L’Iran viu una de les jornades més dures de protestes des de la mort d’Amini

L’Iran va viure aquest dissabte una de les jornades més dures de les protestes desencadenades per la mort de Mahsa Amini, amb enfrontaments en una dotzena de ciutats, vagues i esbroncades al president iranià, Ebrahim Raisi, en unes mobilitzacions que entren en la quarta setmana.

Després de tres dies de festa sense protestes –dimecres va ser festiu i dijous i divendres són el cap de setmana al país–, la setmana iraniana va començar amb renovats crits de «Dona, llibertat i vida» després de les crides a mobilitzacions per part de centres universitaris i activistes.

Als voltants de la prestigiosa Universitat de Sharif de Teheran petits grups de joves i dones sense vel s’ajuntaven a les cantonades, des d’on llançaven eslògans enmig d’una forta presència policial, amb dotzenes d’antiavalots a la zona.

«¡Recolzeu-nos, recolzeu-nos policies!», cridava una dona que no portava vel als voltants del centre universitari als agents antiavalots presents perquè s’afegissin als manifestants.

En un tens ambient, algunes persones discutien amb els policies, mentre els primers gasos lacrimògens començaven a enfosquir el carrer.

«Mort a la República Islàmica», cridava un grup de joves en un carrer lateral de la universitat, i tot seguit afegien: «República Islàmica no et volem, no et volem».

Un home cridava «no teniu honor» als agents, mentre algunes de les botigues de la zona tenien les persianes mig abaixades. També se sentien trets, però no va ser possible distingir de quina mena.

A la capital les protestes es van estendre a diferents punts, des del meridional Gran Basar, fins a la plaça de Tajrish al nord.

El carrer Shariati, també al nord, va ser tallat per la policia, que va disparar perdigons als manifestants, van explicar a Efe testimonis directes.

Un mort

També es va viure protestes en altres punts del país, com a les ciutats de Shiraz, Isfahan, Gohardasht i Kerman, entre d’altres, segons vídeos sense verificar compartits en les xarxes socials per activistes i periodistes.

Els xocs estaven sent especialment durs al Kurdistan iranià, la regió d’origen d’Amini, on a més a la capital, Sanandaj, es va viure una jornada de vaga amb comerços tancats.

En aquesta urbs una persona que circulava amb cotxe va morir d’un tret, una mort que el cap de la policia de la província, el general Ali Azadi, va atribuir a «forces contrarevolucionàries» i l’oenagé Hengaw, amb base a Oslo, a les forces de seguretat.

Davant les fortes protestes, els serveis d’internet mòbil van ser bloquejats, una cosa que no passava els últims dies. També hi va haver restriccions de la internet fixa, i la seva velocitat va caure significativament.

«Perde’t»

Mentre això passava, Raisi feia un discurs a la Universitat Alzahra de Teheran, exclusivament femenina, on va afirmar que els estudiants iranians no permetran que «es compleixin els somnis de l’enemic» i on segons vídeos sense verificar d’activistes va ser acomiadat amb una esbroncada.

«L’enemic va pensar que podria buscar els seus objectius a la universitat, sense adonar-se’n que els estudiants i professors estan ben desperts i no permetran que els falsos somnis de l’enemic es compleixin», va dir el mandatari.

A la sortida, un grup d’estudiants van cridar-li al president: «Perde’t, perde’t», segons vídeos sense verificar.

La responsable de comunicació de la universitat, Faride Haghbin, va treure després importància als crits a l’afirmar que només uns 15 estudiants «amb la instigació d’alguns factors externs (estrangers)» havien llançat eslògans.

Malaltia prèvia

Amini, de 22 anys, va morir el 16 de setembre després de ser detinguda tres dies abans per l’anomenada Policia de la moral a Teheran per considerar que portava mal posat el vel islàmic.

L’estatal Organització de Medicina Forense de l’Iran va afirmar ahir divendres que Amini va morir per una malaltia prèvia i no per cops de la policia.

L’informe forense de l’organisme estatal va determinar que la mort de la jove es va deure a una fallada multiorgànica després d’una hipòxia (disminució de l’oxigen) cerebral i no va ser «causada per cops al cap i òrgans vitals i extremitats del cos».

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La mort d’Amini va desencadenar unes protestes que se succeeixen des d’aleshores i han anat canviant des de grans mobilitzacions amb dones cremant vels i sent fortament reprimides per les forces de seguretat a les universitats, i fins i tot en escoles on les nenes es treuen el vel.

Aquests xocs van causar 41 morts, segons el recompte de la televisió estatal de la setmana passada, però l’oenagé Iran Human Rights, amb base a Oslo, apuja la xifra a 92.