El president tadjik esbronca cara a cara Putin a la cimera d’Astana

El president rus, Vladímir Putin, va escoltar amb estupefacció aquest divendres com el seu homòleg tadjik, Emomali Rahmon, li demanava, amb to irritat, més respecte per als països de l’Àsia central. «No som 100 o 200 milions de persones, però volem ser respectats» va afirmar amb contundència. Després li va insistir demanant que «no persegueixi una política de relacions amb els països centreasiàtics com si (hi fossin) a l’antiga Unió Soviètica».

Va continuar afirmant que des de Duixanbe «sempre han respectat els interessos del soci comercial més important del Tadjikistan [Rússia]» i que els «stans» només volen «ser tractats de la mateixa manera que els països africans o qualsevol altre». Tot i que entén que no s’inverteixin «gaires diners» si demana que es fomentin les inversions a la regió.

Estupefacció entre la resta de dirigents

El discurs i especialment el to va sorprendre tothom. La resta de líders presents no sabia com reaccionar. Serdar Berdimuhamedov, el líder turcman, semblava sorprès per les paraules de Rahmon. Shavkat Mirziyoyev (l’Uzbekistan) i Kassym-Jomart Tokayev (el Kazakhstan) feien cara de pòquer mentre que el líder kirguís Sadyr Japarov va preferir no alçar la vista de la seva taula. Putin va escoltar les paraules de Rahmon sense saber ben bé on mirar.

Tajikistan's president demands respect from Russian President Vladimir Putin in a remarkable outburst at Central Asia-Russia summit in Astana pic.twitter.com/dKyHrk5EPi

— Peter Leonard (@Peter__Leonard) 14 de octubre de 2022

A més de parlar de les relacions entre els dos països, el president tadjik també li va recordar que molts dels seus ciutadans estan treballant a Rússia. És habitual veure a les grans ciutats russes els immigrants centreasiàtics portant menjar a domicili com a ‘riders’, en la construcció de nous edificis o en ple hivern treure la neu amb grans pales, fins i tot en teulades, on no sempre compten amb mesures de seguretat. A més solen tenir mala imatge entre una part important dels ciutadans russos, cosa que s’evidencia per fets com els anuncis de lloguer de pisos.

A moltes urbs russes tenen una etiqueta de «només eslaus», que els discrimina tant a ells com els habitants del Caucas. També hi ha un interès a fer que serveixin en l’exèrcit rus, com demostra la llei aprovada el 24 de setembre que accelera els tràmits per nacionalitzar-se a aquells que estiguin un any a les Forces Armades o l’amenaça de treure la nacionalitat russa a aquells originaris de l’Àsia central que rebutgin allistar-se a l’exèrcit. Aquesta mesura afectaria també les seves famílies.

Aigües revoltes

Recentment Rússia ha atorgat una medalla al president tadjik. Però això no és suficient per destensar les relacions a la zona centreasiàtica. Actualment les relacions entre Moscou i els seus socis d’aquesta part del món no passen pel millor moment. El Kirguizistan recentment ha cancel·lat les maniobres conjuntes de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) que estaven planificades del 10 al 14 d’octubre al seu territori.

Notícies relacionades

Les tropes russes arribaran ben aviat a Bielorússia per formar una agrupació regional

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En aquesta aliança militar, liderada per Rússia, també hi ha altres països exsoviètics com el Kazakhstan, Bielorrúsia, Armènia i el Tadjikistan. Després dels xocs fronterers entre aquest últim estat i el Kirguizistan, que es va saldar amb desenes de morts, no va provar bé a Bixkek la condecoració que Moscou va donar al líder tadjik, vist com l’invasor en conflicte del 2022.

El Kazakhstan per la seva banda veu amb por l’ofensiva russa a Ucraïna i les paraules d’algunes veus oficialistes els donen raó per tenir-ne. El diputat de la Duma de Moscou Serguei Savostianov va demanar al març «desnazificar» el Kazakhstan, a més d’Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia i Polònia. Un dels arguments brandits per Moscou per atacar Kíiv va ser justament «desnazificar» el país. Al llarg del setembre fins i tot van circular alguns rumors que Astana podria sortir de l’aliança militar el 2023, tot i que cap font oficial ha confirmat aquesta informació.

Meanwhile in #Russia: Deputy of the Moscow City Duma Sergei Savostyanov proposed for Russia to expand its so-called "military operation" and "denazify" Poland, the Baltics, Moldova and Kazakhstan. pic.twitter.com/P84Dqr1U6O

— Julia Davis (@JuliaDavisNews) 26 de marzo de 2022