Estats Units, expectants davant unes eleccions legislatives crucials i plenes de tensió

En aquestes ‘midterms’ es renova tota la Cambra Baixa, en què les enquestes i experts electorals donen moltes possibilitats als republicans de collir alguns o bastants més que els cinc escons que necessiten per aconseguir una majoria que representaria un profund revés per a l’agenda de Joe Biden i els demòcrates. S’elegeix també un terç del Senat, on la lluita pel control és acarnissada i podria acabar decidint-se a Geòrgia, Pennsilvània i Nevada. Es decideixen, així mateix, 36 governadors i desenes de legislatures i càrrecs estatals.

A la campanya, en la qual segons les dades de l’organització Open Secrets s’ha invertit la xifra rècord per a unes legislatives de 16.700 milions de dòlars (entre anuncis, salaris i operacions per mobilitzar el vot), ha quedat reflectida la polarització cada vegada més accentuada del país. I del que la població decideixi a les urnes, on ja en vot anticipat s’han dipositat 40 milions de paperetes, pot sortir un país on aquestes bretxes s’intensifiquin encara més.

Pors tangibles i existencials

Aquests comicis arriben quan els nord-americans, com tants ciutadans al voltant del món, pateixen els cops de la inflació, l’assumpte en el qual els republicans han centrat la seva atenció i el seu missatge, en paral·lel a la principal preocupació expressada pels votants. Són les primeres eleccions que se celebren després de la pandèmia, les primeres després que el Tribunal Suprem decidís acabar aquest estiu amb la protecció constitucional del dret a l’avortament i les primeres, també, després de l’assalt al Capitoli.

Persisteixen les teories conspiradores sobre un inexistent frau electoral el 2020 que van bategar després d’aquella insurrecció, que va atiar i continua atiant el derrotat Donald Trump. Han sigut abraçades per prop de 300 candidats republicans. De sortir victoriosos i relegar dels seus llocs republicans que es van resistir i van frenar el 2020 els esforços de Trump per revertir els resultats, podran acabar amb alguns dels guarda-raïls que fa dos anys van frenar una crisi democràtica institucional. I aquesta podria arribar en les presidencials del 2024, a les quals Trump ha indicat que tornarà a presentar-se.

El president Biden, líders i candidats del Partit Demòcrata i nombrosos observadors i analistes adverteixen que en joc aquest dimarts no està només el control del Congrés o dels estats, sinó de la democràcia mateixa. Però aquestes alertes xoquen amb la visió de figures i molts votants republicans, i especialment de les bases del partit, que consideren que l’autèntica amenaça la representa una agenda demòcrata que consideren «extremista» i d’«esquerra radical» en qüestions socials. I aquestes pors existencials es combinen a les urnes amb temors més tangibles, ja sigui per la situació econòmica, pel crim i la inseguretat o pel retrocés de drets i llibertats.

Esperances esvaïdes

Tot i que després de la decisió del Suprem sobre l’avortament els demòcrates van veure un fort impuls que va donar esperances per a aquestes ‘midterms’, aquestes s’han anat esvaint en les últimes setmanes de campanya, així que calaven més els missatges republicans sobre inflació i inseguretat però també sobre immigració o sobre guerres culturals en qüestions com l’ensenyament de qüestions de raça, gènere i educació sexual.

Entre senyals de fuga de votants que van recolzar Biden el 2020 com les dones moderades dels afores de les grans ciutats i amb previsió també que els republicans millorin els seus resultats entre llatins i fins i tot que esgarrapin alguns votants negres més que fa dos anys, la coalició electoral demòcrata fa aigua. I els progressistes veuen perillar fins i tot bastions tradicionals com el govern de Nova York, Nou Mèxic i Oregon.

No perden, en qualsevol cas, l’esperança que la mobilització per l’avortament sigui suficient, si no para guanyar, almenys per frenar l’impacte de la derrota. La seva aposta és que augmenti la participació. I no esperen que el resultat sigui pitjor en el Congrés que el que van patir el 2010 amb Barack Obama en la presidència, quan van perdre 63 escons, o que els 40 escons que els republicans van perdre el 2018 amb Trump al Despatx Oval.

Resultats incerts

Per saber si tenen raó o si es produeix l’onada vermella que vaticinen alguns republicans caldrà esperar a resultats que poden trigar a conèixer-se, igual que ja va passar el 2020. I aquest és altre dels factors que eleva la tensió en aquestes ‘midterms’, que es viuen ja amb la por elevada entre funcionaris electorals després de dos anys d’amenaces, amb la desinformació de nou rampant i amb el fantasma de la violència política desencadenat especialment després del recent atac al marit de Nancy Pelosi.

Fa dos anys, Trump no va esperar al lent i legal recompte de vot per correu i anticipat per declarar-se guanyador i començar a alimentar fantasmes conspiradors. I es tem que una cosa semblant passi a partir d’aquest dimarts. Per a la jornada, a més, els republicans, moguts per estrategs ultra com Steve Bannon i advocats que van treballar amb Trump, han engegat una campanya per omplir els col·legis electorals de treballadors i observadors que animen a documentar i desafiar qualsevol acte que considerin sospitós o útil per combatre o qüestionar després resultats desfavorables. I la campanya en els tribunals ja ha començat amb desenes de demandes per rebutjar vots (algunes de les quals, com va passar també el 2020 amb 61 de les 62 de Trump i els seus aliats, ja han començat a caure).

Els EUA contenen la respiració, com mai abans en unes ‘midterms’.

Notícies relacionades

Esclavitud, avortament, marihuana: altres temes a votació a les eleccions dels EUA

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions