¿Per què Liz Truss perilla en mans dels seus col·legues en el Partit Conservador? 5 claus

L’arrencada de la nova administració ha minat irrecuperablement la credibilitat de Truss i el seu govern. El pressupost va ser condemnat per economistes i financers a la City de Londres i en institucions mundials com el Fons Monetari Internacional. El veredicte dels ciutadans, atabalats amb l’alça del cost de la vida, va ser similar. En les actuals circumstàncies era una provocació abaixar els impostos als que guanyen més, o eliminar el límit a les bonificacions dels banquers. A més, una de les conseqüències de l’estratègia de Truss és la pujada dels tipus d’interès de les hipoteques. Hi ha els qui perdran la seva vivenda. El mercat immobiliari pot trontollar.

L’impacte de les propostes econòmiques va ser immediat en els sondejos sobre la intenció del vot. L’oposició laborista va arribar a tenir un avantatge de 33 punts sobre els conservadors, que hi van reaccionar alarmats. «Ens escombraran del mapa», clamaven. En un mes Truss s’havia carregat qualsevol possibilitat de victòria del Partit Conservador en les eleccions previstes per a d’aquí dos anys. A hores d’ara els ‘tories’ són conscients que al triar la nova primera ministra han comès un gravíssim error. «Boris va perjudicar la nostra integritat. Truss està perjudicant la nostra competència», confiava un diputat a Sky News.

Un dels assumptes que es debat amb Truss és la seva legitimitat democràtica per imposar unes mesures extremes, que només representen l’ala més ultra dels conservadors. Truss no ha sigut elegida a les urnes i el que proposa no figura en el programa amb què Boris Johnson va guanyar les eleccions el 2019. Tampoc és popular en el seu grup parlamentari. En la primera fase de l’elecció de nou líder només 113 dels 357 diputats conservadors van votar per ella. La majoria ho va fer pel seu rival, l’exministre de Finances, Rishi Sunak. Això suposa que malgrat que té majoria absoluta el grup de rebels que ha començat a soscavar la seva autoritat pot engegar a rodar les seves propostes en el Parlament.

La casualitat ha volgut que l’arribada de Truss hagi coincidit amb la conferència anual dels conservadors. La gran missa d’unitat entorn del líder, que sol ser aquesta mena de conclaves, especialment si acaba de ser nomenat, s’ha convertit en aquesta ocasió en un espectacle d’insolències, atacs i pressions contra Truss. Els rebels van de l’estudi de ràdio al de televisió per discrepar amb les mesures de la primera ministra. Fora de micròfon el llenguatge és cruel. Van aconseguir que retirés la rebaixa d’impostos als més rics. Però amb això no n’hi ha prou. Fins i tot membres de l’actual govern es permeten discrepar en públic dels seus plans. La limitació d’ajudes i beneficis socials que prepara Truss és la pròxima batalla.

Una fissura a què cal estar atents és la que sembla que ha sorgit entre la primera ministra i el titular de Finances. Si Kwarteng dimiteix o és cessat la crisi es pot precipitar. Truss podria mirar de calmar el joc renunciant a les seves propostes més mal rebudes. Els conservadors no volen anar a unes eleccions que saben segur que perdrien, però com un dels diputats des de l’anonimat li explicava a la corresponsal política Mhari Aurora, «Truss no pot continuar gaire temps més, perquè la cosa està entre perdre de totes totes la pròxima elecció o potser perdre la pròxima elecció.»