Balanç de l’era Bolsonaro: més desigualtat, desforestació, masclisme i ‘fake news’

«Va entrar com un malson, infeliç / al so irat d’una veu que no és de confiança / que diu i menteix i nega i es nega a si mateix», recorda primer el destacat actor Walter Moura, un dels participants en la invectiva musical. Bolsonaro es va alinear amb Donald Trump i es va transformar en el seu doble tropical. Sota el seu lideratge, la ultradreta va repetir el lema «Déu, pàtria i família» que va agafar del feixisme italià i la va adequar a les expectatives dels pastors evangèlics que van trobar en el capità retirat un soci durador per administrar un univers de desigualtat. Al Brasil hi ha actualment 266.000 milionaris, segons un estudi del banc Credit Suisse. L’1% més ric de la població té el 49,3% de la riquesa nacional. En un país habitat per 213 milions de persones, on l’economia va créixer el 4,6% el 2021 i tancarà aquest any amb una alça del 2,5%, en bona part gràcies a l’exportació d’aliments, hi ha 33,1 milions de ciutadans que pateixen gana. Un 10% d’ells arriben a no menjar al llarg d’un dia.

Des del Govern, Bolsonaro va desqualificar el feminisme i la igualtat de gènere, va proclamar la mà dura i va glorificar uniformats involucrats en delictes de lesa humanitat. Va ser més que tolerant amb l’expansió de les milícies parapolicials i el negoci de les armes. Va fuetejar les comunitats originàries per defensar els drets dels seus territoris, amenaçats per l’extractivisme, la pesca il·legal i la tala. «Va adoptar l’estratègia de manipulació simbòlica de la qüestió racial», va assenyalar la sociòloga Flavia Rios. El bolsonarisme va tenir també el seu afrodescendent reaccionari. Sérgio Camargo va arribar a la Fundació Palmares per posar fi a «la mitologia de la lluita de classes del negre contra el blanc opressiu».

Una de les empremtes més fortes de l’era Bolsonaro es relaciona amb el llenguatge. El capità retirat gairebé no va tenir límits en les seves intervencions, tret de quan Twitter, Facebook i Youtube es van considerar escandalitzats. La cançó llança una pregunta que també és un símptoma d’aquesta època: «¿Que es digui una cosa així i la persona que la diu quedi impune?». Al llarg d’aquests anys no ha prosperat cap investigació judicial ni parlamentària en contra seu.

Desforestació i fake news

fake newsEn un recent discurs davant l’Assemblea General de l’ONU, Bolsonaro va arribar a assegurar que la major part de l’Amazònia es manté intacta. Els números diuen el contrari. Al setembre va tenir la quantitat d’incendis més gran de la dècada: se’n van registrar 36.850. A l’agost es van desforestar 661 km², un 81% més que el mateix mes del 2021. Abans d’assumir la presidència, la destrucció havia arribat als 7.500 km². El 2021 va ser de 13.000 km². El desboscament va ser encoratjat des del mateix Govern.

Notícies relacionades

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

«Com en una pel·lícula de terror, indescriptible / en què la veritat no importa, ni es compta», es recorda a l’Himne a l’innombrable. El bolsonarisme va convertir les fake news en una arma de l’Estat. La mentida i la difamació es van naturalitzar, però ha sigut en aquesta campanya electoral que ha adquirit proporcions més inusitades.

Bolsonaro i els bolsonaristes

Bolsonaro és un abans i un després en la història d’aquest país. I el bolsonarisme és alguna cosa més que els seus votants eventuals. El sociòleg Gabriel Feltrán ha detectat les matrius que van constituir aquest bloc de poder: el «militarisme policial», el «antiintel·lectualisme evangèlic», que, com s’ha vist durant una pandèmia que va matar gairebé 690.000 persones, rebutja la ciència i l’educació formal en favor de la religió i l’experiència personal. Finalment, l’exaltació de l’«empresariat monetarista» que es val per si mateix. Rodrigo Nunes assenyala al seu llibre Del tràngol al vertigen que el bolsonarisme és «una convergència real de diferents tendències en la societat, amb el potencial de consolidar-se com una força de magnitud durant bastant temps.» Guanyi o perdi a les urnes, sembla haver arribat per quedar-se. La ultradreta ha aconseguit amb el capità retirat el que, com diu la cançó, en un altre temps no hauria sigut «possible» ni «inacceptable»: un projecte capaç de convocar un 15% dels brasilers més ideologitzats i arrossegar una altra part de la societat. Nunes el defineix com a «interclassista». Sostingut per part de l’elit, però amb «fortes afinitats» entre sectors socials menys afavorits.