Consell Europeu
Berlín cedeix a la pressió de la UE i accepta treballar amb urgència en un límit temporal al gas
Els líders dels 27 tanquen un pacte després d’una marató negociadora de 10 hores i encarreguen a la Comissió i al Consell que presentin decisions concretes sobre «compres conjuntes», un «límit dinàmic i temporal» i que analitzi els pros i contres d’europeïtzar l’excepció ibèrica
La marató negociadora de deu hores que han protagonitzat aquest dijous els caps d’estat i de govern de la Unió Europea, amb l’objectiu de tirar endavant les noves mesures per tal d’abaratir el preu del gas, s’ha saldat amb un acord de mínims. Després de vèncer les resistències inicials d’Alemanya, els Vint-i-set s’han compromès a treballar amb «urgència» en el full de ruta plantejat dimarts per la Comissió Europea que inclou la posada en marxa de compres conjuntes de gas, un nou índex de referència alternatiu al TTF holandès al qual s’indexen els contractes de gas a Europa i un corredor de preus dinàmic i temporal que permeti «limitar els episodis de preus excessius».
«Hi ha un compromís fort i unànime d’actuar junts per aconseguir tres objectius: abaixar els preus, garantir la seguretat de proveïment i continuar reduint la demanda», ha destacat pels volts de les tres de la matinada el president del Consell Europeu, Charles Michel, satisfet igual com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el resultat. «Ara tenim una hora de ruta sòlida per continuar treballant sobre els preus de l’energia», ha explicat. L’acord encarrega a la Comissió i al Consell que remetin «urgentment decisions concretes», el mateix missatge d’urgència que els líders europeus van llançar fa tan sols dues setmanes en la cimera informal de Praga.
Els ministres d’energia es reuniran dimarts vinent 25 d’octubre a Luxemburg i serà la primera gran prova de foc que determinarà si els compromisos van de debò. Von der Leyen s’ha compromès a treballar amb ells per presentar una proposta legislativa que permeti posar en marxa el mecanisme de correcció de preus per limitar la volatilitat. A més, també treballaran en un marc temporal per limitar la influència del preu del gas en la generació d’electricitat, que haurà d’anar acompanyat d’una anàlisi de costos i beneficis, una exigència de països com Alemanya i Països baixos per acceptar plantejar-se la possibilitat d’estendre a nivell europeu l’«excepció ibèrica».
«Valorem que s’hagin aprovat les conclusions en matèria d’energia, però continuem defensant que és necessari tenir més ambició», han explicat fonts del govern espanyol després d’una llarga marató negociadora en què els Vint-i-set s’han enfrontat a divisions i a un obstacle gens menyspreable: la negativa d’Alemanya a acceptar qualsevol tipus de límit al preu de gas, incloent-hi el «corredor dinàmic proposat per Brussel·les, per temor que els proveïdors substitueixin el mercat europeu per altres destinacions amb preus millors.
S’imposa la unitat
Finalment, el canceller Olaf Scholz ha cedit en pro de la «unitat». Ha acceptat un document de conclusions ambigu i sense terminis i ha deixat clar que si els ministres d’energia no aconsegueixen avançar, els líders hauran de tornar a veure’s les cares. «Hem establert unes directrius precises segons les quals els ministres d’energia en poden elaborar els detalls concrets, per unanimitat. Si això no funciona, el Consell ha de tornar a treballar en això. Però espero òbviament que els ministres aconsegueixin trobar un acord unànime entre els 27 estats membre». Malgrat aquesta cautela, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha mostrat convençut que aconseguiran tancar els primers acords a finals d’octubre o principis de novembre. «Crec que podem anar ràpid», ha assegurat reconeixent alhora que l’europeïtzació del mecanisme ibèric portarà més temps perquè és un tema «complex».
Durant la presentació de l’acord, la presidenta de la Comissió Europea ha mostrat la seva disposició a mobilitzar finançament europeu per ajudar les llars i empreses vulnerables a fer front al cost energètic. L’alemanya ha tornat a esmentar la possibilitat d’utilitzar els 40.000 milions d’euros dels fons de cohesió no utilitzats a l’anterior marc pressupostari (2014-2020) i ha indicat que amb les noves ajudes del programa Repower EU el volum podria elevar-se fins als 300.000 milions. Les conclusions dels líders recullen el compromís a «mobilitzar eines rellevants» tant a nivell nacional com europeu, però no ofereix cap tipus de concreció.
Notícies relacionadesLa reunió, en tot cas, no ha sigut fàcil i ha mostrat de nou com de divisiu és el tema energètic. «No és bo ni per a Alemanya ni per a Europa que aquesta s’aïlli. És important que amb propostes que són objecte d’un ampli consens puguem trobar la unanimitat», deia la seva arribada Macron posant tota la pressió sobre Scholz. «Paguem el 26% del pressupost i estem desenvolupant molts mecanismes de solidaritat com vam fer en l’anterior crisi del coronavirus, amb instruments com el fons de recuperació», es defensava l’alemany reivindicant com a solució la cooperació amb altres socis consumidors, com Corea del Sud i el Japó.
Malgrat aquest tipus d’al·legats, ha hagut d’escoltar dins la sala moltes crítiques, particularment del primer ministre italià en funcions, Mario Draghi, que ha aprofitat la seva última intervenció en el Consell Europeu, segons fonts diplomàtiques, per reclamar mesures que alterin la dinàmica dels preus, com un límit al preu del gas, i evitar que les capitals amb més marge fiscal, com és el cas de Berlín, actuïn pel seu compte. Altrament, el risc és «la fragmentació del mercat» i «recessió», ha alertat. Draghi també ha defensat la creació d’un fons comú potent que pugui utilitzar-se «no només per a inversions, sinó també per mitigar els preus».
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia