Liz Truss, la mutant: De liberal a conservadora, de proeuropea a defensora del Brexit

D’una manera populista, però amb carisma, als longeus afiliats del vot dels quals depenia el seu futur els ha explicat durant les primàries les fantasies econòmiques i ideològiques que volien sentir. Ells han premiat la seva lleialtat a Boris Johnson, que l’ha recolzat encobertament. Truss pregona el seu entusiasme pel neoliberalisme, més desregulació i un pla, que els experts no saben com quadrar i pot costar bilions, de rebaixar impostos i potenciar alhora el creixement, sense tenir en compte una inflació embogida. També pretén reduir la quota de la Seguretat Social amb què s’alimenta la sanitat pública, cada vegada més deteriorada. El 2012 va ser coautora d’un llibre de conservadors debutants titulat ‘Britania desencadenada’, en què s’advertia de la decadència de l’economia del Regne Unit si no es reduïa el paper de l’Estat.

Gana voraç de publicitat

A Truss li va l’autobombo i té una gana voraç de publicitat. Ha sigut acusada pels seus propis col·legues d’apropiar-se d’«els mèrits que no mereix» i de mancar de pes intel·lectual. Amb escassos dots per a l’oratòria («sona com un robot amb els circuits mig avariats», s’ha dit d’ella), s’aferra a eslògans que repeteix mecànicament. Fins i tot al seu partit, on menys d’un terç dels diputats ‘tories’ la van votar a la primera fase de l’elecció, dubten de la seva capacitat per assumir la direcció del Govern. Era algú que simplement no havien pres gaire seriosament.

Els vaivens polítics de Truss potser no sorprenen en els ambients de Westminster, però l’han convertit en l’ovella negra de la seva família. La líder conservadora va néixer a Oxford en una casa de classe mitjana «molt d’esquerres», segons ha comentat ella, on es votava laborista, i té tres germans petits. La seva mare, infermera i membre del Comitè pel Desarmament Nuclear, la portava a les manifestacions contra Margaret Thatcher. El seu pare, professor emèrit de matemàtiques pures a la universitat de Leeds, està, segons un dels seus col·legues, «horroritzat» davant la «conversió» de la seva filla «a la política d’extrema dreta».

L’afer extraconjugal

Després del coqueteig amb els liberals mentre estudiava una llicenciatura en filosofia, política i economia, Truss va considerar oportú afiliar-se amb els conservadors. Va treballar com a economista per a Shell i Cable and Wireless i es va casar amb un comptable, Hugh O’Leary, que fins ara s’ha mantingut en l’anonimat. El matrimoni té dues filles adolescents, Liberty i Frances. Després d’un parell d’intents fallits per entrar al Parlament, el 2010 David Cameron la va impulsar a un escó segur a South West Norfolk. Els afiliats locals van estar a punt de desqualificar la candidata i truncar-li la carrera al descobrir-se que havia tingut un afer amb un diputat tory, Mark Field. A ell li va costar el matrimoni. Va evitar ser desqualificada i, finalment, es va aconseguir convertir en parlamentària. Només dos anys després va entrar al Gabinet i des d’aleshores ha anat pujant esglaons i ocupant diversos càrrecs als equips dels tres últims primers ministres (Cameron, Theresa May i Boris Johnson).

Notícies relacionades

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Trump avança sense manies cap al saqueig imperial

May la va nomenar Lord Chancellor, al capdavant del Ministeri de Justícia, però la va cessar en menys d’un any perquè el lloc, afirmen, li anava gran. Com a ministra d’Exteriors, Truss ha desafiat a Brussel·les promovent la llei que trenca unilateralment amb el protocol d’Irlanda del Nord. La confrontació comercial amb Europa enmig de la pitjor crisi econòmica que travessa el Regne Unit des de fa dècades seria desastrosa especialment per als britànics.

La suposada reencarnació de Thatcher

Des del trampolí d’Exteriors, Truss ha cultivat activament una imatge a les xarxes socials de dona d’acció, buscant la semblança amb la iconografia de Margaret Thatcher. Hi va haver una foto, similar a la de ‘la dama de ferro’, pujada a un tanc, una altra en un avió de combat i una més a la plaça Roja de Moscou lluint un gorro de pell falsa, mentre proclamava «fer front a Vladímir Putin». En els debats a la televisió, s’ha presentat amb la brusa lligada al coll, tal com tantes vegades havia fet la seva antecessora. La paròdia va provocar burles i facècies, però ha funcionat aparentment amb els vetusts afiliats conservadors desitjosos de creure en la reencarnació.