«¿Vols que et rematem d’un tret?»: els dos mesos sota captiveri rus d’un soldat ucraïnès

Krutenko va mirar d’agafar la metralleta per defensar-se, però la seva mà no es movia. Sagnava abundantment per l’estómac i un dels avantbraços, relata ara abans de mostrar les cicatrius que tatuen el seu cos. Continuava conscient, però incapaç d’aixecar-se quan els russos se li van acostar apuntant-lo amb els fusells. 

–¿Vols que et rematem d’un tret?, li van preguntar. 

–No, vull viure –va respondre cargolant-se a terra. 

Tres dels seus camarades estaven morts. Un altre va ser rematat in situ després de caure malferit. Un cinquè acabaria com ell rodant pels hospitals russos, sense saber si tornaria viu a casa o acabaria sepultat sota les inexistents estadístiques de les baixes militars d’aquesta guerra, que s’acosta al seu vuitè mes.

Per a Krutenko la guerra havia començat el mateix dia en què es va allistar a l’Exèrcit, un 26 d’abril del 2021, just un any abans de ser capturat, data de l’infaust aniversari de la catàstrofe de Txernòbil. Fins aleshores es guanyava la vida com a policia local en el seu Donbass natal, però la gana de prosperar ingressant a la policia nacional no li va deixar més opcions que treure’s un títol universitari que no podia pagar o servir tres anys a l’Exèrcit. 

Bombes de dispersió i fòsfor

Ja amb l’uniforme, el conflicte congelat del Donbass no va trigar a canviar en una bèstia molt més devastadora quan Putin va donar l’ordre d’envair Ucraïna. Krutenko, que té ara 34 anys, barba sense pèl i uns ulls blaus que de tant en tant es desenfoquen com els d’un nen espantat, va ser enviat a defensar la frontera de Khàrkiv amb Rússia com a part d’un destacament d’infanteria d’assalt. Un dia a dia de gossos en aquells primers compassos de la guerra, quan Rússia va avançar sense vacil·lar, abans d’estancar-se a Kíiv i molt abans que Ucraïna comencés a recuperar terreny amb la seva contraofensiva. «La lluita va ser duríssima. Bombardejaven amb tancs, aviació, artilleria, bombes de dispersió i fòsfor, que ho crema tot allà on cau. Ens passàvem els dies corrent pels boscos», afirma Krutenko. «Les coses només van començar a canviar quan va arribar l’ajuda militar estrangera i vam començar a destruir els seus dipòsits d’armes».

Entremig va estar a punt de caure derrotat en dues ocasions. La primera va quedar semienterrat en una trinxera, amb contusions i plom a la saliva, després que una bomba de l’aviació caigués a només uns metres de la seva posició. La segona gairebé no ho explica per una distracció. Els seus fugien a peu a la desbandada atacats per «desenes de tancs» russos, quan es va adonar que havia oblidat l’arma al seu vehicle i va córrer a recollir-la. No li va donar temps. Just abans d’arribar, una canonada va rebentar el vehicle i el va arrossegar diversos metres. «Va ser el 7 de març, la data del meu segon naixement», diu ara agafant aire abans de respondre. 

En les seves paraules hi ha poca èpica. La guerra, diu, és com una nit de somnis torturats. «Cada dia trucava a la meva mare per acomiadar-me. Es passa molta por al front, només els idiotes no tenen por, tot i que l’adrenalina i les ganes de venjar els teus camarades t’ajuden a continuar lluitant».

I llavors el van capturar. Pujat a un cotxe i més tard a un tanc, on es va desmaiar per la sang que perdia, va ser traslladat fins a un hospital de Svatove (Lugansk), a les zones controlades pels russos i els seus aliats separatistes. Pel camí li van robar les botes i li van confiscar la documentació.

Hospitals russos 

A Lugansk va ser sotmès a la primera operació, abans de ser traslladat fins a Voronezh l’1 de maig, una ciutat al sud-oest de Rússia, a uns 330 quilòmetres de Khàrkiv. Allà tot es va tornar més anguniós. «Les infermeres preguntaven a la policia militar per què ens havien portat. No volien tractar-nos i els demanaven que ens deixessin morir. Van suggerir matar-me amb una injecció letal i dir que havia mort de coronavirus», afirma en un relat que no ha pogut ser verificat per aquest diari.

Va acabar en una sala amb quatre presoners de guerra ucraïnesos, tots ells lligats als llits amb manilles. Un dia un dels guardes de la policia militar es va posar uns guants tàctics i va moldre a cops de puny un soldat de Kíiv lligall al llit; després es va rabejar a puntades de peu amb un altre de Mikolaiv que no parlava rus i tenia la pelvis trencada, afirma Krutenko. La Convenció de Ginebra és llarga, però en essència afirma que «els presoners de guerra han de ser tractats humanament en totes les circumstàncies».

Presoners torturats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La seva següent parada va ser Kursk, també a Rússia, on l’actitud cap als presoners «va millorar». Allà els obligaven a cantar l’himne rus i a estudiar llibres sobre la Crimea annexionada que havien de recitar a la policia militar. I novament els van tornar a interrogar sense parar. «Volien saber la localització de les nostres unitats, el tipus d’armament que utilitzem i la ubicació dels nostres dipòsits d’armes», recorda ara. I tot i que a l’hospital de Kursk l’actitud del personal va ser més amable, quan els pacients milloraven se’ls emportaven a una cel·la d’aïllament en una presó pròxima. «A mi em van salvar les meves ferides, però d’altres van ser torturats. Ho sé perquè un dels transferits va haver de tornar perquè li havien trencat la cama i el braç en els interrogatoris».

I així fins a principis de juliol, quan Krutenko es va assabentar que havia sigut inclòs en una llista d’intercanvi de presoners. El 12 de juny va ser transferit des de Kursk fins a Simferopol (Crimea) i finalment alliberat a Kherson el 28 d’aquell mateix mes, en un acord supervisat per la Creu Roja Internacional per canviar 17 presoners de guerra ucraïnesos per 17 russos. «El més difícil va ser viure permanentment sense saber que estava passant a Ucraïna. Ens donaven informació falsa. Deien que Zelenski i Biden preparaven un nou Holodomor –el particular holocaust ucraïnès perpetrat per Stalin—i que les tropes russes havien ocupat gairebé tot el país». Tot just ser alliberat Anton Krutenko va trucar al seu germà per dir-li simplement que era viu.