L’històric eix franco-alemany, en les seves hores més baixes

«Penso que no és bo que un país s’aïlli. […] El nostre rol és fer tot el possible perquè hi hagi unitat europea», va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, dijous abans de l’inici del Consell Europeu. «És clar que Alemanya sempre ha actuat de manera molt solidària», va respondre el canceller Olaf Scholz, els homòlegs europeus del qual, inclòs Macron, li retreuen des de fa setmanes el seu pla de rescat de 200.000 milions d’euros en resposta a la crisi energètica. Una mesura que podria desvirtuar el mercat comú.

«No tenen les mateixes preferències»

«No tenen les mateixes preferències»El president centrista i el canceller socialdemòcrata van intentar llimar aquestes diferències amb un cara a cara a Brussel·les, ho repetiran dimecres que ve a París. El «full de ruta» acordat en el Consell Europeu per frenar l’espiral de preus energètics potser apaivagarà les tensions, tot i que les diferències resulten fecundes, tant en matèria d’energia, defensa i economia. 

«Aquells interessos divergents que van quedar ocults durant anys han cristal·litzat ara en un moment d’una crisi majúscula [guerra a Ucraïna i inflació energètica], que els dos principals socis europeus no tenen les mateixes preferències», explica en declaracions a EL PERIÓDICO l’economista David Cayla, expert en assumptes europeus. Segons aquest professor a la universitat d’Angers, «les discrepàncies actuals resulten molt més importants» que les ocorregudes durant el binomi Merkel-Macron, marcat per alguns encreuaments dialèctics sobre l’«Europa de la Defensa» o sobre la creació d’un pressupost específic per a la zona euro.

Estratègies energètiques oposades

Estratègies energètiques oposadesFrança i Alemanya tenen estratègies energètiques gairebé oposades: la primera aposta per l’energia nuclear, mentre que la segona va accelerar la seva sortida de l’energia de l’àtom a canvi d’augmentar la seva dependència del gas rus. En un passat recent, ja havien dissentit sobre el gasoducte Nord Stream 2. I no ho van fer per la necessitat de deixar de dependre del gas de la Rússia de Putin, sinó per motius econòmics i estratègics.

París i Berlín discrepen des de fa mesos sobre les mesures a adoptar per frenar la inflació energètica. Macron ha insistit en la conveniència de compres comunitàries de gas. A més, aposta per estendre a la resta de la UE el mecanisme ibèric de desacoblament del preu de l’electricitat respecte al gas, fet que ha permès que Espanya es beneficiï actualment d’un cost elèctric bastant inferior al d’Alemanya o França. Però l’Executiu alemany, junt amb els seus habituals aliats del nord, van bloquejar aquestes propostes durant mesos. 

Després de mesos d’estira-i-arronsa, Alemanya sembla haver cedit una mica. El «full de ruta» acordat divendres pels 27 inclou compres europees de gas, però de caràcter «voluntari», i un mecanisme «temporal» per desacoblar el preu de l’electricitat respecte al gas. No obstant, la lletra petita d’aquestes mesures s’haurà de discutir en els pròxims mesos i les negociacions s’auguren tenses. Aquesta setmana també va quedar liquidat un altre dossier que enfrontava Berlín amb París: el MidCat. Al final, el gasoducte pel Pirineu ha anat a parar a la paperera de la història i el substitueix una canonada submarina entre Barcelona i Marsella. Un projecte a què, de moment, no s’ha vist associada Alemanya.

L’escut antimíssils de la discòrdia

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

L’escut antimíssils de la discòrdiaA més de l’energia, les diferències entre el Govern francès i l’alemany resulten abundants en matèria militar. En les altes esferes gal·les, no va agradar gens ni mica l’anunci per part d’Alemanya de la creació d’un escut antimíssils, juntament amb 14 països més de l’OTAN, entre els quals no hi és França, i desenvolupat amb tecnologia militar nord-americana i israeliana. «Els dirigents francesos tenen el sentiment que els alemanys no col·laboren» amb l’«Europa de la Defensa», recorda Cayla. Posa com a exemple les tensions actuals en el desenvolupament del caça europeu (SCAF) i del tanc del futur.

Totes aquestes friccions es produeixen en un any marcat pel pes creixent a la UE dels països de l’Est i pel retorn de l’hegemonia nord-americana sobre el Vell Continent. Polònia i els seus socis bàltics van portar sovint la veu cantant, sobretot respecte a les mesures a adoptar contra la invasió russa d’Ucraïna, mentre que França i Alemanya semblaven endarrerides. Un declivi incipient de l’eix franco-alemany accentuat per les seves divisions internes.