Xi defensa la política de zero-covid i remarca la seguretat nacional com a prioritat

Només els 25 membres del Politburó i un grapat de delegats ancians van quedar exempts de la mascareta entre els més de 2.000 representants que van atendre el discurs al Gran Palau del Poble. La posada en escena ja avançava la defensa de la política de zero covid. «Hem prioritzat la gent i la vida amb la política dinàmica de zero covid i hem aconseguit els màxims resultats en la prevenció i control de l’epidèmia i el desenvolupament social i econòmic», ha aclarit Xi. Sobre el primer no hi ha dubtes: el país amb la cinquena part de la població global ha comptat menys de sis mil morts. N’hi ha sobre el segon: les quarantenes i altres restriccions al moviment castiguen sense pietat l’economia. El creixement del PIB no arribarà aquest any al pronòstic governamental per primera vegada en dècades, han tancat milers de negocis i l’atur juvenil ronda el 20%. Aquesta dicotomia entre vides i economia segueix vigent, amb les alertes científiques d’un desastre si la Xina jubila la seva política, i també la prioritat de les primeres. La Xina no té cap problema en l’actualitat, encadenada a unes restriccions que frenen la remuntada econòmica i causen un creixent fàstic en la població.  

El president ha descrit el lustre transcorregut des de l’últim congrés com un «període extremadament anormal». El covid resumeix la volatilitat dels temps. Xi havia anunciat en el seu discurs 2017 que la Xina s’obriria al món i aquest ha arribat amb el país tan aïllat com abans de les reformes. Contra aquest context de guerres, pandèmies i altres incerteses, el president va crear el camí: «Hem d’enfortir el nostre sentit de la feina dur, adherir-nos al pensament del partit i preparar-nos per al perill en temps de pau i per als dies de pluges, forts vents i onatges», va recomanar.  

La prosperitat comuna, un concepte maoista que Xi va rescatar l’any passat, ha brillat en el discurs. Amb ell al·ludeix a la mitigació de les desigualtats socials després d’haver erradicat la pobresa extrema. És un objectiu que ja estava en el full de ruta però la fórmula econòmica tampoc s’ha salvat del quadro canviant. Han quedat enterrats els compromisos liberals de donar-li més espai al mercat o aprimar-se les elefantíaques empreses estatals que una dècada enrere s’anunciaven com a imminents i imprescindibles. 

«La situació internacional ha canviat, especialment per la guerra comercial amb els Estats Units. La lectura del partit és que un sector públic fort és la millor garantia per arribar als objectius de creixement i superar les dificultats. No significa que el sector privat hagi perdut el seu paper, però sí que és cert que amb Hu Jintao [predecessor de Xi] hi havia una expansió més gran del mercat. També es va reforçar l’àmbit ideològic per facilitar les palanques econòmiques i s’ha retallat el camí de sectors privats que pensaven que tindrien més pes a la presa de decisions», assenyala Xulio Ríos, exdirector de l’Observatori de Política Xinesa. 

Notícies relacionades

El Partit Comunista de la Xina obre el seu 20è congrés i donarà a Xi el tercer mandat

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La seguretat nacional ha sigut el concepte més repetit en les gairebé 15.000 paraules del discurs. Preservar-la requereix d’un partit sa, ha aclarit, per la qual cosa continuarà la campanya de corrupció que ha castigat més d’un milió de membres durant el seu decenni en el poder. Sobre l’esfera internacional ha repetit els plantejaments que tenen els Estats Units com a destinatari des que la primera potència mundial va fer cap de col·lisió a la segona. «La Xina s’oposa fermament a totes les formes d’hegemonia i les polítiques de poder, s’oposa a la mentalitat de guerra freda, s’oposa a la interferència en els assumptes interns d’altres països i s’oposa als dobles estàndards», ha afirmat Xi. 

Consignada la rutina del discurs, la jornada oferia l’interès d’explicar absències i presències. No hi era l’expresident Jiang Zemin, una influència majúscula en la política xinesa de les últimes tres dècades, vençut al final per l’edat (96 anys) i les purgues polítiques en el seu clan. Sí que hie era Zhang Gaoli, ex vice primer ministre, al qual no se l’havia vist des que mesos enrere va ser acusat per la tennista Peng Shuai d’abusos sexuals.