La fam al Brasil no entén de campanyes

Una de les primeres de rebre una ració és Thalia, una dona trans que sol acostar-se a aquest punt de la ciutat cada divendres, quan l’organització fa el repartiment. «Fa més d’un any i mig que vinc aquí. Vaig tenir una discussió forta amb la meva família i vaig acabar al carrer. Ara rebo l’ajuda de 600 reals mensuals [uns 120 euros] del programa Auxilio Brasil, però no és suficient per viure. Sense l’ajuda d’organitzacions com aquesta seria molt més difícil per a nosaltres menjar diàriament», assegura la dona, que viu al carrer juntament amb altres persones trans, un dels col·lectius més vulnerables al país a causa de l’estigma social que encara arrosseguen.

En menys de cinc minuts, els voluntaris ja han repartit les 100 racions que tenien preparades per avui. «Mai són suficients», assenyala Joice Lima, una dels treballadors d’Ação pela Cidadania, mentre prop d’unes 30 persones es retiren de la fila sense res per emportar-se a la boca. Lima relata el preocupant augment de persones en situació de sensellarisme des de l’arribada de la pandèmia, que va colpejar amb força al Brasil i que va portar a una situació límit milions de persones que fins aquell moment vivien de la feina diària al sector informal.

Més de 30 milions de famolencs

El problema de la fam ha tornat a ocupar gran part del debat públic en els últims mesos, especialment durant la campanya de les eleccions del 30 d’octubre, que enfrontaran l’actual president, Jair Bolsonaro, amb l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva. Segons dades de la Xarxa PENSSAN, que engloba diverses organitzacions no governamentals, 33 milions de persones passen fam al Brasil, tan sols vuit anys després que l’ONU declarés aquesta situació erradicada al país, durant el mandat de l’expresidenta Dilma Rousseff.

El director executiu d’Ação pela Cidadania, Rodrigo Kiko Afonso, assenyala que, en aquell període, el Brasil es va convertir en un exemple mundial en el combat a la fam. «Fins al 2014 venien delegacions de tot el món per saber quines polítiques van aconseguir treure tanta gent de l’extrema pobresa. A partir del 2016, amb l’arribada del Govern de [Michel] Temer, es va produir un augment de la inversió en l’agronegoci en detriment dels petits productors. Aquesta situació va produir un encariment generalitzat dels aliments», explica Afonso.

Els canvis en les polítiques socials van acabar per condemnar milions de persones a l’extrema pobresa. «Programes com Auxilio Brasil van estar congelats durant anys i el salari mínim va deixar d’actualitzar-se en relació amb la inflació i al PIB del país. A més d’això, el Govern de Bolsonaro s’ha dedicat a desmantellar els Centres de Referència d’Assistència Social (CRAS), que s’encarregaven de buscar les persones més necessitades i d’ajudar-les a accedir als suports socials disponibles». Per a Afonso, el problema de la fam respon a unes causes clares: «Es tracta d’una decisió política. Quan decideixes no invertir en seguretat alimentària i elimines les polítiques de transferència de renda i de suport a les famílies més pobres, la fam apareix», afirma.

Un miler de racions diàries

Notícies relacionades

Torna la fam al Brasil

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A la cuina d’Ação pela Cidadania, una vintena de treballadors preparen el menú d’avui: contracuixa de pollastre, arròs, mongeta negra, patata i una peça de fruita. En total trauran 1.000 racions, entre el torn de dinar i de sopar. Un treball que realitzen des de fa poc més d’un any juntament amb desenes d’organitzacions socials de la ciutat i sota la coordinació de Lícia Marca. «Moltes de les persones que reben les nostres racions només mengen una vegada al dia, per això és important fer dinars amb alt valor nutricional», assenyala la cap de la cuina, que reconeix que els està resultant impossible respondre a l’alta demanda.

A Marca se li neguen els ulls quan pensa en les conseqüències d’una gestió pública ineficient. «No estem d’acord amb la direcció que el Govern està prenent en relació amb el problema de la fam. Som un dels principals exportadors d’aliments i tenim una part de la població que no aconsegueix menjar diàriament. Vam sortir del mapa de la fam i vam tornar amb indicadors tenebrosos per falta d’interès polític. Si el mateix Govern federal no hi inverteix i no estableix polítiques públiques, ¿qui ho farà?».