«Cap mare hauria de plorar mai la mort de la seva filla»

En nom seu, centenars de dones han sortit al carrer arreu del món per protestar per la brutalitat de l’ocorregut. Algunes han cremat els seus hijabs i d’altres s’han tallat els cabells com a protesta. Només en l’última setmana, la xifra de morts ascendeix ja a 41 al país arran d’aquestes manifestacions, tot i que algunes organitzacions de drets humans asseguren que és més alta. La indignació no deixa de créixer i aquest dimecres han convocat una vaga general de professors i estudiants arreu del país. A Barcelona, diversos centenars de dones han sortit al carrer per unir-se a la protesta.

Cartells i màscares

«Cap mare hauria de plorar mai la mort de la seva filla», afirma la Bahar. No és el seu nom real, però tem les conseqüències de ser reconeguda. És iranià, està estudiant a Barcelona i ha volgut recolzar els seus compatriotes en aquesta manifestació. La Bahar, junt amb les seves amigues i amics, també iranians, han acudit a la concentració amb la cara tapada amb màscares i subjectant cartells. Des de casa les han avisat que el règim espia qui es manifesta.

«La meva mare a l’Iran surt al carrer en aquestes protestes perquè diu que no vol que les noies com jo ens sentim soles en la lluita», explica, mentre sosté un cartell en el qual ‘Fuck the islamic regime’.

Notícies relacionades

Les dones a l’Iran, ciutadanes de segona

La policia moral, el cos més temut als carrers de l’Iran

Com ella, diversos centenars de dones iranianes i espanyoles s’han concentrat aquest dimarts a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i han llegit emotius discursos després dels quals algunes s’han tallat els cabells. «Per una mica de cabells van matar Mahsa Amini», se sentia abans de procedir a tallar-se els cabells, cantar i ballar. «Volem cantar lliures al nostre país sense que ens matin», asseguren algunes de les veus presents.

Malgrat que el hijab és un dels símbols més visibles de la protesta, asseguren, que no és el motiu de la seva protesta. «El que volem és poder elegir, és recuperar els drets que ens han arrabassat», explica la Bahar. Com ella, la Shahla participa també en la protesta, fa més de 30 anys que és a Espanya però segueix unida a la seva gent i ho fa a cara descoberta. «No demanem més que drets», resumeix. «Cal continuar recolzant els i les iranianes que pateixen aquesta opressió des de fa 40 anys», defensa. «La unitat del poble és clau per vèncer-los», diu.