Putin torna la por a les ciutats ucraïneses amb una pluja de míssils

Els atacs van deixar almenys 11 morts i 87 ferits, segons la policia ucraïnesa, molts d’ells a Kíiv, que no patia bombardejos des del mes de juny, llavors, contra zones residencials. Aquesta vegada, tanmateix, van caure al centre de la capital. «La gent està molt espantada i molt desconcertada perquè no han atacat llocs estratègics sinó zones aleatòries del centre, com un parc o el barri universitari on hi ha el Ministeri d’Educació», deia a aquest diari Katerina Hora, una productora de màrqueting de 22 anys. Un dels set míssils va caure a tot just 200 metres de casa seva. Molts vianants es van amagar als túnels del metro o als soterranis dels comerços. «Els carrers tornen a estar buits. Han tornat la por a la ciutat. De sobte, és com si haguéssim tornat al 24 de febrer», afegeix referint-se a la data de l’inici de la invasió russa. 

Les salves de foc aeri van recórrer tota la geografia ucraïnesa. Des de Khàrkiv, al nord-est, fins a Lviv i Ivano-Frankivsk a l’oest, Dnipró, al centre, o Mikolaiv i Zaporíjia al sud. I alguns d’ells, llançats des del mar Negre, van creuar l’espai aeri de Moldàvia, segons van denunciar les seves autoritats. Els míssils es van acarnissar amb particular duresa contra les infraestructures essencials del país, des de subestacions elèctriques a torres de comunicacions, en un intent aparent de gelar encara més l’horitzó hivernal que afronta el país. A diverses regions es van registrar apagades, va caure el servei d’internet i es va assecar l’aigua calenta. 

Hores després, el ministeri d’Energia ucraïnès va anunciar que deixarà d’exportar electricitat a la Unió Europea fins que pugui estabilitzar les seves xarxes. «Volen sembrar el pànic i el caos, destruint el nostre sistema energètic», va afirmar al seu canal de Telegram el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. «Avui el món sencer ha tornat a veure la veritable cara de l’Estat terrorista que està matant la nostra gent», va afegir. 

Voladura del pont de Kertx

L’escalada militar russa arriba en ple retrocés de les forces del Kremlin al camp de batalla. Des de principis de setembre han perdut prop de 6.000 quilòmetres quadrats, segons diverses fonts, a què caldria unir la humiliació que va patir Putin el dia del seu 70 aniversari, quan un camió bomba va destruir un tram del pont de Kertx que uneix Crimea amb Rússia, una infraestructura essencial per al proveïment de les tropes russes a les zones ocupades del sud d’Ucraïna.

Pressionat cada vegada més pels seus propagandistes i l’ala dura del poder rus perquè incrementi la cruesa del seu correctiu després de les derrotes al front, el Kremlin ha culpat Kíiv de l’«atemptat terrorista» contra el pont, un episodi que no ha sigut reivindicat pel Govern ucraïnès malgrat l’alegria amb què va ser celebrat. Putin ha dit aquest dilluns que «un crim com aquest» no podia quedar sense càstig. «Si continuen els intents de portar a terme atacs terroristes al nostre territori, la resposta russa serà severa i a l’altura de les amenaces a què ens enfrontem. Ningú hauria de dubtar-ho», va afegir l’autòcrata russa. 

Senyal de debilitat

Als carrers ucraïnesos alguns veuen els bombardejos massius d’aquest dilluns –almenys 75 míssils, dels quals 41 haurien sigut interceptats, segons el ministeri de Defensa ucraïnès– com un signe de debilitat de Putin. «Com que no pot amb nosaltres en el camp de batalla, ens ataca des de l’aire. És la seva particular venjança pel sabotatge del pont», deia Babitx Oleksandr a Odessa, un historiador i expolicia que dedica ara tot el seu temps a treballar per a l’exèrcit ucraïnès com a voluntari a la rereguarda. «No és més que una rebequeria de ràbia que no mostra més que debilitat». 

La ciutat portuària d’Odessa, una de les perles vacacionals del mar Negre, també va ser atacada durant la jornada, però els tres míssils i cinc drons kamikaze llançats sobre el seu cel van ser interceptats per les defenses antiaèries, segons les autoritats locals. Després de diverses hores d’incertesa, la ciutat va recuperar el pols. Restaurants i cafès seguien oberts malgrat la recomanació general de Zelinski de passar el dia de portes endins. Això sí, fins al pròxim dia 14 s’han suspès les classes presencials a les escoles ucraïneses, una mesura de precaució davant la recrudescència de l’ofensiva russa. 

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Putin està mirant de tornar-nos la por amb la seva política del terror, potser amb la intenció que pressionem el Govern perquè s’assegui a negociar i així guanyar una mica de temps», deia l’advocat Mikhailo Gorbatov als carrers d’Odessa. «El seu problema és que, com més ens terroritza, més disposada està la gent a lluitar».

El que sembla clar és que la guerra és lluny de remetre a curt termini, per més que la Xina i l’Índia demanessin una desescalada després del festival de míssils d’aquest dilluns. Bielorússia, un dels aliats més estrets del Kremlin, va anunciar que les tropes russes tornaran a estacionar-se en massa al seu país, com ja va succeir en vigílies de la invasió. Rússia va utilitzar llavors el seu territori com a trampolí per assaltar infructuosament Kíiv, tot i que aquesta vegada tot indica que no està en condicions de fer-ho. Almenys, de moment.