De les trinxeres de Lugansk a Barcelona: «Si en la guerra no et treus la por, estàs mort»

A part dels milers de refugiats que han sortit del país, el Govern espanyol també està donant empara i atenció sanitària a més d’un centenar de ferits de guerra en el conflicte d’Ucraïna en ciutats com Barcelona, València, Sabadell o Madrid. Iashenko va arribar el 21 de juny. Va esperar tres mesos als hospitals de guerra ucraïnesos fins a volar a Espanya per aconseguir una atenció especialitzada que li torni la visió. «L’únic institut especialitzat que hi ha a Ucraïna era a Odessa, i amb els bombardejos era impossible anar-hi», explica el soldat. El 21 de juny, junt amb la seva mare, va aconseguir arribar fins a Barcelona i a la fi va obtenir un diagnòstic. «En la vista el mal és irreparable, només tinc un 20% de visió: veig coses de molt a prop però amb molt mala qualitat. Però m’han dit que potser puc recuperar l’oïda», diu esperançat. La resta de la seva família segueix en una zona annexionada pels russos: «Ens hi anem comunicant, estan bé», diu.

Un comercial amb metralleta

Iashenko és militar. Feia més de quatre anys que estava combatent a la regió de Donetsk, un territori que Rússia es va annexionar el 2014. Segueix incrèdul davant la situació del seu país. «He passat per batalles, ferides... però no em cap dins, no puc creure que hi hagi una guerra a Ucraïna», segueix. Ruslan Txuvilo, en canvi, va ser un dels civils que es va allistar voluntari a l’Exèrcit. Ho va fer dos dies després que Putin llancés la invasió a tot el país, el 24 de febrer. «Ucraïna és un país lliure i vull que ho continuï sent. Per això vaig decidir allistar-me, perquè si tinc fills vull que siguin lliures, que facin el que vulguin, el que han somiat... que no siguin esclaus de ningú», explica aquest excombatent, que abans es dedicava a la venda de productes farmacèutics als principals hospitals del país.

Avui les mans de Txuvilo abracen la bandera ucraïnesa. Són les mateixes que fa uns mesos disparaven una metralleta. «Alguna cosa m’havien ensenyat en el servei militar, però vaig aprendre a utilitzar-la en la guerra», explica l’home, de 38 anys. ¿Ha matat altres persones? «No respondré si he matat, però he vistmuchos germans morts i ferits. Els he tret jo mateix del camp de batalla, he intentat reanimar-los... He vist de tot», respon. Malgrat l’enteresa que manté, se li neguen els ulls. «El que passa en les guerres no ho veuràs mai en una pel·lícula. I quan ho recordo... de vegades penso que només tinc una sortida. Però soc ucraïnès i sé que podré vèncer-ho», diu.

Miracles a l’Hospital Clínic

En el seu cas, les seqüeles són evidents a la cara. Té una cicatriu entre les galtes i el nas. A l’aixecar-se la samarreta apareixen les restes d’un impacte de metralla. Un tros d’una bomba li va destruir per complet la mandíbula i gairebé el deixa tetraplègic. «El metall em va travessar la cara i se’m va quedar a la primera vèrtebra, a un mil·límetre de l’espina dorsal», explica. També va passar a Lugansk, el 6 d’abril. Dos mesos després va ser atès a l’Hospital Clínic de Barcelona, on li van curar la commoció cerebral, a més d’inserir-li una pròtesi al paladar.

La mort és una paraula molt present en la vida d’aquests ferits de guerra. La van veure i la van esquivar. «En una guerra, l’emoció més gran que sents és la por. No hi ha amor. Però si no te la treus, estàs mort. Jo vaig aprendre a canviar la por per l’agressivitat i la violència cap a l’enemic. Quan no tens por pots complir la teva tasca. Saps que pots morir però fas tot el que depèn de tu i més, dones el cent per cent. Has d’entendre que pots morir, però fent tot el possible i impossible», explica Txuvilo.

«Cuidin la pau»

Notícies relacionades

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

Iashenko i Txuvilo es mostren molt agraïts als voluntaris ucraïnesos i a la societat catalana per l’acollida. «Només els demano als catalans que cuidin la seva salut i la pau. És el més important. Desitjo que aquí regni la pau», diu Iashenko. Tanmateix, té claríssim que vol tornar al seu país. «Sens dubte», assenteix. «Vull agrair als voluntaris ucraïnesos que cada dia ens pregunten com estem i es preocupen per nosaltres, al Govern espanyol, que ens dona tres àpats al dia en un hotel i tractament mèdic gratuït. Però els vull demanar que ajudin Ucraïna: no només als refugiats, també a les forces armades. Estem lluitant contra l’exèrcit del mal i si no aguantem... no es pararà fins a arribar a Espanya», denuncia Txuvilo.

Ells dos formen part del més de centenar de ferits de la guerra atesos per la sanitat espanyola. «Hem aconseguit un acord per finançar les pròtesis que utilitzen molts d’ells: s’han quedat sense cames o sense braços», explica Luba Goba, coordinadora de l’associació de voluntaris hispanoucraïnesa Blagosvit. Aquest any ha visitat hospitals de guerra del seu país, i ha remogut cel i terra per acollir-los aquí. L’entitat no només promou actes solidaris, també els mira de tornar la memòria domèstica cuinant-los plats típics de la seva terra. «El principal problema que tenim ara és la vivenda. Ara viuen en hotels però no durarà per sempre. I no estem trobant llocs per a ells... És molt difícil», lamenta Goba.