La difícil relació entre Moldàvia i Rússia

El país euroasiàtic és l’únic proveïdor de gas natural de Chisinau. Tenir la clau del gas fa que Moscou pugui «instrumentalitzar la dependència energètica de Moldàvia de dues maneres», assegura Dionis Cenusa, analista polític del think tank moldau Expert Group. «D’una banda, Moldàvia continua comprant gas a Rússia a través d’un contracte firmat pel Govern moldau l’octubre del 2021», explica. Els preus oferts per l’empresa estatal russa Gazprom són més barats que els d’altres proveïdors, més conformes amb el preu de mercat, tot i que paga un preu polític per aquest hidrocarbur. Moldàvia no es podria permetre pujades de preu significatives i la firma del nou contracte del 2021 ja va complicar el dia a dia de molts moldaus corrents, que per poder escalfar-se a l’hivern opten per utilitzar llenya, més barata.

De l’altra, «Moldàvia depèn de l’electricitat produïda a la regió separatista (Transnístria), que utilitza gas rus per produir l’energia consumida a la regió i exportada al territori controlat per les autoritats constitucionals moldaves». Això comporta que les autoritats d’aquest estat sense reconeixement poden pressionar Chisinau reduint el gas o l’electricitat que arriben a la resta del país, i donar-li poder de negociació respecte a la capital del país.

Aquesta pressió política i econòmica tensa el context moldau i, segons Cenusa, «la població tindrà dues solucions: emigrar o sortir a protestar contra el Govern». Assenyala, per exemple, el partit Shor, que «està explotant la frustració pública actual per crear la impressió que el Govern és incapaç de treure el país de la crisi energètica». Aquesta formació, liderada per l’oligarca Ilan Shor, és prorús i recentment va organitzar una acampada de protesta contra el Govern al carrer principal de la capital moldava.

 

Dues regions rebels

Hi ha dues parts de Moldàvia amb vincles més estrets a Moscou que la resta. La més coneguda a l’exterior és l’estat sense reconeixement de Transnístria, l’anomenat «últim reducte de la Unió Soviètica» pel seu ús estès de simbologia comunista malgrat ser una economia de mercat controlada principalment per un hòlding empresarial.  És també l’únic territori del país amb presència de tropes russes, segons Moscou, «tropes de pau», des que va finalitzar la Guerra Civil el 1992. En el passat, les autoritats transnístries han defensat la seva integració a Rússia, tot i que avui dia no es parla d’aquesta possibilitat.

Cristian Vlas, investigador independent especialitzat en Moldàvia, explica que «no és realista per a aquestes regions [Transnístria i Gagaúsia] convertir-se o declarar-se parts de Rússia, ja que totes dues estan massa integrades en l’economia moldava i són bastant dependents del mercat de la UE, incloent-hi Transnístria». Argumenta que en el context actual, «amb Rússia perdent terreny al sud d’Ucraïna [...] podríem dir que Moldàvia està segura d’una possible agressió russa i, per tant, d’una annexió parcial».

Notícies relacionades

Mapa de Transnístria i Moldàvia: així està la situació

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La russofília de Gagaúsia és també una preocupació de Chisinau. En aquesta part del sud del país és on els partits prorussos obtenen majories clares a les eleccions. La regió, a més, és majoritàriament russòfona, la població consumeix mitjans russos i l’idioma romanès amb prou feines s’utilitza.

L’analista també afegeix que les forces polítiques prorusses de la regió «estan impacients per utilitzar les preocupacions de la gent i la seva frustració per demanar a Chisinau renegociar el contracte amb Gazprom i millorar les relacions amb Moscou, malgrat la guerra».