Les protestes a l’Iran s’agreugen i sumen ja 100 morts

Però ara, aquests dies, Tareq és fora de l’Iran, a Turquia, i tot i que des d’aquest país no pugui protestar com li agradaria, quan torni a casa ho farà. «La meva mare i la meva família estan protestant constantment ara, fins i tot a Ahvaz, on les protestes no havien tingut lloc fins fa poc. La meva germana va ser detinguda en les protestes del 2019 i segueix empresonada per això», es queixa Tareq. 

Aquestes protestes, que van començar per una pujada dels preus del gas, van ser les més mortíferes en dècades. Segons investigacions independents, 1.500 persones van morir a causa de la violència policial en els tres mesos que van durar. 

«Tenim un dictador que mata innocents, que converteix el nostre país en un país perillós, perquè la policia surt al carrer i mata a discreció. No estem segurs ni a les nostres pròpies cases. Per això protestem. Protestem per la llibertat, per l’economia, perquè estem farts que un petit grup de mul·làs fanàtics copin el poder. Volem canviar el règim sencer», diu Tareq.

Resistència al canvi

Resistència al canviA l’Iran, tanmateix, la resposta –i resistència– del Govern s’agreuja. En una mica més de dues setmanes de protestes, prop de 130 persones han mort, segons l’oenagé iraniana a l’estranger Iran Human Rights. La xifra del Govern es va estancar, fa una setmana, en 41 morts. Hi ha, a més, milers de ferits, i prop de 1.000 persones han sigut detingudes per la policia.

Les xifres, no obstant, augmentaran: aquesta passada matinada, els estudiants de la Universitat de Sharif, la millor del país, han sigut assetjats al campus universitari per les forces Basij. Aquest grup paramilitar és el principal encarregat de reprimir les manifestacions i està format, majoritàriament, o per antics criminals o per policies radicals.

En l’operació d’aquesta matinada, desenes d’estudiants van ser detinguts i reprimits violentament, i centenars han sigut tancats amb candau als dormitoris de la universitat, que ha suspès les classes fins a nou avís. 

«Veure des de fora tot el que està passant és molt trist. Els que som a l’exterior fem el que podem, però no podem contactar amb les nostres famílies dins de l’Iran per les restriccions a la internet... No sabem què passa allà. És molt trist veure el que està passant. Per això hem d’acabar amb aquesta dictadura. Que els iranians siguin lliures», diu Naz, ciutadana iraniana resident a Istanbul.

Aquesta dona, explica en un turc impecable, que va abandonar el seu país precisament per la raó que ho va provocar tot: el motiu pel qual va arrencar aquesta onada de protestes, fa dues setmanes. «A les dones iranianes se’ns maltracta en nom de la religió, i no se’ns permet tenir una vida normal i lliure. Es fiquen en les nostres vides privades; ens obliguen a tapar-nos. L’Iran s’ha convertit en una presó, i per això protestem», explica.

Un hijab ‘incorrecte’

Un hijab ‘incorrecte’Tot va començar el 13 de setembre. Mahsa Amini, de 22 anys, caminava per Teheran quan la Policia de la Moral –un cos policial iranià encarregat de defensar els valors morals de la República Islàmica– la va detenir per portar el vel de forma «incorrecta». A la comissaria, Amini va rebre una pallissa. Va entrar en coma cerebral. Va morir al cap de tres dies, i la seva mort va desencadenar la ràbia de milers de dones iranianes. El Govern iranià assegura que Amini va morir sola, que tenia una malaltia i que va perdre la vida per una aturada cardíaca. La seva autòpsia no ha sigut feta pública ni compartida amb la família.

Amb els dies, unes protestes que clamaven contra la mort de la jove i el vel obligatori, van anar més enllà. «¡Vida, dona, llibertat! ¡Mort al dictador!», van començar a cridar els manifestants. 

Notícies relacionades

‘El pòdcast d’El Periódico’: Iran 2022: la revolució ha començat

La revolució de l’Iran desperta esperances a l’exili: «Les dones tombarem els aiatol·làs»

«Vull dir clarament que aquests disturbis han sigut planejats pels Estats Units i el fals règim sionista –amb referència a Israel–. Els responsables són ells, els seus mercenaris i els seus ajudants iranians, traïdors, a l’estranger», ha dit aquest dilluns el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei. 

És a Khamenei a qui els manifestants es refereixen com el «dictador». «La mort de Mahsa va demostrar que vivim en un país perillós, que mata la seva gent –diu Tareq, amb els seus braços enormes en alt–. Però ara ens n’hem adonat. Volem canviar tot l’Iran. Volem un país sense els clergues, sense el dictador. Volem acabar amb la República Islàmica».