¿Pot Itàlia imposar desembarcaments selectius de migrants? Les claus del primer pols del Govern de Giorgia Meloni a la UE

Al tractar-se d’un decret nou i a l’haver estat anunciades accions legals, un tribunal s’haurà de pronunciar. Però els analistes adverteixen que fins ara, en aquests casos, la justícia italiana i europea ha decidit en contra d’Itàlia. «Un exemple és la sentència del 2012 del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Hirsi Jamaa and Others v. Italy», remarca a aquest diari Natalino Ronzitti, expert en dret internacional i conseller científic de l’Institut Affari Internazionali. Segons aquest veredicte del TEDH, Itàlia va violar el Conveni Europeu de Drets Humans al tornar el 2009 24 persones procedents de Somàlia i Eritrea a Líbia, cosa que va establir un precedent. En aquest sentit, advocats com l’expert en temes de migració Fulvio Vassallo Paleologo han també remarcat que convencions internacionals i reglaments europeus prevalen jeràrquicament en la seva aplicació sobre les mesures internes italianes.

Segons el Govern de Meloni, en les operacions efectuades fins ara, les autoritats italianes han autoritzat el desembarcament de menors, famílies, embarassades i nàufrags amb necessitats humanitàries. En canvi, Giuditta Pini, exdiputada del Partit Democràtic (PD), va dir que els migrants van ser elegits per «metges» que van pujar a bord de les naus humanitàries i van seleccionar els migrants «partint del seu aspecte físic, no pels seus documents». «Això és il·legal», ha considerat Pini. Per la seva banda, el diputat italoivorià Aboubakar Soumahoro va denunciar també la falta de mediadors culturals durant les operacions de les autoritats. Amb això, els migrants exclosos, de moment, no han pogut presentar la seva sol·licitud d’asil polític.

Brindar auxili als qui es trobin en perill de mort al mar és una obligació consagrada en el Dret Internacional, en particular per la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar (Convenció CONVEMAR) del 1982, pel Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar (Conveni SOLAS) de 1974 i pel Conveni Internacional Internacional sobre Recerca i Salvament Marítims (Conveni SAR) del 1979.

Més en detall, segons el punt 2 de l’annex revisat l’any 2000 del Conveni SAR, s’ha d’entendre com a «salvament» una operació que implica el trasllat «a un lloc segur». Això suggereix que els rescatats no poden ser traslladats a un port d’un país en què hi ha un conflicte en curs, cosa que descarta, per exemple, Líbia. Per això, no està clar on haurien d’anar els barcos de les oenagés que ara estan a Sicília. 

Sí, entre aquests la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966 i la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants del 1984. Totes aquestes legislacions prohibeixen retornar persones a territoris on la seva vida seria posada en perill. Però la resposta és més complexa del que sembla, ja que també hi ha el Protocol contra el Tràfic de Persones de Palerm que va entrar en vigor el 2003 i que té com a objectiu lluitar contra els traficants.

«En tot cas, el problema principal és que es tracta de lleis que van ser escrites per fer front a contextos molt diferents de l’actual», opina Ronzitti. De fet, hi ha una evident intenció d’Itàlia de posar en discussió l’Acord de Dublín, que estableix que els migrants han de presentar les seves sol·licituds al primer país que trepitgen. Això últim és un reclam que des de temps comparteixen els països del sud d’Europa. 

D’acord amb els analistes, el veritable objectiu és traslladar el debat al terreny de la política. De fet, encara que l’Executiu de Meloni no aconsegueixi cap resultat en el pla jurídic, la seva actuació sí que està provocant que la immigració torni a ser font de confrontació a l’agenda política a Itàlia i a la Unió Europea. Més encara que les propostes del nou Pacte de Migracions, presentades el 2020, «no han afrontat el problema de la solidaritat de forma convincent», segons ha considerat Mario Savino, professor de dret administratiu de la Universitat de la Tuscia.