Serguei Surovikin, el veterà militar sense escrúpols que agafa el timó de l’ofensiva d’Ucraïna

Ja el 1991 tenia homes sota el seu comandament; va ser l’únic militar que va demanar als seus homes atacar civils durant el cop d’estat a la Unió Soviètica. Aquest, liderat per comunistes de l’ala dura, va fracassar. Els tres homes que van morir atropellats per un tanc conduït pels subordinats de Surovikin van rebre l’honor a títol pòstum d’«herois de la Unió Soviètica». Per aquest incident no va ser condemnat, però sí que va passar per la presó per suposadament haver venut armament militar el 1995.

Homes forts del règim rus s’han pronunciat a favor d’aquest nomenament a Ucraïna. «Després de rebre ordres, [Surovikin] va muntar al tanc sense dubtar-ho i es va afanyar per salvar el seu país», va dir sobre aquest incident el 1991 Ievgueni Prigojin, cap i fundador del grup de mercenaris Wagner, coneguts per la seva crueltat, acusats de violar drets humans en diferents països on han actuat. El governador de Txetxènia, Ramzan Kadírov, també assegura conèixer-lo des de fa «15 anys», i creu que les forces russes «estan en bones mans» al front ucraïnès.

Segons explica al diari ‘The Guardian’ un antic funcionari del Ministeri de Defensa rus que va treballar amb Surovikin, no és una sorpresa el que va passar dilluns a Kíev, quan van tornar a caure míssils russos. «És cruel, amb poc apreci per la vida humana». «Em temo que les seves mans quedaran totalment cobertes de sang ucraïnesa», afegeix aquesta font.

És la primera vegada que, de manera pública, hi ha un cap visible de l’anomenada per l’oficialisme rus ‘operació militar especial’. Segons apunta el mitjà independent ‘Meduza’ –etiquetat com a agent estranger pel Govern rus–, feia temps que el mateix Surovikin esperava una promoció. Més recentment se’l recorda per ser el comandant de les tropes del districte militar del Sud, el que va capturar la ciutat ucraïnesa de Severodonetsk. Segons apunten mitjans russos, el nou líder de l’ofensiva russa podrà utilitzar tots els recursos possibles excepte armes nuclears.

Àmplia experiència militar

Surovikin va ser també un dels noms més importants del suport rus al dictador sirià Bashar al-Assad, ja que va ser el comandant del contingent de les forces militars del Kremlin a Síria. Durant el temps que va estar al país àrab, va recolzar el règim sirià, que va recuperar prop de la meitat de les ciutats controlades per l’oposició, tot i que se l’acusa de bombardejos que van matar molts civils sirians, especialment a la ciutat d’Alep. Per la seva actuació a Síria va guanyar la condecoració d’Heroi de la Federació de Rússia.

Notícies relacionades

Putin torna la por a les ciutats ucraïneses amb una pluja de míssils

Almenys 17 morts en un atac nocturn rus amb míssils contra Zaporíjia

En temps soviètics, Surovikin va lluitar des del 1987 en la Guerra Civil afganesa (1979-1989), en què va fer mèrits per escalar en l’aparell militar de l’URSS. Al país centreasiàtic va servir en les Forces Especials, els famosos Spetsnaz. L’any 1990, abans de la dissolució de la Unió Soviètica, va guanyar notorietat per obrir foc contra manifestants a favor de la democràcia.

En aquella mateixa dècada va participar en un altre conflicte d’un país de l’òrbita russa, el Tadjikistan. Aquest estat centreasiàtic va viure una guerra civil entre el 1992 i el 1997 que va enfrontar els actuals líders tant amb partidaris de la democràcia com amb radicals islamistes. Moscou va acudir a recolzar l’oficialisme tadjik, en aquell moment encarnat per partits comunistes hereus de la Unió Soviètica. Ja en els anys 2000, el militar va participar en la segona guerra de Txetxènia, en la qual Rússia va lluitar per recuperar el control d’aquest territori situat al nord del Caucas contra els insurgents islamistes, en un conflicte que va devastar totalment les ciutats d’aquesta república russa.