Giorgia Meloni afronta dificultats en la confecció del seu equip de govern

Itàlia, sempre absorta en les seves lectures precoces i els seus eterns murmuris, està aquests dies particularment inquieta per l’expectativa de la primera reunió del seu nou Parlament, prevista per aquest dijous. Aquest serà el dia en què s’obrirà formalment el ritual democràtic per a la formació del pròxim Govern italià, precedit aquestes setmanes per un maremàgnum d’especulacions i gairebé cap certesa sobre el disseny del nou Executiu. No és infreqüent que sorgeixin problemes al cap de poc d’uns comicis però en el cas de Giorgia Meloni, la líder de l’ultradretà Germans d’Itàlia, també evidencia la complexitat del desembarcament d’una força que té dos socis de qui no pot prescindir i que, a més, no ha liderat mai una coalició que aspira a governar el país.

En un dels seus pocs missatges públics sobre qüestions de política interna des que va guanyar les eleccions, Meloni ha dit aquesta setmana que el seu Govern serà «el més polític fins ara», això és, no tècnic. «Els governs són polítics quan reben un mandat popular, una guia política, una majoria nascuda de les urnes, i no als palaus, i tenen un programa i una visió clara», ha afegit la guanyadora dels comicis del 25 de setembre a Itàlia, en un discurs, tanmateix, poc aclaridor sobre qui seran els integrants del seu equip.

La líder d’extrema dreta s’ha pronunciat d’aquesta manera després que la Lliga de Matteo Salvini, la segona força dins la coalició, intentés guanyar múscul polític a l’afirmar que «seria una gran satisfacció i un orgull» tenir «un paper rellevant» en el Ministeri d’Economia. Aquesta és una de les carteres més rellevants, sobretot de cara al pla de recuperació europeu del qual Itàlia és un dels principals receptors (al voltant de 200.000 milions d’euros). Tant és així que la persona que estarà a càrrec d’aquesta important cartera actualment es desconeix. 

Missatges enredats

Tot i que treure conclusions sigui difícil, i encara més en un país com Itàlia, les dificultats de Meloni també han sigut evidenciades per Ignazio La Russa, cofundador de Germans d’Itàlia i un dels pesos pesants de la formació. En una declaració de diferent to i matisos a l’enviat per Meloni, La Russa va dir la setmana passada que en el nou gabinet italià hi haurà tècnics, tot i que no seran la majoria. «El seu nombre no serà preponderant», va afirmar. En paral·lel, fonts de la Lliga van afegir dimecres que, a més d’Economia, aquesta formació es voldria encarregar de gestionar les polítiques del nou Govern en matèria de seguretat, obres públiques i autonomies. «Sabem com fer-ho i amb qui», van dir.

El mateix Salvini ha dit obertament que ell se sent «preparat per a un encàrrec de govern» i ha remarcat reiteradament el seu «excel·lent treball» quan va ocupar el Ministeri de l’Interior (entre el juny del 2018 i el setembre del 2019), això és, en el moment més àlgid dels cops d’efecte per mostrar l’enduriment de les polítiques migratòries italianes. És més, Salvini es va tornar a reunir dimarts a Milà amb Silvio Berlusconi, el fundador de Forza Italia, la tercera força de la coalició, el suport de la qual també és indispensable perquè Meloni pugui formar govern.

Els empresaris, inquiets

La pressió sobre Meloni no és poca. Procedeix també del món de l’empresa, cosa que inclou les pimes del nord del país que, segons les anàlisis postelectorals, van decidir desvincular-se de la Lliga per oferir una branca d’olivera a Meloni. De fet, molts empresaris han expressat els últims dos mesos la seva preocupació però també la seva confiança cap a un partit que no ha integrat cap dels últims governs italians i que ara ha d’enfrontar l’enorme repte d’haver de lidiar amb la crisi energètica i la creixent inflació.

Notícies relacionades

«Vull plorar»: la desesperació de la Itàlia derrotada a les urnes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Esperem que hi hagi un veritable canvi perquè Itàlia té enormes recursos, però fins ara la classe política ha sigut deficient», ha resumit Walter Fontana, un empresari de la Itàlia septentrional. Per la seva banda, el cap de la patronal d’empresaris, Carlo Bonomi, ha expressat la seva inquietud per les conseqüències de la crisi econòmica en curs, suggerint que, en cas de ser necessari, el país també hauria de contemplar augmentar la despesa pública per fer front a l’emergència social.

En qualsevol cas, els temps de tot plegat els dictarà primer el calendari institucional. Després de reunir-se al Parlament, els nous legisladors de les dues cambres hauran d’escollir els seus nous presidents. I, després, es preveu que el president de la República, Sergio Mattarella, iniciï les reunions i doni l’encàrrec de formar govern a Meloni. Llavors ja no hi haurà marxa enrere: la política romana haurà de presentar la seva llista de ministres perquè l’ancià president els estudiï i decideixi si són figures de nivell que poden representar Itàlia. O no.