Guia per entendre les ‘Midterms’, les eleccions de mig mandat als EUA

En aquests comicis es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants, els diputats de la qual són elegits cada dos anys, i una mica més d’un terç dels escons del Senat, on cada senador és elegit per a un mandat de sis anys. Concretament estan en joc 35 dels 100 escons de la Cambra Alta. 

La majoria demòcrata en la primera és bastant reduïda: només controlen dos escons més dels 218 que concedeixen la majoria. Al Senat la seva majoria és encara més dèbil. Cada partit té 50 escons, però les regles de la cambra permeten a la vicepresidenta, la demòcrata Kamala Harris, decantar el resultat en cas d’empat. 

De cara al 8 de novembre, el desenllaç es dona per fet en la majoria de circumscripcions. O dit d’una altra manera, ja se sap quin partit guanyarà en moltes d’aquestes. A la Cambra de Representants només hi ha una trentena d’escons veritablement en joc i s’espera que els suburbis de les grans ciutats de Pennsilvània, Califòrnia, Ohio i Carolina del Nord siguin decisius. Al Senat, són a prop de mitja dotzena d’escons els que podrien canviar de mans (Nevada, Arizona, Geòrgia, Pennsilvània, Ohio, Wisconsin).

També hi haurà eleccions en 36 estats per elegir els seus governadors, renovar les seves legislatures i càrrecs fonamentals per al procés electoral. Els resultats aquí podrien tenir una importància vital per al futur de la democràcia als EUA si els republicans tornen a impugnar futures eleccions, com ja va passar el 2020. Per això el partit que controli els secretaris d’estat i fiscals generals jugarà un paper decisiu en la certificació dels comicis presidencials del 2024.

Històricament al partit que controla la Casa Blanca li acostuma a anar malament en les eleccions de mig mandat, celebrades dos anys després que un nou president sigui elegit o reelegit.

Fa tan sols uns mesos els demòcrates semblaven molt feliços. La sentència del Tribunal Suprem que va derogar el dret a l’avortament i diversos tirotejos de masses van donar impuls a la campanya demòcrata, però últimament les prioritats de l’opinió pública han canviat. S’ha imposat la preocupació per l’economia, així com pel crim i la immigració, assumptes que afavoreixen els republicans. 

Les projeccions de FiveThityEight, un portal especialitzat en demoscòpia i estadística política, donen als republicans un 81% de probabilitats de recuperar la Cambra de Representants. Al Senat, en canvi, els demòcrates tenen un 52% de probabilitats de mantenir la majoria. 

Si els conservadors recuperen la Cambra Baixa, per a la qual cosa només necessitarien un saldo net de cinc escons més dels que tenen ara, podran decidir quines lleis es debaten al Congrés. Això deixaria bàsicament fora de l’abast de Biden qualsevol iniciativa d’envergadura per protegir l’avortament, legislar contra el canvi climàtic o restringir l’accés a les armes, tres de les seves prioritats. Alhora passarien a presidir els comitès de la cambra. Això els permetria per, exemple, frenar la investigació de l’assalt contra el Capitoli, que recentment va citar a declarar l’expresident Donald Trump.  

Si els republicans s’imposen al Senat, podran travar les nominacions judicials de Biden, constrènyer la seva política exterior i dominar també els comitès de la Cambra Alta. 

Aquestes eleccions serviran per mesurar el nivell de descontentament amb la presidència de Biden, la gestió del qual només aprova actualment un 43% dels nord-americans, segons la mitjana de les enquestes de RealClearPolitics. 

Alhora serviran per calibrar el lideratge que Trump continua exercint sobre el Partit Republicà i les perspectives que pugui presentar-se novament a la presidència el 2024. Tot podria dependre de com els vagi als candidats trumpistes en aquestes eleccions.