Un Brexit ingestionable, la causa dels mals del Regne Unit

La sortida d’Europa es podia haver fet de moltes maneres, unes més suaus que d’altres. Els successius governs conservadors, Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss, es van anar escorant progressivament cap a la versió més extrema. La traca final d’aquesta ideologia cega a la realitat dels mercats ha sigut el pla de Truss. «El minipressupost era la culminació de les polítiques econòmiques que s’han anat instaurant des del vot del Brexit», explica Peter Foster, cap de política pública del Financial Times.

La pèrdua d’ímpetu comercial i econòmic del Regne Unit és evident. D’acord amb l’Institut Peterson a Washington, les exportacions britàniques han caigut un 6% després del Brexit, mentre que les d’un país com Itàlia han augmentat un 13%, i aquesta tendència continua en aquests moments, amb el Regne Unit a punt d’entrar en recessió. Des d’aquell referèndum el 2016, el comerç entre el Regne Unit i la Unió Europea ha baixat un 16% respecte al que s’havia pronosticat si el Brexit no s’hagués produït. En sentit invers, les transaccions comercials des de la UE han descendit encara més, un 20%, en el mateix període.

Versió extrema

Hands, president de la firma Terra Firma Capital, dona la culpa de l’actual situació de l’economia britànica a l’obsessió d’un sector dels conservadors de complir «el somni» del Brexit de «baixos impostos i baixos beneficis [socials]». Una versió extrema de la sortida d’Europa per la qual els britànics, argumenta, no van votar i que ha conduït el país «a l». Al seu entendre, els ‘tories’ han d’abandonar les lluites internes i «admetre que s’han comès alguns errors en els últims sis anys que han posat francament el país en el camí de convertir-se en el malalt d’Europa».

El Brexit afecta cada aspecte de la vida britànica, inclòs el pressupost familiar en el dia a dia. La dependència de les importacions de menjars i altres productes procedents del continent han contribuït a augmentar encara més la inflació, que ja supera el 10%. L’augment de paperassa i burocràcia, amb les noves traves frontereres, ha deixat fora de joc nombroses petites i mitjanes empreses. Així mateix, hi ha obstacles en la col·laboració entre universitats i la UE ha deixat de reconèixer moltes de les qualificacions professionals britàniques.  També s’ha aguditzat l’escassetat de mà d’obra. L’actual ministre de Finances, Jeremy Hunt, ha suggerit que s’ha d’obrir la mà amb treballadors estrangers per estimular el creixement, una cosa a la qual s’oposa taxativament la per ara ministra de l’Interior, Suella Braverman, una de les ‘brexiteers’ més radicals.

Restaurar el pragmatisme

Notícies relacionades

Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust

La identitat real dels cadàvers dels ostatges enterboleix l’alto el foc a Gaza

El financer Jurgen Maier, vicepresident de la firma Northern Powerhouse, creu que ara és «el moment perfecte» perquè el nou primer ministre, Rishi Sunak, «faci un gir» i enviï un senyal al món que el país farà «els passos adequats per restaurar la reputació de pragmatisme i estabilitat econòmica». Maier suggereix que Sunak té el poder per fer que el Regne Unit torni a formar part del mercat únic i de la unió duanera, un pas que ningú, ni Govern ni oposició laborista, té prou confiança per proposar. «La mentida més gran ha sigut [el fet de] dir que podríem reemplaçar els beneficis econòmics d’estar a la zona de comerç lliure més avançada del món», remarca.

El Brexit va dividir i enfrontar la societat britànica. Ningú, per ara, vol analitzar-ne els perniciosos efectes. Alhora, el Regne Unit es va quedant gradualment enrere en comparació amb altres potències. Això hauria d’obligar a reconsiderar les possibilitats de corregir la relació amb Europa.