Maduro rep Petro a Caracas per dinamitzar la relació bilateral

Al ritme de música folklòrica, interpretada per una orquestra juvenil, Nicolás Maduro li va obrir les portes del Palau de Miraflores al seu col·lega colombià, Gustavo Petro. La visita, que va provocar malestar en part de l’oposició veneçolana, és conseqüència del procés de millora d’unes relacions que van arribar al seu punt més baix el 2019, quan Iván Duque va reconèixer Juan Guaidó com a «president encarregat», en sintonia amb l’Administració de Donald Trump. Després de l’assumpció de Petro va començar molt lentament a normalitzar-se l’intercanvi a la frontera comuna de 2.200 quilòmetres. Alhora, Veneçuela va acceptar jugar el paper de país garant i ser una de les seus de les pròximes negociacions del Govern colombià i l’ELN, la guerrilla guevarista que opera des de mitjans dels seixanta.

Aquests precedents no arribaven per justificar el viatge del primer president d’esquerres de Colòmbia a Caracas. La reunió entre els dos caps d’Estat va superar els assumptes bilaterals. Veneçuela ha acceptat reintegrar-se al Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH), durament qüestionada pel madurisme. Petro, d’aquesta manera, s’ha blindat de les crítiques que ha rebut també al seu país sobre una suposada indulgència en relació amb els problemes interns veneçolans.

El mandatari colombià va ser rebut a l’Aeroport Internacional de Maiquetía Simón Bolívar per la vicepresidenta, Delcy Rodríguez. No hi va arribar sol. L’acompanyava Luis Ernesto Vargas, l’ambaixador colombià davant l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’organisme continental que Caracas va abandonar quan li va estendre una capa de legitimitat al representant de Guaidó.

Diàleg a Mèxic

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

Colòmbia, on viuen 1,8 milions d’immigrants veneçolans, que havien abandonat el seu país enmig de l’ensorrament econòmic i el conflicte intern, està particularment interessada en la reobertura de les converses entre el Govern de Maduro i l’oposició a Mèxic per trobar una sortida consensuada a la crisi i celebrar els comicis presidencials del 2024 amb garanties renovades de transparència. Aquest és un interès que Bogotà comparteix amb Washington.

La situació fronterera també reclama als dos països mesures més enèrgiques. Petro s’ha mostrat decebut per l’escàs flux comercial des que es van aixecar les traves. Els anys de refredament diplomàtic no van fer més que dinamitzar el contraban i els circuits il·legals del comerç. Colòmbia espera sumar Veneçuela a la seva agenda en defensa de l’Amazonia i en el marc de les reunions preliminars a la COP 27.