Contradiccions

Els abusos dels drets humans a Egipte entelen la cimera del clima

Els activistes i periodistes egipcis veuen la cimera del clima com «una oportunitat rara i útil per ser el centre d’atenció del món i denunciar la situació catastròfica dels drets humans i demanar solidaritat mundial»
Milers de presoners polítics i periodistes s’esllangueixen entre reixes des que Abdel Fattah al-Sisi va prendre el poder del país gràcies a un cop d’estat militar el 2013

Entre les platges paradisíaques del mar Roig i la presó Scorpion hi ha tot just 400 quilòmetres en línia recta. Per arribar des dels centres de convencions de Sharm al-Sheikh, on aquest diumenge començarà la COP27, fins a un dels pitjors centres carceraris d’Egipte, cal creuar la península del Sinaí, el canal de Suez i arribar a les vores del Nil. Amb terra i mar pel mig, els crits ofegats dels milers de presoners polítics que s’esllangueixen entre els barrots no arribaran a les orelles dels diplomàtics, activistes i representants polítics preocupats pel clima. Abans, hauran de superar els murs de formigó que aïllen la idíl·lica ciutat d’aquesta terrible realitat que molts ciutadans viuen avui dia a Egipte.

Hossam Bahgat no pot sortir d’Egipte. Els seus béns i els seus actius bancaris fa sis anys que estan congelats. Bahgat és el fundador de l’organització independent Iniciativa Egípcia pels Drets Personals (IEDP) i és periodista d’investigació. La seva oenagé afronta tres investigacions penals, totes sancionables amb penes de presó. «Soc un defensor dels drets humans i soc egipci; hem de treballar pel canvi i fins i tot si això té un preu, estem disposats a pagar-lo», declara Bahgat a aquest diari des dels carrers de la seva Alexandria natal.

Cop d’estat militar

Tot va començar amb el cop d’estat militar d’Abdelfatah al-Sisi el 2013. «Durant els últims vuit anys, Egipte ha protagonitzat una crisi de drets humans a gran escala, amb desenes de milers de persones arrestades per càrrecs polítics, per exercir la seva llibertat d’expressió i associació», explica el periodista. «Patim l’enjudiciament de defensors de drets humans, el control complet de les institucions de l’Estat i les múltiples traves i l’extensa persecució a periodistes i mitjans independents», assenyala. Una de les primeres accions del règim d’Al-Sisi el 2013 va ser ratificar la llei antiprotesta, que prohibia les reunions i protestes sense el consentiment previ per escrit de les autoritats.

🔴 قبل أيام من انطلاق فعاليات مؤتمر المناخ #COP27
1400 توقيع من منظمات وبرلمانيين وشخصيات من أكثر من 80 دولة حول العالم يطالبون مصر بفتح المجال العام وإطلاق السجناء السياسيين pic.twitter.com/6CzolCAjln
— المبادرة المصرية للحقوق الشخصية (@EIPR) 3 de noviembre de 2022

D’aquesta manera, centenars d’activistes han sigut detinguts o condemnats a presó en els últims anys. Gràcies al puny de ferro amb què Al-Sisi governa el país, milers de persones s’esllangueixen a les presons per expressar la seva opinió o la seva oposició a les polítiques del general. «Tenim una de les poblacions de presos polítics més grans del món, però no n’hi ha una estimació precisa perquè el Govern es nega a donar dades», explica Bahgat. L’activista suggereix que hi ha uns 20.000 presoners polítics. Altres organitzacions, com Democràcia per al Món Àrab (DAWN per les seves sigles en anglès), eleven la xifra fins a 60.000.

«Més nombre de periodistes entre reixes»

«Egipte solia tenir una escena mediàtica molt vibrant i diversa, però, sota Al-Sisi, va ser completament destruïda i nacionalitzada per les institucions estatals», denuncia aquest periodista egipci. «És un dels països amb més nombre de periodistes empresonats arreu del món», lamenta. Malgrat la rastellera d’abusos i violacions institucionalitzades dels drets humans, la comunitat internacional ha decidit atorgar al règim de Sisi la celebració de la cimera del clima. Més enllà de les fronteres egípcies, han sorgit acusacions de greenwashing, d’utilitzar els tímids avenços en matèria climàtica per amagar aquest historial atroç.

OMG look what just came in the mail. I’m allowed to be just outside #COP27. Do get in touch if you’re going to be in Sharm! pic.twitter.com/ha47TKQfFW
— hossam bahgat حسام بهجت (@hossambahgat) 3 de noviembre de 2022

Per evitar les crítiques, les autoritats egípcies han creat una zona especial a l’exterior del lloc on se celebra la conferència i on els activistes climàtics poden presentar sol·licituds per organitzar protestes. «Veiem això com un teatre i un esforç per presentar una imatge falsa que diu que Egipte permet la llibertat d’expressió i la llibertat d’associació», assenyala Bahgat. «Els activistes climàtics i els organismes internacionals han dit que no utilitzaran aquest espai per solidaritat» amb el poble egipci, informa el director de l’oenagé perseguida. L’arxiconeguda activista pel clima Greta Thunberg ha informat que no assistirà a l’esdeveniment perquè el considera un «rentat verd».

La COP27, «una oportunitat»

Notícies relacionades

Tot i que els egipcis també comparteixen, en certa manera, aquest posicionament, miren de veure el costat positiu d’allotjar una cimera amb tanta rellevància en el panorama global. «És una oportunitat rara i útil per a nosaltres de ser el centre d’atenció del món durant dues setmanes, en què podem ressaltar la situació catastròfica dels drets humans i demanar solidaritat mundial», defensa Bahgat. Durant aquests dies, pretenen portar a terme accions que acostin els crits de milers de represaliats als pulcres carrers de Sharm al-Sheikh.

Són conscients dels riscos que això implica. Saben que els activistes estrangers que els acompanyin no es juguen res en aquestes protestes, però ells sí. «Tot i que el Govern pugui utilitzar-lo com una estratègia de rentat verd per als registres de drets humans, això no significa que hagi de ser un esdeveniment exitós», reconeix el defensor de drets humans. «És molt probable que hi hagi represàlies contra els egipcis que aixequin la veu, ho pensen tots els activistes, però tanmateix, aquest és un risc que hem de córrer», afirma Bahgat, convençut. «No podem deixar passar una gran oportunitat com aquesta».