Stoltenberg reclama als països aliats més sistemes de defensa aèria per a Ucraïna

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, té molt clares les necessitats militars d’Ucraïna i en què han de posar el focus els països aliats a l’hora de fer contribucions per continuar armant Kíiv. «La principal prioritat ha de ser més defensa aèria per a Ucraïna», ha recomanat a la seva arribada a la reunió de ministres de defensa de l’Aliança Atlàntica programada per a aquest dimecres i dijous al quarter general de Brussel·les, en la qual abordaran la situació a Ucraïna, les necessitats d’armament que té el país per continuar fent front a Rússia i com reposar els arsenals militars aliats que han anat buidant-se en aquests últims mesos. 

Com ja va fer dimecres passat, Stoltenberg ha agraït els Estats Units i Alemanya per l’enviament de sistemes de defensa antiaèria, tot i que ha deixat clar que aquestes aportacions no són suficients i que és necessària més ajuda. «Tots hem vist per què és tan important. Els horribles atacs indiscriminats contra ciutats ucraïneses, civils morts, infraestructures crítiques civils destruïdes i, sobretot, els atacs contra el sistema energètic, la infraestructura energètica, són greus a mesura que ens acostem a l’hivern, així que tot això demostra la urgent necessitat de més defensa aèria per a Ucraïna», ha recordat el màxim representant de l’OTAN abans de la reunió del grup de contacte per a Ucraïna dels Estats Units.

Segons ha explicat, Ucraïna necessita diferents tipus de sistemes antiaeris, tant de curt com de llarg abast, així com sistemes de defensa aèria contra míssils balístics, míssils de creuer, avions no tripulats i drons russos. «Ucraïna és un país gran, amb moltes ciutats, així que necessitem accelerar per ser capaços d’ajudar-los a protegir encara més ciutats i més territori dels atacs terrorífics contra la seva població civil», ha insistit el polític noruec, que ha dibuixat de nou una fotografia de la situació alarmant. 

L’escalada més greu

«Estem en un moment crucial per a la nostra seguretat. En les últimes setmanes hem assistit a la més greu escalada de la guerra des de la invasió del febrer. Rússia està mobilitzant desenes de milers de noves tropes. Estan intentant annexionar-se il·legalment noves terres ucraïneses i hem vist els atacs indiscriminats contra ciutats ucraïneses. I, per descomptat, també hem sentit les velades amenaces nuclears procedents de Moscou. Tot això fa que aquesta sigui l’escalada més greu des del febrer», ha alertat. 

Sobre aquesta amenaça nuclear velada, Stoltenberg ha recordat que l’OTAN ha reforçat la seva dissuasió nuclear per enviar un missatge clar al Kremlin. «Hem vist les especulacions sobre l’ús d’una arma nuclear de baixa potència a Ucraïna i hem transmès clarament a Rússia que això tindria greus conseqüències», ha avisat reiterant que Moscou sap que una guerra nuclear no es pot guanyar ni s’ha de lliurar. «No hem vist cap canvi en la postura nuclear de Rússia, però seguirem atents, continuarem vigilant de prop perquè les amenaces nuclears, la retòrica nuclear i les amenaces velades de Rússia són perilloses i temeràries», ha reiterat.

Reserves d’armament

L’OTAN no només debatrà aquests dos dies sobre les contribucions dels països aliats a la defensa d’Ucraïna –en el sopar d’aquest dimecres, el mateix que a la reunió del grup de contacte, assisteix també el ministre de defensa ucraïnès, Oleksí Reznikov–, sinó com omplir els estocs d’armament aliats que han anat buidant-se aquests últims mesos.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

«Els aliats han donat suport a Ucraïna reduint les existències de l’OTAN, o les municions o les armes. Això ha sigut el correcte, però hem d’abordar com reposar aquestes existències. Espero que els ministres acordin revisar les nostres directrius en matèria d’estocs i també comprometre’s més amb la indústria», ha explicat Stoltenberg, partidari que els països aliats aprofitin la plataforma que ofereix l’OTAN per coordinar les necessitats a llarg termini amb la indústria i que aquesta pugui invertir en producció de manera que «puguem produir més armes, més municions, més capacitats que necessitem, tant per garantir la nostra pròpia dissuasió i defensa, com per continuar donant suport a Ucraïna».

A preguntes dels periodistes, Stoltenberg també ha demanat al president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, que aturi la seva «complicitat» en la guerra de Putin. «Hem vist com s’ha utilitzat Bielorússia com a zona d’operacions per al llançament de míssils i atacs aeris contra Ucraïna, i el president Lukaixenko hauria de deixar d’ajudar i donar suport als esforços bèl·lics russos», ha avisat.