrega l’infern», va afegir.

Quero terminar dizendo, para cada brasileiro e de cada brasileira: no dia 2 de outubro, você é a pessoa mais importante do país. Vote! #BrasilDaEsperança

— Lula 13 (@LulaOficial) 27 de septiembre de 2022

La desacreditació de la contesa s’ha convertit en un dels mantres de l’extrema dreta. El bolsonarisme més exacerbat és fill de les condicions tecnològiques dels últims anys. Comentaristes messiànics, ‘influencers’ i difamadors constitueixen un exèrcit virtual que porta a terme el que els analistes defineixen com una «política de xoc». La consultora Novelo ha comptabilitzat des de començaments d’any 10.000 vídeos que van haver de ser eliminats després pel seu caràcter ofensiu. La maquinària de ‘fake news’ s’ha intensificat al tancament de la campanya electoral. Tot i que el seu líder sigui derrotat, la ultradreta ha arribat per quedar-se, tant a les xarxes socials, el seu hàbitat preferit, com al Congrés, els estats federals i municipis. Té capacitat de condicionar el pròxim procés polític, d’una manera similar al que va fer el general Augusto Pinochet a Xile quan va ser derrotat a les urnes, però es va mantenir per vuit anys, fins al seu arrest a Londres, com a cap de l’Exèrcit.

El rol militar

Els uniformats s’erigeixen en aquests moments en el principal àrbitre de la confrontació. En els fets han cogovernat amb Bolsonaro, ocupant nombrosos ministeris i estructures de l’Estat. El president porta com a segon el seu excap de Gabinet, el general retirat Walter Braga Netto. La militarització de la política té una altra clara expressió en aquesta contesa: la ultradreta presenta els 1.500 aspirants a càrrecs electius que han integrat les Forces Armades, la Policia Militar i els bombers, contra els 1.186 candidats que van acompanyar el bolsonarisme el 2018.

- Para enganar inocentes, o PT agora se vende como "do amor". Considerando que promoveram o maior esquema de corrupção da história e colocaram o Brasil entre as nações mais violentas do mundo, com números de homicídios em níveis de um país em guerra civil, só se for amor bandido.

— Jair M. Bolsonaro 2️⃣2️⃣ (@jairbolsonaro) 26 de septiembre de 2022

Notícies relacionades

Salten espurnes entre Bolsonaro i Lula en el primer debat televisiu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El general retirat Eduardo Pozuelo, que va manejar la cartera de Salut en el pitjor moment d’una pandèmia que va matar 686.000 persones, s’ha afegit en aquests comicis a les files de l’oficialista PL. La totalitat d’aquests candidats, va consignar l’Agència Pública, acumula un patrimoni d’uns 113 milions de dòlars.  El més ric d’ells és l’excoronel de l’Exèrcit Nilson Jespersen, que s’autodefineix com a patriota de dretes. Integra la llista del partit de l’ardent bolsonarista Roberto Jefferson, que es troba sota arrest domiciliari per atemptar contra les institucions i el 2013 havia sigut condemnat a set anys de presó per corrupte.

Suggestiva advertència de Washington

En aquest context d’agitació a les xarxes i els carrers, la gran pregunta sense resposta taxativa a aquestes hores té a veure amb el paper que jugarien els militars diumenge a la nit si es confirmen les projeccions de les enquestes. Bolsonaro s’escuda darrere del generalat. Tanmateix, a diferència del que va passar el 2018, quan va apostar sense pudors pel capità retirat, aquesta vegada la cúpula ha preferit el mutisme. En aquest context Washington ha recolzat la «integritat» del TSE que el Govern ha assegut al banc dels acusats. La Casa Blanca va parlar per mitjà de l’ambaixada a Brasília i va remarcar que la seva «confiança» en el procés electoral «es manté sense alteracions».