Brussel·les recomana concedir l’estatus de candidat a la UE a Bòsnia i Hercegovina

Fa gairebé set anys que el Govern de Bòsnia i Hercegovina va sol·licitar formalment –el febrer del 2016– la seva adhesió a la Unió Europea. L’Executiu comunitari no va identificar fins al 2019 les catorze prioritats que el país havia de complir abans de concedir-li l’estatus de candidat. Tres anys després d’aquella fita Brussel·les ha decidit fer el pas. «Atorgar l’estatus de candidat és una oferta que fa Europa al poble de Bòsnia i Hercegovina. Ho fem per la gent però això ve acompanyat de grans expectatives. Després de les eleccions generals del 2 d’octubre esperem que els legisladors i altres entitats de l’estat se centrin en les reformes per a la UE», ha anunciat davant el Parlament Europeu el comissari d’ampliació, Olivier Varhely, que veu possible una decisió dels líders europeus al desembre.

Tot i que les autoritats de Sarajevo obtinguin el suport dels líders europeus a finals d’any, el país haurà encara de complir una llarga llista de requisits abans d’iniciar formalment les negociacions d’adhesió a la UE. Per arribar a aquest punt, ha explicat Varhely, Bòsnia i Hercegovina haurà d’adoptar «de manera urgent» reformes per garantir la integritat del consell superior de justícia, una legislació que garanteixi la independència de les fiscalia, una llei sobre tribunals, una altra sobre conflictes d’interès i «decisions decisives» per lluitar contra la corrupció i la delinqüència organitzada. 

Brussel·les també exigeix garanties quant a la «coordinació real» a les fronteres i el bon funcionament de sistema d’asil, mesures per prevenir de la tortura, garantir la llibertat d’expressió en els mitjans de comunicació i la protecció de periodistes, amb seguiment judicial inclòs, i el bon funcionament del mecanisme de coordinació en assumptes europeus. «La Comissió Europea està disposada a ser un soci fiable en aquest camí» però «les 14 prioritats continuen sent les mateixes i no són negociables. Bòsnia i Hercegovina ha de complir tots aquests criteris abans d’obrir negociacions d’adhesió amb nosaltres», ha recordat. 

Set informes

La decisió forma part de l’anomenat paquet de l’ampliació, un exercici anual en el qual la Comissió Europea avalua els progressos realitzats pels països dels Balcans occidentals i Turquia en el seu camí cap a la Unió Europea i que després de l’agressió russa cobra de nou rellevància. «La política d’ampliació és una inversió geoestratègica en la pau, l’estabilitat, la seguretat i el creixement socioeconòmic del nostre continent europeu. No hi ha alternativa, i és del nostre interès comú accelerar el procés d’integració, començant pels Balcans Occidentals, on fa molts anys que invertim per acostar-los a la UE», ha explicat Varhely, que ha anunciat la presentació a finals d’any dels informes sobre Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia.

En el cas d’Albània i Macedònia del Nord, els dos països van obrir una nova fase en les seves relacions amb la UE el juliol passat, després de la celebració de les primeres conferències intergovernamentals sobre les negociacions d’adhesió. Brussel·les considera que els dos països han de continuar intensificant els seus esforços en àmbits clau de l’Estat de Dret, la lluita contra la corrupció i la lluita contra la delinqüència organitzada. En el cas d’Albània, també ha d’abordar els drets de propietat, les qüestions relatives a les minories i la llibertat d’expressió.

La llista de tasques de Montenegro inclou l’Estat de Dret i qüestions crítiques de la llibertat d’expressió, la llibertat dels mitjans de comunicació, la lluita contra la corrupció i la delinqüència organitzada així com la credibilitat del poder judicial. «Això requereix estabilitat política i un compromís constructiu per part de totes les parts interessades, que condueixi a l’establiment d’un govern estable i a un ampli consens polític en el Parlament sobre les reformes clau», assegura la Comissió. 

A Sèrbia, per la seva banda, Brussel·les li recomana «amb caràcter prioritari» l’establiment d’un govern que es comprometi fermament amb la direcció estratègica de la UE i les reformes. «És necessari continuar treballant i assumint un compromís polític per continuar i aprofundir les reformes i reparar les deficiències, en particular en els àmbits clau del poder judicial, la lluita contra la corrupció i la delinqüència organitzada, la llibertat dels mitjans de comunicació, la llibertat de reunió i el tractament intern dels crims de guerra», adverteix la Comissió.

Tot i que no hi ha referències als vincles de Belgrad i Moscou, Brussel·les també exigeix a les autoritats sèrbies que s’alineïn millor amb la política exterior i de seguretat de la UE (el país no aplica per exemple les sancions europees) perquè ha disminuït considerablement i combatre amb fermesa totes les formes de desinformació. A Kosovo per la seva banda li demana que intensifiqui els seus esforços per reforçar la democràcia, l’administració pública, l’Estat de Dret i lluitar contra la corrupció. La Comissió manté la seva avaluació del juliol del 2018 que Kosovo ha complert tots els criteris de referència de la liberalització de visats i que la proposta, que encara està pendent de decisió en el Consell, ha de tractar-se amb caràcter d’urgència.

El paper de Turquia

Notícies relacionades

Von der Leyen plantejarà als líders de la UE generalitzar l’excepció ibèrica i limitar preus els del gas

Von der Leyen assegura la resposta «més forta possible» si el Nord Stream va ser sabotejat

El diagnòstic sobre Turquia continua sent molt més dur. Brussel·les retreu a Ankara la tendència negativa en matèria de democràcia, Estat de Dret i drets fonamentals. «Turquia ha d’invertir la tendència negativa de manera prioritària, abordant el debilitament dels controls i equilibris efectius en el sistema polític», afirma Brussel·les, que continua considerant el procés d’adhesió estancat. La Comissió també alerta que la situació al mediterrani oriental «s’ha tornat més tensa» i urgeix Ankara a respectar la sobirania i la integritat territorial de tots els estats membre de la UE, inclosa Xipre i Grècia.

Brussel·les també retreu al Govern de Tayyip Erdogan la seva política continuada de no alinear-se amb les mesures restrictives contra Rússia, una postura que considera «preocupant» a causa de la lliure circulació de productes, inclosos els de doble ús, dins de la Unió Duanera UE-Turquia. «Els reptes actuals geopolítics fan que sigui més rellevant estrènyer la col·laboració amb Turquia» perquè «exerceixen un paper clau fent d’intermediària entre Rússia i Ucraïna», ha admès Varhely.