Els EUA retraten la seva profunda divisió a les urnes

Els Estats Units són, cada vegada més, un país polaritzat, políticament i ideològicament. Aquesta bretxa creixent ha sigut protagonista els últims anys i tornava a ser-ho aquest dimarts en unes eleccions legislatives inusualment crucials i especialment tenses.

Tot i que a l’hora d’escriure aquestes línies les escoles continuaven obertes i es desconeixien resultats, incertesa, que en alguns estats s’advertia que podria prolongar-se durant dies pel complex (i legal) procés de recompte de vots a les urnes es retratava un país profundament dividit. I amb els republicans arribant com a favorits per aconseguir almenys el control de la Cambra baixa, per al que necessitaven sumar només cinc escons, tot apuntava que els EUA tindran també i de nou un govern dividit a Washington.

De la decisions adoptades pels ciutadans en aquestes ‘midterms’, no obstant, depèn també una cosa més profunda i menys freqüent en uns comicis intermedis que una mera recomposició de les cambres a Washington o dels governs estatals: en joc hi ha la definició de què és i pot ser els EUA en els pròxims anys.

«Si guanyen els qui han posat en dubte i en perill la legitimitat de les nostres eleccions no sé si a partir d’ara continuarem sabent què és aquest país, entrarem en terreny desconegut», advertia aquest dimarts en un col·legi electoral a Nova York Genna Kaufman. Aquesta dona de 36 anys, ginecòloga, embarassada i votant demòcrata, feia referència a la nombrosa presència en paperetes de tot el país de centenars de candidats republicans que qüestionen els resultats legítims de les eleccions del 2020 que va perdre Donald Trump i que, com l’expresident que amenaça de presentar-se de nou per al 2024, no oculten la seva determinació de plantejar un repte present i futur per a la integritat del sistema electoral.

Retards i teories conspiradores

Aquesta estratègia que debilita la confiança en les institucions i en el mateix sistema democràtic tornava a exposar-se, com ja va succeir en aquestes últimes presidencials, aquest dimarts, amb reptes a les votacions i recompte de vots en algunes de les zones on les carreres estan més disputades i que, almenys sobre el paper, podrien donar un avantatge als demòcrates.

A la decisiva Pennsilvània i al comtat que inclou Filadèlfia, principal nucli urbà i on el vot negre és determinant, per exemple, l’alentiment del procés per comptar entre 15.000 i 30.000 paperetes estava assegurat després que la ciutat decidís utilitzar un laboriós procés de comprovació davant una demanda presentada per un grup rere el qual hi ha figures com William Barr, ex fiscal general de Trump, i Karl Rove, l’estrateg que va ser «arquitecte» de la presidència de George W. Bush.

Al comtat de Fulton, a Geòrgia, un altre estat on la lluita per l’escó al Senat és tan acarnissada com a Pennsilvània i on hi va haver també tensions el 2020, una mare i un fill que treballaven en un centre electoral van ser retirats de les seves funcions després d’exposar-se que havien participat en les protestes a Washington el 6 de gener del 2021 que van culminar amb l’assalt al Capitoli. Centenars de policies patrullaven més de la meitat dels 300 col·legis electorals per mirar de protegir els treballadors, que després de les presidencials van veure disparades les amenaces, fins i tot de mort, contra ells.

Problemes que van patir el 20% de màquines de tabulació de vots a Maricopa, el comtat més poblat i transcendental de la crucial Arizona, van ser diagnosticats per dues de les autoritats electorals republicanes com a simples fallades tècniques. Això no va impedir que mitjans de dreta i figures del partit republicà local comencessin a agitar de nou teories conspiradores i fantasmes de suposat frau electoral. La presidenta de la formació estatal, Kelli Ward, va arribar a parlar d’«activitats il·lícites» i demanar dimissions. A l’estat Kari Lake, Blake Masters, Mark Finchem i Abraham Hamadeh, candidats republicans a governadora, senador, secretari d’estat i fiscal general respectivament, s’han negat a acceptar la derrota de Trump el 2020.

Mentrestant, a Florida i a Missouri, els secretaris d’estat republicans es van negar a acceptar que entressin als col·legis electorals observadors federals que el Departament de Justícia ha repartit per tot el país per mirar d’assegurar que no s’infringeixen els drets de vot de les minories.

Veus de votants

Tot i que les tensions tornaven a col·locar foscos núvols sobre aquestes eleccions, també milions de nord-americans han exercit amb normalitat el seu dret en una jornada a la qual s’arribava ja amb alts índexs de participació: en un rècord, més de 40 milions havien votat anticipadament abans d’aquest dimarts.

Entre els qui van esperar fins aquest dimarts hi havia persones com l’Ana, una dona d’origen dominicà i resident a Queens que donava el seu vot als republicans. Ella ho explicava assegurant que «el crim és més dur» i «les coses són més cares». Parlava també de les seves creences religioses contra l’avortament. I reflectia l’avenç que amb aquests temes han aconseguit els conservadors fins i tot en bastions progressistes com Nova York.

A l’urbs, no obstant, continuava sent més fàcil trobar demòcrates. I eren persones com la Kate, una dona de 59 anys, que es deia «no espantada, sinó enfadada». «La por la utilitzen com a eina, com una tàctica per fer que unes persones temin les altres, i jo trio estar enfadada perquè la minoria conservadora d’aquest país tingui una veu tan alta, perquè els polítics passin temps recordant-nos a les dones que ens consideren menys».

Un altre votant demòcrata era Steven Ávila, un treballador en la indústria tecnològica, de 33 anys, que abordava també la polarització política del país. «Podem debatre sobre inflació o economia, podem tenir diferències polítiques», deia, «però el Partit Republicà està sembrant divisió i dubtes. Preocupa que els negacionistes electorals no tinguin només veu, sinó càrrecs. I això és una perspectiva que fa por». «Han d’elevar-se, buscar una figura paternal, l’adult a l’habitació, però mentre Trump sigui el cap del Partit Republicà és difícil», opinava.

Aquesta persistència de Trump en la política nord-americana era denunciada també per Shirley Henderson Mingus, una dona negra de 71 anys. «¿Per què no està ja a la presó? Amb ell va augmentar el racisme, la falta de respecte, les amenaces a la gent; amb ell es va assaltar el Capitoli», deia. I plantejava una pregunta que decidiran les urnes: «¿Són això els Estats Units?»

 

 

 

 

Notícies relacionades

Esclavitud, avortament, marihuana: altres temes a votació a les eleccions dels EUA

La desinformació colpeja les eleccions als Estats Units