Calviño i Georgieva advoquen a l’FMI per «posar les persones» al centre de polítiques econòmiques «més inclusives i justes»

Durant dècades el Fons Monetari Internacional ha format part d’aquest magma d’organitzacions i poders internacionals que molts, a moltes parts del món, veien com a responsables de decisions polítiques que no semblaven tenir en compte el ciutadà corrent. Va ser el que va passar, per exemple, en els recents anys de draconianes mesures d’austeritat. Ara, l’organisme sembla decidit a donar un canvi de timó. I aquest divendres, en la roda de premsa conjunta de Kristalina Georgieva, directora gerent de l’FMI, i Nadia Calviño, vicepresidenta del Comitè Financer i Monetari Internacional de l’organisme, totes dues han mostrat la necessitat de «posar les persones en el centre de les nostres polítiques a nivell nacional i internacional» i d’assegurar-se que aquestes polítiques siguin «inclusives» i «justes».

 Les declaracions han arribat després que una periodista italiana plantegés a les líders si a l’FMI el preocupa l’auge de moviments d’extrema dreta i el risc de fragmentació política i financera. I és una cosa a què Georgieva ha contestat fent una crida a mirar a les arrels del descontentament, a les raons de per què la gent busca aquestes plataformes. «En els últims anys la desigualtat ha pujat en el món. També és veritat que l’atenció a les parts de països que estan més deprimides no ha sigut prou alta de com havia de ser», ha argumentat. «Ens dediquem a l’economia, no a la política», ha matisat, «però el que hem de mirar és que qui ha de ser en el centre és la gent. Les polítiques són per a la gent».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

 Calviño, per la seva banda, ha defensat que realitats com l’alentiment del creixement, el cost de la vida a l’alça, la desigualtat creixent i els canvis que tenen a veure amb la digitalització, el canvi climàtic o els girs geopolítics han creat «un ambient bastant obert per als missatges de gent que ofereix solucions molt simples i totalment inefectives i equivocades per a assumptes molt complexos», en al·lusió indirecta però clara a l’extrema dreta.

Aquest ha sigut un dels missatges que han deixat Calviño i Georgieva després d’una altra reunió del Comitè que, com va passar a la primavera, no ha pogut emetre un comunicat conjunt pel bloqueig de Rússia, un veto a la unanimitat que Calviño ha criticat. La vicepresidenta econòmica espanyola, no obstant, ha assegurat que en la reunió hi ha hagut una contundent crida a Moscou per posar fi a la guerra contra Ucraïna, un conflicte que, ha assegurat, «és l’element més important que està provocant l’alentiment de l’economia, generant inflació, volatilitat, inseguretat alimentària i energètica i incertesa». «La pau és l’eina de política econòmica més important en aquest moment», ha dit també.