Europa inaugura un nou fòrum de cooperació i diàleg sense Rússia

Els 27 líders de la Unió Europea i de 17 països veïns més ja tenen nou espai de cooperació al continent: una plataforma de diàleg batejada amb el nom de Comunitat Política Europea (EPC en les seves sigles en anglès) que s’ha posat a caminar aquest dijous a Praga amb dues absències molt notables que evidencien l’aïllament absolut que viuen al continent europeu: el president de Rússia, Vladímir Putin, i el de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, convertits en una espècie de pàries des de la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer passat. «Soc optimista perquè el fet que els 44 països convidats hagin decidit participar és un senyal», ha celebrat el president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre un fòrum que aspira a reunir-se dues vegades a l’any per estrènyer llaços amb els països amics i els menys amics per reforçar la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent europeu.

La idea de crear aquest nou espai de diàleg va ser llançada el 9 de maig passat, coincidint amb el Dia d’Europa, pel president francès, Emmanuel Macron, amb la intenció d’acostar postures amb els països que no tenen cabuda a la UE. La resta de líders europeus van avalar la iniciativa en la cimera europea de finals de juny i aquest dijous ha tingut lloc la seva sessió inaugural a l’anomenada sala espanyola del Castell de Praga, dissenyada en el seu origen per exhibir les estàtues recopilades per l’emperador Rodolf II. A la cita, organitzada per la República Txeca, que ocupa la presidència semestral de la UE fins al desembre, han acudit 44 caps d’Estat i de Govern: els 27 de la Unió Europea (tret de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen), Albània, Armènia, l’Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Kosovo, Liechtenstein, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Ucraïna i el Regne Unit.

Orbán i les sancions a Rússia

Tot i que alguns d’ells també tenen picabaralles bilaterals importants –Grècia amb Turquia, Sèrbia i Kosovo o Armènia i l’Azerbaidjan– els dos únics dirigents veïns que s’han quedat sense invitació han sigut Putin i Lukaixenko. «Tot el continent europeu és aquí excepte dos països: Rússia i Bielorússia. Això demostra com d’aïllats que estan», ha destacat el primer ministre belga, Alexander De Croo, que no s’oposa a la inclusió d’altres països en el futur sempre que respectin els valors que defensa la UE: la liberal democràcia i els drets humans. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha anat fins i tot més lluny. «Aquesta trobada és una manera de buscar un nou ordre sense Rússia. No significa que vulguem excloure Rússia per sempre, però aquesta Rússia, la Rússia de (Vladímir) Putin, no té lloc», ha conclòs. L’únic que ha mostrat les seves simpaties cap a Moscou ha sigut, una vegada més, el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que ha cridat a «repensar les errònies polítiques de sancions de Brussel·les» –tot i que aquest dimecres va donar llum verda al vuitè paquet– perquè no han donat resultats.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

No tots els països que han acudit a la crida europea tenen el mateix pes polític, ni els mateixos interessos ni els mateixos valors, així que la reunió és més aviat una espècie de test sobre la capacitat de cooperació de 44 països molt diferents de la qual no s’esperen resultats concrets. De fet, no hi haurà cap declaració final després de la sessió conjunta de treball, en la qual ha participat per videoconferència el president ucraïnès Volodímir Zelenski, i les quatre taules de treball dedicades a pau i seguretat, energia, clima i situació econòmica. La UE confia, no obstant, que la trobada permetrà activar una nova dinàmica de treball –està previst deixar temps als líders perquè mantinguin reunions bilaterals– amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, o la primera ministra del Regne Unit, Liz Truss, després de mesos de desavinences i consolidar l’EPC a llarg termini amb dues reunions anuals.

«Construir intimitat»

«Cal mostrar un missatge d’unitat i construir una intimitat estratègica de tots els europeus, siguin o no membres de la UE. L’objectiu és compartir una mateixa lectura de la situació que afecta la nostra Europa, elaborar una estratègia comuna i mantenir una conversa estratègica que no existia fins ara i podia generar divisions», ha explicat el promotor de la iniciativa, el president francès, Emmanuel Macron, que confia que de Praga surtin projectes comuns i el compromís a reunir-se cada sis mesos. «Aquesta idea d’una comunitat de valors que respecta la pluralitat, la democràcia, el respecte de drets humans i l’ordre internacional basat en regles és un primer examen i espero que puguem seguir en els pròxims anys consolidant aquest espai intergovernamental», ha valorat el president espanyol, Pedro Sánchez. El primer ministre d’Albània, Edi Rama, ha cridat per la seva part a no haver d’esperar a «cap altra crisi» per repetir una reunió com la de Praga.