Eleccions a Israel: candidats dretans i un faedor de reis radical

El que està clar és que el pròxim primer ministre israelià serà un home jueu, amb idees de centredreta i encimbellat per formacions unides per l’amor o l’odi a un només home. A aquestes eleccions les seguiran setmanes de negociacions per aconseguir una majoria probablement sota el mandat de Yair Lapid o Benjamin Netanyahu.

Aquests són els principals candidats que es disputen el vot de sis milions i mig d’israelians aquest dimarts.

Benjamin Netanyahu

Benjamin NetanyahuEl primer ministre més longeu de la història, amb 15 anys governant Israel, no es rendeix i batalla per una enèsima oportunitat en el poder. Al capdavant del dretà Likud, és el polític més popular del país. Desperta passions acèrrimes, ja que la seva figura ha perpetuat la inhabilitat d’aconseguir una majoria política en una Knesset obertament dretana. Els seus múltiples judicis per corrupció, suborn, frau i abús de confiança no li han impedit continuar liderant les enquestes.

El seu partit consta de membres de centre i dreta, però els intents de formar govern han estat vinculats a formacions religioses i que s’acosten a l’extrema dreta. Tot i que el Likud és més moderat en matèria religiosa, també defensa el dret dels assentaments jueus il·legals a la Cisjordània ocupada. Des de l’oposició, Netanyahu ha liderat els esforços per fer caure el «Govern del canvi» i ha intentat persuadir els seus membres més a la dreta per abandonar-lo. Al juny, va aconseguir els seus objectius i va propiciar la convocatòria d’uns cinquens comicis. 

Yair Lapid

Yair LapidActualment és el primer ministre en funcions i, des del seu centrista Yesh Atid, representa el secularisme gairebé extint a Israel. Abans d’endinsar-se en política, era un escriptor i periodista de renom. La seva ferma oposició al poder dels ultraortodoxos en la política israeliana el va convertir en protagonista d’acalorats debats en la televisió. Va entrar a la Knesset amb magnificència, amb 19 diputats el 2013, dos menys que en els comicis del març. Va ser ministre de Finances en un Govern amb ‘Bibi’ fins que el va acomiadar.

Durant els últims mesos, ha intentat erigir-se com un home d’Estat, firmant l’acord marítim amb Israel i rebent Biden amb magnificència. És el clar favorit del president nord-americà. Tot i que és partidari d’una solució de dos estats per al conflicte israelianopalestí però amb una capital israeliana en un Jerusalem unit, el seu efímer Govern, mà a mà amb el líder dels colons Naftali Bennett, ha protagonitzat l’any més letal als territoris ocupats des del 2015. 

Itamar Ben Gvir

Itamar Ben GvirEl personatge més polèmic i radical d’aquesta cita electoral serà també el faedor de reis –persona o grup que té una gran influència en una successió real o política, sense que ser un candidat viable. Les enquestes prediuen que la llista conjunta encapçalada pel seu Poder Jueu pot guanyar fins a 13 dels 120 escons de la Knesset i convertir-se en la tercera força a la Cambra. L’incendiari ultraconservador és hereu de la ideologia de Meir Kahane, condemnat el 2007 per incitació al racisme i suport a un grup que figura en les llistes negres de terroristes d’Israel i els Estats Units. Abanderat dels líders colons, és el primer (i únic) polític a aparèixer quan té lloc qualsevol escaramussa entre els palestins i els seus radicals votants. En un parell d’ocasions, ha tret l’arma que sempre duu al damunt.

Fins fa uns mesos, tenia al seu despatx un retrat de Baruch Goldstein, un jueu radical que va assassinar a trets 29 palestins en una mesquita d’Hebron el 1994. No se li va permetre fer el servei militar obligatori, perquè se’l va titllar de massa extremista. Ha descrit les desfilades de l’Orgull Gai com a «abominacions» i ha recolzat un rabí que demana treure la nacionalitat al 20% de la població palestina d’Israel. Tot i que, en les últimes setmanes, ha moderat el seu discurs, la seva virulència política és coneguda, però Ben Gvir és qui té les claus perquè Netanyahu torni al poder.

Homes clau

Notícies relacionades

La desaparició de l’esquerra a Israel

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Homes clauJa no serà l’islamista Mansour Abbas el faedor de reis sorpresa. Malgrat el fracàs del «Govern del canvi», el líder del partit Raam, la primera formació de palestins d’Israel a formar part del seu Govern, ho descriu com una «experiència pionera» que espera recrear. Tant Netanyahu com Naftali Bennett ho van festejar durant la primavera passada, però Abbas es va inclinar per l’opció menys a la dreta per garantir polítiques per al seu electorat palestí. Ara, la divisió del vot palestí pot provocar que cap dels tres partits que els representen passin el llindar electoral.

Altres candidats clau per a l’aritmètica postelectoral seran Benny Gantz, actual ministre de Defensa, i Bezalel Smotrich, el colon radical que lidera el partit Sionisme Religiós. Sota la coalició Unitat Nacional amb el seu homòleg de Justícia, Gideon Saar, Gantz s’ha perfilat com un tercer primer ministre després de Lapid i Netanyahu i l’artífex de decisions clau, com l’oposició a l’acord nuclear amb l’Iran o el lideratge d’una letal operació sobre Gaza a l’agost. Per la seva part, Smotrich, en la mateixa llista conjunta que Ben Gvir, ha expressat la seva intenció de modificar el sistema judicial per salvar Netanyahu.