Ucraïna anticipa un hivern duríssim amb nous atacs sobre el seu sistema energètic

«Estem molt preocupats per l’hivern perquè aquí fa un fred terrible. L’electricitat s’ha disparat i, si no tenim ingressos, serà molt difícil pagar les factures», diu Andrei Mukhin assenyalant als radiadors elèctrics de la botiga. No tenen cap més pla b que fer servir mantes i forrar amb plàstics l’aparador. La seva angoixa la comparteixen legions d’ucraïnesos, en un país on gairebé cinc milions de llocs de treball han volat per la guerra, segons dades de l’Organització Mundial del Treball. Però les butxaques foradades del treballador mitjà només són un dels factors de l’equació. Dilluns passat Rússia va llançar l’atac més important fins ara contra les infraestructures energètiques del país com a represàlia –segons Vladímir Putin– per la voladura d’un tram de l’estratègic pont de Kertx a Crimea. Una primera salva de míssils que ha continuat de forma més esporàdica durant la setmana.

Kíiv no dona detalls concrets del tipus d’instal·lacions atacades, però sí que ha dit que van ser castigades en una dotzena de regions, a més de la capital, el que va acabar afectat un 30% del seu sistema energètic. Desenes de milers de persones es van quedar sense llum, tot i que el subministrament s’havia restablert gairebé completament dijous, segons les autoritats. «No tot està reparat. A Kriví Rih van atacar una subestació elèctrica. Això porta temps. El que vam fer va ser aixecar noves línies de transmissió per tornar l’electricitat a les cases mentre es repara la subestació. Les nostres brigades ni tan sols van dormir», diu a EL PERIÓDICO el director de Dtek Grids, una de les companyies de distribució més grans del país, a Dnipró, Andrei Tereixtxuk,. 

El Govern ucraïnès està convençut que la destrucció de dilluns no és més que un aperitiu del que ha d’arribar. «És important entendre que els terroristes russos miraran d’utilitzar el fred com arma», va dir dimecres el seu primer ministre, Denís Xmihal. «Pensen que deixant els ucraïnesos sense electricitat durant hores ens rendirem, però això no passarà». Abans de la pandèmia, Ucraïna produïa gairebé el doble de l’energia elèctrica que consumia, amb les seves quatre centrals nuclears i diverses tèrmiques com a principal font de generació. Els excedents els exportava a la Unió Europea, un flux que s’ha aturat temporalment des de l’atac d’aquesta setmana. 

Sistema descentralitzat

«El sistema energètic ucraïnès està molt descentralitzat i diversificat», assegura l’exdiputada i fundadora del Fons Sostenible Ucraïnès, Natàlia Katser-Butxkovska. «Les regions tenen la seva pròpia producció, de manera que no en tenen prou de tombar una subestació perquè s’apagui la resta». Les autoritats han prescrit mesures d’estalvi a la població, com reduir el consum durant les hores punta del matí i la nit per no sobrecarregar el sistema o fixar la calefacció entre els 16 i els 18 graus, quatre menys de l’habitual, que garanteix com a mínim un hivern rigorós, fins i tot de portes endins. Sabent que el Kremlin tornarà a colpejar, tothom qui pot està buscant les seves pròpies alternatives, des de generadors a bateries de cotxe per poder recarregar almenys el mòbil.

Més que l’electricitat preocupa el gas, que alimenta les calefaccions dels massius blocs d’apartaments soviètics que continuen dominant el paisatge de moltes ciutats. Ucraïna va deixar d’importar gas rus després de la primera urpada de Moscou per desmembrar el seu territori el 2014. A prop del 60% del que consumeix és de producció pròpia; la resta ve de la UE a preus de mercat. «De moment, tenim prou gas, en part perquè el consum intern ha disminuït un 40% a causa de l’èxode de refugiats i la destrucció de part de la indústria», afirma Katser-Butxkovska. «Estaríem molt millor si poguéssim comprar 4 o 5 bcm més, però el preu s’ha disparat tant que Ucraïna no s’ho pot permetre».

Reserves addicionals de gas 

Kíiv està buscant finançament dels seus aliats per comprar més gas, ja que Rússia podria atacar els seus dipòsits i que gairebé la meitat de la producció surt de la província de Khàrkiv, enganxada a la frontera russa i només recuperada recentment per les forces ucraïneses. Sense importacions addicionals, ha dit el director de la gasística estatal Iuri Vitrenko, «hi haurà talls del subministrament en àmplies zones d’Ucraïna». 

I el resultat de tot això, en un país on la temperatura mitjana hivernal ronda els 10 graus sota zero, es podria traslladar fora de les fronteres ucraïneses. «Si hi ha falta de gas o electricitat aquest hivern, hi haurà una altra onada de refugiats cap a Europa. Fins a 15 milions de persones podrien veure’s afectades per la crisi energètica, una més de les armes que està utilitzant Putin per augmentar la càrrega que ja suporten els països europeus», assegura Katser-Butxkovska. L’alternativa per prevenir-ho, afegeix, és blindar el cel ucraïnès amb els sistemes antimíssils que està demanant el Govern de Volodímir Zelenski. 

 

Notícies relacionades

Putin: Seria una «catàstrofe global» un xoc directe de Rússia i l’OTAN a Ucraïna

Espanya enviarà quatre llançadors de míssils Hawk a Ucraïna