Rodica Radian-Gordon, ambaixadora d’Israel a Espanya: «Donar armes a Ucraïna és arriscar la vida dels jueus de Rússia»

¿Per què Israel va mostrar inicialment tanta tebiesa en la guerra de Rússia contra Ucraïna?

Més que tebiesa és prudència. Israel està en una situació molt complicada perquè tenim a Rússia com a veí Síria, on col·laborem militarment per combatre els grups terroristes de l’Iran i a Hezbol·là. D’altra banda, hi ha dues comunitats jueves molt importants a Europa: la russa i la ucraïnesa, que Israel no vol perjudicar amb decisions atropellades. Mirem d’evitar represàlies contra els jueus russos. No obstant, el nostre primer ministre, Yair Lapid, ha deixat clar que el cor d’Israel és al costat d’Ucraïna, que és el país atacat.

Així que el conflicte a Síria marca aquesta prudència d’Israel en aquesta guerra.

Síria no només dona empara als islamistes iranians, sinó que també protegeix terroristes de Hezbol·là que han ajudat Bashar al-Assad a continuar controlant Síria en aquest ambient de Guerra Civil.

¿Hi ha influït la utilització de drons iranians contra poblacions ucraïneses indefenses en la recent inclinació israeliana envers el bàndol proucraïnès?

El suport a Ucraïna és anterior a tota aquesta barbàrie que no només és una amenaça per a Israel, sinó per a tot el món. L’Iran és un país sota embargament que no pot vendre armes a Rússia i que, per tant, viola les resolucions internacionals. 

Ja que ho està fent, ¿estaria Israel disposat a implicar-se amb armes en aquesta guerra?

Vivim en un món molt complicat. Som a una setmana de les eleccions. És difícil prendre decisions tan importants amb un govern en funcions. Però allà, nosaltres no esperem res de Rússia perquè Israel està amb Ucraïna malgrat les crítiques d’Ucraïna a Israel.

Ucraïna els critica perquè no rep armes d’Israel.

Ucraïna ens demana armament i tecnologia per combatre, però hem de continuar col·laborant amb Rússia a Síria. A més, donar armes a Ucraïna és comprometre la vida dels jueus russos.

¿És ara l’Iran el màxim exponent de l’anomenat «imperi del mal»?

És un país que ha portat molta inestabilitat i destrucció al Pròxim Orient, un règim que no respecta els drets humans i que ja veiem com tracta la seva població, dones i joves.

Diu vostè que a Rússia hi ha una de les comunitats jueves més grans del món.

És la més gran d’Europa. Per això apel·lem a la prudència en aquesta guerra, perquè no volem posar en risc la vida d’aquests jueus.

Per complicar les coses, les relacions entre els jueus i els ucraïnesos han passat per moments molt difícils, ¿oi?

L’antisemitisme ha sigut molt present durant segles a l’Europa de l’est, sobretot, a Ucraïna, Polònia i Bielorússia. Durant la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust molts dels col·laboradors dels nazis eren gent d’aquests països, especialment a Ucraïna. Però les coses han canviat i no podem ara parlar d’una Ucraïna neonazi.

Volodímir Zelenski és jueu.

És jueu, però, sobretot, és un patriota ucraïnès.

¿Com estan vivint a Israel la crisi energètica provocada per les restriccions en l’ús del gas i petroli russos?

Israel té garantides les seves necessitats energètiques durant les pròximes dècades. Amb els pous de gas que van apareixent en la part oriental del Mediterrani, la situació geoestratègica canvia al Pròxim Orient.

I han aconseguit arribar a un acord amb el Líban per a la gestió d’aquests pous.

És la primera vegada que dos veïns que no estan en pau arriben a un acord per decidir una frontera marítima. Hem entès que la gestió d’aquests jaciments és una assegurança energètica per a Europa.

Amb els Acords d’Abraham s’asseguren el petroli del Golf.

Sí, a través d’uns fons del petroli d’Emirats Àrabs i Qatar que inverteixen en el Mediterrani per garantir un futur més sostenible.

¿Quines seqüeles ha deixat l’epidèmia de la covid al seu país?

Com a la majoria dels països, ja es tracta com una grip. Durant aquests dos durs anys de pandèmia el que s’ha vist d’una manera més que evident és que el motor de creixement israelià són les noves tecnologies, que representa el 17% del PIB. Gràcies a les tecnologies avançades el cop de la covid ha sigut menor a Israel.

¿Per què són vostès menys vulnerables a les crisis de tot tipus que la resta d’Occident?

Per l’aposta per les noves tecnologies i per la mida del país, que té poc més de 9 milions d’habitants. A més, el nivell d’educació és molt elevat i la població és jove i urbana.

¿A què respon que els joves a Israel retardin fins als 22 anys el seu ingrés a la universitat, quan ja l’han acabat als nostres països?

A part de ser una qüestió cultural, té molt a veure que tots els nostres joves han de fer el servei militar obligatori. Són dos o tres anys de mili que deixen empremta en tots nosaltres i ens obliguen a madurar i a veure amb claredat tota la gamma de possibilitats que hi ha al país. Després d’aquell període, els joves dediquen fins a un any a viatjar pel món abans d’entrar a la universitat.

I molts surten ja amb feina del servei militar.

Exacte. Les grans empreses tecnològiques miren de fitxar els més talentosos, als que entren a la unitat 8200 del servei militar. Però moltes vegades són els mateixos joves els que creen les seves start ups amb aquests amics que han conegut i que ho seran per a tota la vida.

¿Ha desplaçat ja a la universitat la formació professional principalment orientada cap a les noves tecnologies?

Ja hi ha molts joves amb formació professional, sobretot, vinculada a les noves tecnologies, però la formació universitària continua sent important. A Israel el que hi ha és menys titulitis que a Espanya.

El cas és que a vostès que tan bé els van les coses els està costant una barbaritat formar un Govern per a la nació.

En termes de política, a Israel no li va bé. No aconseguim una unitat entre dos camps ideològics molt diferents i l’1 de novembre anirem a votar per cinquena vegada en quatre anys. D’una banda, hi ha el grup del Likud amb els ortodoxos i ultraortodoxos, i de l’altra, una coalició poc cohesionada entre partits de la dreta, centre, esquerra i fins a un partit àrab.

I al mig sempre hi apareix Netanyahu. Parli’m sisplau del paper d’aquest líder.

Com a polític no n’hi ha cap altre d’igual a Israel. És brillant malgrat la situació legal en què es troba ara. Un dels seus grans èxits van ser els Acords d’Abraham.

¿Què pretenen els Acords Abraham?

L’estabilitat d’aquesta convulsa zona. El missatge que llancen és que, tot i que el problema palestí segueixi allà, és possible negociar en una altra atmosfera. Els pactes de normalització amb l’Estat hebreu de Bahrain, els Emirats Àrabs Units, el Marroc i el Sudan han transformat les dinàmiques del món àrab. A veure si aviat tenim un govern i trobem un interlocutor seriós per negociar amb Palestina.

¿Per què es resisteixen tant les negociacions amb Palestina?

Segons els nostres negociadors, els palestins no estan preparats per avançar cap al final del conflicte i reconèixer Israel com un país jueu i democràtic.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

¿Què significa la firma del I2U2 el juliol d’aquest any?

Els Estats Units han mantingut una trobada amb Israel, els Emirats Àrabs Units i l’Índia en el que es coneix com la primera cimera I2U2 (dues is per Israel i l’Índia i dues us per Emirats Àrabs i els Estats Units). El que pretenem és consolidar la col·laboració als sectors energètics i alimentaris.