Putin crida a evacuar Kherson i Ucraïna tem que es tracti d’una trampa

El president de Rússia, Vladímir Putin, va fer una cridar aquest divendres per evacuar els civils de Kherson davant la contraofensiva ucraïnesa, mentre Kíiv i Occident intenten desxifrar si prepara una retirada de les tropes o, per contra, pretén crear una trampa per a les forces ucraïneses.

«Per descomptat, els que viuen a Kherson han de ser trets de la zona de les accions més perilloses, perquè la població civil no ha de patir bombardejos, ofensives, contraofensives i altres mesures relacionades amb operacions militars», va assenyalar després de dipositar flors en un monument amb motiu del Dia de la Unitat Nacional.

Crides a l’evacuació

Les unitats de pontons del Districte Militar Sud «transporten diàriament fins a 1.200 vehicles, tant camions com automòbils, així com més de 5.000 civils a la vora esquerra del riu Dniéper», va informar poc després el Ministeri de Defensa.

«Es recomana encaridament als ciutadans que abandonin el marge dret de la regió i la ciutat de Kherson, ja que aviat és possible un bombardeig massiu de la capital regional», va assenyalar el vicegovernador prorús, Kiril Stremoúsov.

Aquest va arribar a anunciar fins i tot un toc de queda les 24 hores del dia a la ciutat, però després va rectificar i va dir que «no hi ha restriccions per als residents» més enllà del toc de queda de set hores a la nit.

«A Kherson en aquest moment tot està sota el control total de les agències militars i policials. Hi ha una lluita les 24 hores els set dies de la setmana contra possibles provocacions», va afirmar.

Les autoritats titelles a Kherson van ordenar l’octubre l’evacuació a la regió d’uns 80.000 ciutadans de la ribera dreta a la vora esquerra del riu Dniéper davant l’acostament de les forces ucraïneses i fa dues setmanes van incloure la capital provincial.

Aquesta setmana van estendre la mesura també al marge esquerre del Dniéper per treure d’allà fins a 70.000 persones.

Les especulacions sobre els pròxims passos de Putin en aquest front, on Ucraïna ha recuperat ja àmplies zones, es van disparar la vigília quan Stremoúsov va admetre que «el més probable» és que les tropes russes marxin «al marge esquerre», que suposaria abandonar a la seva sort l’única capital regional en mans de Rússia.

A això es va sumar que un alcalde fidel a Kíiv afirmés que les tropes russes havien abandonat tres punts de control enganxats a la ciutat, i que la bandera russa va desaparèixer de l’edifici de l’administració regional, traslladada a finals d’octubre a Genichesk, desenes de quilòmetres més al sud-est, a prop de la península de Crimea.

El diari rus Komsomólskaia Pravda va assegurar no obstant que la bandera tricolor continuava onejant en altres edificis, com l’Acadèmia Marítima Ushakov.

¿Retirada o trampa?

El ministre ucraïnès de Defensa, Oleksii Réznikov, no ha descartat avui la retirada de les tropes russes a la vora esquerra, anunciant-la com un «gest de bona voluntat» com ja va fer quan es va replegar a la primavera de les regions de Kíiv, Sumi i Txerníhiv.

No obstant, tampoc va excloure la possibilitat que es tracti d’una operació «informativa-psicològica especial» perquè Ucraïna confiï en una falsa retirada i caigui en la trampa.

Réznikov va admetre que actualment les pluges dificulten les operacions, al que se suma que els russos utilitzen els canals de reg de la regió agrícola com a trinxeres.

«Però soc optimista sobre l’operació de Kherson. Sé que posarem fi a aquesta guerra a través de la plena desocupació de tots els territoris ucraïnesos [...]», va recalcar.

El nord-americà Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) va afirmar que «encara no està clar si les forces russes defensaran la ciutat de Kherson [...]».

«Hem observat que les forces russes continuen preparant posicions a la vora esquerra del Dniéper, mentre continuen establint línies defensives al nord-oest de la ciutat i transportant forces mobilitzades addicionals allà», va dir.

Segons ha dit avui Putin, 49.000 mobilitzats del total de 318.000 –incloent voluntaris– efectuen ja missions de combat a Ucraïna.

Enfrontament d’un sol poble

El mandatari va reiterar que «un enfrontament amb el règim neonazi de Kíiv era inevitable».

Va arribar a més a comparar el conflicte amb una Guerra Civil, ja que nega a Ucraïna la seva pròpia existència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

«Assumim la responsabilitat de prevenir una situació molt més difícil. Recordem el que va succeir el 1941, quan, malgrat les dades d’intel·ligència sobre la inevitabilitat d’un atac a la Unió Soviètica, es van retardar les mesures de defensa necessàries i a quin alt preu vam vèncer llavors sobre el nazisme», va afirmar.

«Sí, ara tampoc és fàcil, és difícil, també és amarg pel fet que la confrontació està ocorrent dins d’un poble, tal com va succeir després dels aixecaments de 1917: la gent es va enfrontar de nou» en una Guerra Civil, va recalcar.